París mostra tota la seva llum en els Jocs
La capital francesa, malgrat els seus problemes governamentals, supera amb escreix les sospites prèvies i tanca uns Jocs brillants i amb una capacitat organitzativa imponent. Cedeix el testimoni a Los Angeles.

Amb un Govern en funcions després que els votants apaivaguessin l’extrema dreta en les eleccions legislatives; un president de la República, Emmanuel Macron, amb el do de la ubiqüitat i uns ínfims índexs de popularitat; i una alcaldessa, Anne Hidalgo, que va haver de banyar-se en la toxicitat del Sena per demostrar que en sortiria sana i estàlvia, era fàcil sospitar que els Jocs de París capitularien. No va ser així.
Es va poder evidenciar que França és orgullosa, tot i que això li faci cometre errors. Es va gastar 1.400 milions d’euros per netejar el Sena per després ni lluir-lo en la inauguració, però també per despullar la seva insalubritat tant en les proves d’aigües obertes com en el triatló. Va ser potser l’única tatxa d’una organització excel·lent.
Notícies relacionadesPotser als periodistes no els quadrarà que desapareguessin les ampolles d’aigua de plàstic i que haguessin d’omplir en fonts la cantimplora oferta el primer dia. Però és que en aquests Jocs l’aposta per la sostenibilitat va ser, almenys, real. Tampoc semblava ser còmoda la inexistència d’un anell olímpic, amb bona part de les 35 seus repartides de punta a punta (capítol a part mereix que el surf es portés a Tahití, on es va fer una foto icònica: la del fotògraf de l’agència AFP Jerome Brouillet al brasiler Gabriel Medina). Però, més enllà d’això, en uns Jocs en què es va batre el rècord d’entrades (més de 9,4 milions davant els 8,7 milions d’Atlanta 96), i on van acudir més de 10 milions de visitants, els transports van funcionar com un rellotge. I les seus, algunes en escenaris icònics com la torre Eiffel o el Grand Palais, van servir per lluir tanta monumentalitat. Les forces de seguretat arribades des de tot França també van complir.
Han sigut els Jocs de Simone Biles i Léon Marchand, de Ledecky i Duplantis. Els de les 18 medalles per a una Espanya que no agafa empenta (una més que a Rio i Tòquio, quatre menys que a Barcelona 92). Però sobretot dels 45.000 voluntaris que van fer brillar París. No podia ser de cap altra manera.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- El Mundo Today | Cada cop més catalans caminen de matinada per carrerons foscos per poder sortir a 'Crims'
- Club d’estil Cristina Tamborero, dissenyadora: "Es porten molt els vestits de núvia dos en un"
- Els multireincidents se’n van a l’Hospitalet per la pressió policial
- Final d’un pontificat Un conclave amb molts 'papables', però sense candidat clar
- FUTBOL Així és l’acord que el Reial Madrid va tancar amb Xabi Alonso fa mesos per lligar la seva arribada
- Inauguració Neix Casa Abacus amb la voluntat de ser útil «a la cultura, a la societat, a Barcelona, el país i la llengua»
- Per 907.500 euros El Ministeri de Transports licita l’estudi informatiu dels nous accessos ferroviaris al Port de Tarragona
- Obituari Mor Lluís Prenafeta, la mà dreta de Jordi Pujol a la Generalitat
- Guardó El Govern concedeix la Creu de Sant Jordi al president de Prensa Ibérica, Javier Moll
- En les comissions El Parlament blinda la participació telemàtica dels diputats pendents de l’amnistia