París mostra tota la seva llum en els Jocs

La capital francesa, malgrat els seus problemes governamentals, supera amb escreix les sospites prèvies i tanca uns Jocs brillants i amb una capacitat organitzativa imponent. Cedeix el testimoni a Los Angeles.

Amb un Govern en funcions després que els votants apaivaguessin l’extrema dreta en les eleccions legislatives; un president de la República, Emmanuel Macron, amb el do de la ubiqüitat i uns ínfims índexs de popularitat; i una alcaldessa, Anne Hidalgo, que va haver de banyar-se en la toxicitat del Sena per demostrar que en sortiria sana i estàlvia, era fàcil sospitar que els Jocs de París capitularien. No va ser així.

Es va poder evidenciar que França és orgullosa, tot i que això li faci cometre errors. Es va gastar 1.400 milions d’euros per netejar el Sena per després ni lluir-lo en la inauguració, però també per despullar la seva insalubritat tant en les proves d’aigües obertes com en el triatló. Va ser potser l’única tatxa d’una organització excel·lent.

Notícies relacionades

Potser als periodistes no els quadrarà que desapareguessin les ampolles d’aigua de plàstic i que haguessin d’omplir en fonts la cantimplora oferta el primer dia. Però és que en aquests Jocs l’aposta per la sostenibilitat va ser, almenys, real. Tampoc semblava ser còmoda la inexistència d’un anell olímpic, amb bona part de les 35 seus repartides de punta a punta (capítol a part mereix que el surf es portés a Tahití, on es va fer una foto icònica: la del fotògraf de l’agència AFP Jerome Brouillet al brasiler Gabriel Medina). Però, més enllà d’això, en uns Jocs en què es va batre el rècord d’entrades (més de 9,4 milions davant els 8,7 milions d’Atlanta 96), i on van acudir més de 10 milions de visitants, els transports van funcionar com un rellotge. I les seus, algunes en escenaris icònics com la torre Eiffel o el Grand Palais, van servir per lluir tanta monumentalitat. Les forces de seguretat arribades des de tot França també van complir.

Han sigut els Jocs de Simone Biles i Léon Marchand, de Ledecky i Duplantis. Els de les 18 medalles per a una Espanya que no agafa empenta (una més que a Rio i Tòquio, quatre menys que a Barcelona 92). Però sobretot dels 45.000 voluntaris que van fer brillar París. No podia ser de cap altra manera.

Temes:

Emmanuel Macron Govern Anne Hidalgo

Inicia sessió 0 Comentaris

Nadal, Duplantis, Biles i Lamine triomfen en els Laureus

El Leverkusen confirma que Xabi Alonso pot anar al Madrid