París treu pit dels Jocs i aspira a conservar la seva essència

Com la majoria dels seus ciutadans que van fugir de la capital, París també va fer vacances. Va deixar de banda el seu pessimisme, el seu malestar i la seva crisi política per crear una bombolla olímpica gairebé perfecta. Després de diverses setmanes de festa, esport i comunitat, arriba la ressaca que pot ser olímpica i que per a molts ja té un nom: La «JOstalgie», o la nostàlgia que deixen aquests Jocs Olímpics de París.

Ahir, uns 2000 esportistes deixaven la ciutat de la llum, també els milers de turistes que han disfrutat de cada competició i de cada monument vestit per a l’ocasió. La policia, juntament amb aquests agents estrangers que van arribar per donar suport a les forces de seguretat franceses, tornen a les seves llars, igual com els gendarmes que van venir des d’altres parts de França per posar ordre. I ho van aconseguir.

Durant 17 dies, la ciutat de París ha sigut aquesta ciutat que els francesos tant anhelaven: seguretat, neteja i ordre. Malgrat els dubtes inicials pels problemes polítics i socials que arrossega la capital, i davant el tímid esperit olímpic que va trigar a despertar, la capital francesa ha fet brillar aquests Jocs Olímpics.

El desafiament de la seguretat

Per a les autoritats franceses, aquests Jocs eren el comodí perfecte per demostrar que París és una ciutat segura, tot i que les xifres diguin el contrari. És per això que davant uns Jocs Olímpics històrics, en els quals la capital s’ha convertit en un gran estadi a l’aire lliure, era necessari un dispositiu de seguretat inèdit.

Més de 45.000 agents nacionals i internacionals van vetllar per la seguretat de la cerimònia d’obertura i els dies posteriors de competicions. Ahir, el president Emmanuel Macron confirmava que en l’ombra, les autoritats han neutralitzat «centenars d’accions perilloses» durant els Jocs, evitant «una tragèdia».

Un èxit que, ara en aquesta ressaca emocional, genera preguntes: ¿París heretarà aquesta seguretat olímpica o simplement va ser un somni momentani?

El ministre de l’Interior, Gérald Darmanin, va voler dissipar els dubtes dies abans de finalitzar les competicions i va confirmar que el dispositiu de seguretat es mantindrà de manera permanent a les zones més sensibles de la ciutat, com per exemple el barri de Saint Denis, una vegada passats els Jocs Olímpics. «Es tracta d’una gesta sense precedents en la nostra història en termes de seguretat, una demostració de força», va afirmar Macron.

Un dels llegats que volien deixar aquests Jocs Olímpics era tornar el riu Sena als seus ciutadans després de més de 100 anys de prohibició del bany a les seves aigües. Tanmateix, la gesta de netejar el Sena s’ha emportat massa protagonisme.

Els dubtes sobre si estaria preparat i les posteriors baixes per gastroenteritis dels esportistes olímpics que havien nedat a les seves aigües han enfosquit les competicions de triatló i natació. Malgrat que aquests Jocs han regalat una imatge històrica que no es veia des de feia un segle, el dubte sobre si els parisencs podran banyar-se al riu més famós de França el 2025 continua sense resoldre’s.

A més, els inconvenients sorgits durant les proves mantenen els dubtes sobre si la inversió de 1.400 milions d’euros per fer del Sena un riu apte per al bany ha valgut la pena. Tot i que, per a les organitzacions ecologistes, la qüestió no se centra a tornar el Sena als ciutadans per al seu gaudi, sinó alliberar el riu dels tòxics i fer de París una ciutat ecoresponsable.

Precisament, l’ecoresponsabilitat ha sigut un dels objectius que s’havien marcat les autoritats i que hanaconseguit complir, i han deixat un important llegat sobre com es poden organitzar uns Jocs moderns, sense la necessitat de megaconstruccions.

La veritable cara de França

Notícies relacionades

Topuria defensa a Abu Dhabi el títol mundial contra Max Holloway

Els punts de Punter alleugen el Barça per batre (90-83) el Villeurbanne

Els Jocs Olímpics van mostrar «la veritable cara de França», va afirmar el president francès, mentre comentava el balanç d’aquests Jocs Olímpics, i d’això no hi ha dubte. Una cerimònia d’obertura molt afrancesada, que no va aconseguir emocionar tothom, i una organització amb els seus contratemps, que van demostrar la veritable essència de París. Una ciutat perfectament imperfecta. Amb imponents monuments i impressionants avingudes, però amb aquestes imperfeccions que la fan única al món.

El mateix amb els seus Jocs Olímpics que, malgrat tot, deixen un important llegat i il·luminen el camí a la ciutat de Los Angeles, seu dels pròxims Jocs Olímpics del 2028. Ja ho deia l’escriptor James Joyce que «París és un lloc on les coses que passen mai s’haguessin produït en cap altre lloc».