Ràpida sepultura a la decepció

L’handbol espanyol va viure un dels moments més durs dels últims temps divendres amb una traumàtica derrota contra Alemanya a les semifinals dels Jocs de París després de tenir el partit gairebé guanyat.

Quatre grans aturades a boca de canó d’Andreas Wolff van frustrar el primer triomf de la història en unes semifinals olímpiques i van condemnar els espanyols a lluitar pel bronze per cinquena vegada. Les cinc vegades es va aconseguir el botí.

Però ¿quina ha sigut la intrahistòria d’aquest renaixement? Tant els jugadors com el cos tècnic estaven trencats a la conclusió del duel contra la Mannschaft. "Sobretot els que teníem ja el bronze de Tòquio volíem més i la veritat és que el partit se’ns va posar molt de cara", admet Jordi Ribera amb la seva habitual flegma.

No hi havia temps per a laments, ja que tot just 36 hores després el maltractament del COI obligava Espanya a jugar-se el bronze ahir a les nou del matí.

Treball fet

Dissabte al matí a l’esmorzar el seleccionador es va trobar part del treball fet. Amb una maduresa extraordinària, els jugadors s’havien aixecat amb la ment posada al podi i semblaven haver deixat la decepció entre els llençols.

Jordi Ribera va decidir que no ajudaria una de les seves meticuloses sessions de vídeo ni potser tampoc un entrenament intens per corregir detalls tàctics, així que es va endur l’equip a un camp de futbol i allà van jugar com nens. Èxit total, ja que amb aquestes rialles i amb les bromes van tancar el bagul del record de les semifinals.

Notícies relacionades

La seu espanyola del «líder mundial en connectivitat» que serveix el Barça és un domicili particular del barri de Sant Andreu

El jutge condemna a 18 mesos de multa Rubiales pel petó a Jenni Hermoso, però l’absol de coaccions

El curiós és que tan important com l’experiència dels veterans com Gonzalo Pérez de Vargas, Jorge Maqueda o Rodrigo Corrales han sigut els joves. "La seva il·lusió i les seves ganes de tenir el bronze ens han contagiat una mica tots i han sigut molt importants", va destacar Gonzalo a la premsa espanyola. "Fins i tot jo vaig riure ahir", va confessar el seleccionador espanyol.

Per cert, honor també "als que no han vingut, però que han sigut clau perquè això funcioni", van reclamar Jorge Maqueda i Rodrigo Corrales. I hi serien els lesionats Joan Cañellas i Gedeón Guardiola, al costat de Viran Morros, Antonio García i Ángel Fernández.