Sifan Hassan, la fondista total

Gairebé com si fos un 1.500, amb un esprint apassionant als metres finals, Sifan Hassan va aixecar l’estendard que la corona en aquests Jocs Olímpics com la fondista total. Bronze en els 5.000 dilluns, de nou bronze en els 10.000, l’atleta dels Països Baixos es va emportar ahir la marató femenina, la prova que tancava el programa de l’atletisme en els Jocs Olímpics de París.

Una fita extraordinària, amb rècord olímpic inclòs (2:22:55), resolta en un descomunal esprint final contra la plusmarquista mundial i màxima favorita de la prova, l’etíop Tigst Assefa, resignada davant el poder de l’últim rush d’una atleta que apunta al cel, ja que és la tercera marató que guanya de les quatre que ha disputat.

"Una barbaritat"

La marató d’aquests Jocs havia sigut definida com una "barbaritat" per Yago Rojo, l’atleta espanyol que 24 hores abans havia corregut la prova masculina. L’organització pretenia homenatjar la marxa de dones a Versalles de la Revolució Francesa, una fita icònica en la història del país, i el peatge per a corredors i corredores va ser trobar-se amb dos trams de rampes duríssimes, pujada constant entre el 15 i el 21 i una costa de 500 metres al 12% poc abans del 30, amb algun tram que arribava al 18%. Més propi del Tour que d’una marató.

Era a més la primera vegada, des de la seva inclusió en el programa olímpic, a Los Angeles 84, en què era la marató femenina i no la masculina la que tancava l’atletisme. "Volem invertir l’ordre de les proves amb l’ambició d’aconseguir més equilibri de gènere i portar les dones al capdavant per primera vegada", va dir Tony Estanguet, el president del comitè d’organitzador dels Jocs.

Notícies relacionades

Haaland firma una inusual renovació amb el City fins al juny del 2034

La quarta victòria confirma la rehabilitació del Barça

La de les dones va ser una carrera eminentment tàctica, de control dels esforços, com va demostrar en primera persona Hassan, que va arribar a estar fins i tot despenjada en algun tram de la primera meitat de la carrera. Una regulació d’energies que li va permetre poder disposar del petit extra d’energia final per acabar imposant-se a la meta.

La carrera no es va arribar a trencar fins passats els 30 i aquesta rampa infernal que fer despenjar tantes corredores. Les cinc millors atletes es van mantenir agrupades durant els 10 quilòmetres finals. Shankule va ser la primera a quedar-se, després ho va fer Lokedi i a falta de menys d’un quilòmetre Assefa va mirar de clavar la destralada definitiva cap a l’or. Hassan, però, tenia guardat un canvi més i el va activar amb violència, xocant fins i tot amb la plusmarquista mundial, per acabar entrant en solitari a la meta, coronada com la fondista total d’aquests Jocs.