El Gamper vola 12 anys després

Va ser útil per evitar falses i desmesurades expectatives. Les que hi pogués haver ahir a la nit van saltar pels aires amb la derrota i la pèrdua del trofeu per primera vegada en 12 anys. Hi va haver xiulets amb el 0-2, es va dubtar que fos pel presumpte fora de joc d’Embolo; els del 0-3 van ser concloents del disgust general.

Falten molts jugadors en l’imaginari onze titular, però l’alineació contra el Mònaco no serà gaire diferent de la que lluitarà pels primers tres punts. Lamine Yamal i Gündogan, suplents en l’inici, són els únics elements diferencials que poden canviar la cara a l’equip. Fermín està de vacances i ni tan sols va acudir a l’estadi; Pau Cubarsí i Eric Garcia van aparèixer per lluir les seves medalles d’or i ser homenatjats amb altres medallistes olímpics, i només es van vestir de curt per a la presentació, i són defenses. Gavi, Pedri, De Jong i Ansu Fati estan lesionats. Cap d’ells és recuperable per a dissabte.

Lamine Yamal, en efecte, va canviar la cara de l’equip. Va sortir amb el 0-2 i en tres minuts va despertar la grada i va revolucionar el duel amb un enviament a Pau Víctor que va quedar-se a tocar de gol i poc després va xutar ell a porteria . Va generar entusiasme i joc, el poc que es va poder aplaudir.

Sense canvis

El culer fidel al Trofeu Joan Gamper va veure el mateix Barça de l’any passat tot i que només repetien cinc jugadors l’onze inicial. El llarg estiu no ha generat canvi substancials respecte al de Xavi. Només hi ha haguts dos fitxatges, cap d’aquests per cobrir un dèficit concret. Va jugar Pau Víctor però no el nouvingut Dani Olmo, absent en l’acta com els olímpics.

L’equip va jugar amb el 4-2-3-1 en el qual es va refugiar Xavi, amb algunes excepcions ja observades amb Flick: els extrems juguen en el seu costat natural (el dretà Víctor a la dreta, l’esquerrà Raphinha a l’esquerra) i es va observar més esperit i implicació defensiva, amb un Pablo Torre involucrat davant l’oportunitat de guanyar-se la permanència en l’equip, un Balde actiu al qual li costa mirar la seva rereguarda. Vuit jugadors arribaven a acumular-se a l’àrea, virtut i defecte alhora perquè suposa un replegament molt exagerat que condiciona les següents accions, sempre que no siguin treure del centre per haver encaixat un gol.

Error en el segon 43 de joc

Pau Víctor va tenir una pilota a porteria buida en el segon 43 de joc i va enviar la pilota a la grada. Va passar, però va ser enganyós. El davanter no és tan dolent (ha sigut el màxim golejador de la pretemporada) i l’equip no va tornar a crear cap altra ocasió de gol. Va ser molt més incisiu el Mònaco, més ben preparat i afinat per rebre el Saint Etienne dissabte en la Ligue 1, que en la segona meitat va encertar en les seves aproximacions a l’àrea. Tan freqüents i precises que van recordar el vulnerable Barça del passat i davant el qual l’afició va expressar el seu enuig.

Barcelona: Ter Stegen (Peña, m. 75); Koundé (Fort, m. 67), Christensen (Sergi, m. 46), Iñigo, Balde (Gerard, m. 67); Casadó, Bernal; Pau Víctor (Toni, m, 87), Torre (Gündogan, m. 46) (Ferran, m. 67), Raphinha (Junyent, 87); Lewandowski (Lamine Yamal (m. 67).

Mònaco: Köhn; Vanderson (Bouabré, m. 80), Kehrer, Salisu, Jakobs (Outtara, m. 90); Minamino (Mawissa, m. 80), Zakaria (Matazo, m. 87), Camara (Diop, m. 80), Ben Seghir (Henrique, m. 75); Balogun (Michal, m. 90), Embolo (Ilenikhena, m. 75).

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Gols: 0-1 (m. 50), Camara. 0-2 (m. 56) Embolo. 0-3 (m. 85), Mawissa.

Àrbitre: Víctor García Verdura.