De París a Hollywood

Tom Cruise, con la bandera olímpica en la ceremonia de clausura de los Juegos de París. /
Quan es fa la cloenda d’uns Jocs Olímpics, sempre hi ha algú de l’organització que, ple d’orgull, diu que han estat els millors Jocs de la història. Aquest any París no ha estat l’excepció, i malament rai si no fos així, perquè el fet que se celebrin cada quatre anys permet que es renovin els recursos esportius i de l’espectacle i ens enlluernem amb la novetat. Sí, la tradició fa que es continuï apel·lant a l’esperit del baró de Coubertin, al missatge de pau i igualtat que representa reunir esportistes de 206 països, però no és pas menys cert que el caràcter competitiu, a vegades per part de professionals amb contractes milionaris, ho converteix tot en una aposta de consum global on dominen les fórmules comercials.
A part dels (pocs) rècords aconseguits i el munt d’imatges que s’han fet virals a les xarxes —la calma d’un tirador turc, el salt de perxa de Duplantis, la dolça ingenuïtat d’una gimnasta xinesa, la proesa aquàtica de Leon Marchand—, a París els Jocs Olímpics han pujat un esglaó més en el sentit de l’espectacle, i a més ho han fet amb tacte i equilibri, exaltant els nous competidors i celebrant les glòries passades. Així, un esportista d’elit retirat apadrinava cada competició amb els tres tocs d’un bastó (i ens recordava que el temps passa per a tothom), i després els nedadors, atletes i jugadors eren presentats un per un, i saludaven amb una consciència artística fins ara mai vista.
Les cerimònies d’inauguració i cloenda també van compartir aquesta tensió entre el passat i el futur. Les cançons clàssiques, els referents històrics i l’escenografia kitsch, tan francesa per moments, van conviure amb actes de provocació cultural i reivindicació feminista. A la cloenda, a més, tot aquest bagatge es va posar en mans de Los Angeles, és a dir, de Hollywood i de Tom Cruise volant pels aires, la qual cosa ens anticipa que en els Jocs del 2028 el show serà encara més dominant. Veient els estralls geopolítics que ens esperen, amb Donald Trump potser presidint la inauguració, començo a témer que allò no siguin uns Jocs de la Fam.
- Postureig 'low cost' La mariscada més barata d'Espanya se serveix a palades a Barcelona
- Escapades El poble més pintoresc de Catalunya per visitar al febrer és un paradís modernista amb una festa que omple de color l'hivern
- El resort de luxe SLS Barcelona obrirà amb descomptes l’1 d’abril
- Futbol La seu espanyola del «líder mundial en connectivitat» que serveix el Barça és un domicili particular del barri de Sant Andreu
- Consum Bon Preu accelera la seva expansió i obrirà 12 nous súpers aquest any
- Aldarull Un grup causa aldarulls en un tren obligant a intervenir la maquinista
- Negociacions El PSOE i Junts es reuneixen abans del debat de la qüestió de confiança
- Un 93% dels trens de la Cerdanya incompleix l'horari
- CARDIOLOGIA ¿Què són i com evitar els greixos trans, que augmenten el risc de mort un 34%?
- 1.080 vivendes i un gran parc Una inversió milionària i el futur Clínic rellancen el sector Can Rigalt al nord de l’Hospitalet