Lisboa dona demà la sortida a la Vuelta més muntanyosa i oberta

La ronda recorrerà cims d’Extremadura, Andalusia, Galícia, Lleó, Astúries, la Rioja, Cantàbria i Burgos. Roglic és el favorit amb Landa, Mas i Rodríguez com a astres espanyols.

Sepp Kuss, último ganador de la Vuelta, durante la sesión de fotos realizada por la organización de la carrera en Lisboa.

Sepp Kuss, último ganador de la Vuelta, durante la sesión de fotos realizada por la organización de la carrera en Lisboa. / VISMA

4
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

Mikel Landa camina amb pas ferm pels salons de l’hotel que ocupa a Lisboa, als afores de la ciutat, com tot el que està relacionat amb la Vuelta. El centre de la capital portuguesa és reducte exclusiu de milers de turistes que, en comptes d’anar amb bicicleta, caminen com poden entre rius de gent o utilitzen els tuk-tuk sota un sol de justícia.

El ciclista alabès lidera el potent Soudal, que en la Vuelta es denominarà T-Rex, una marca de cola d’enganxar, per qüestions publicitàries. Dorm a poca distància de les habitacions dels corredors de l’UAE amb el mexicà Isaac del Toro, un portent de futur de només 20 anys que es presenta davant la societat ciclista internacional. I també té Sepp Kuss, l’últim guanyador de la carrera, i Wout van Aert com veïns al barri de Lisboa que es va aixecar amb l’Expo de 1998.

"Si corro com en el Tour, la victòria a la Vuelta serà possible", afirma Landa amb optimisme, recuperat aquest any pel conjunt belga, bona cara, rendiment perfecte. La Vuelta comença demà a Lisboa amb tres etapes portugueses abans que Extremadura saludi a la carrera, que baixarà fins a Andalusia per realitzar, després d’una setmana de competició, un trasllat exagerat fins a Galícia. El 8 de setembre s’acaba la festa ciclista amb una contrarellotge a Madrid. Així que aquest any no hi ha etapa de pessebre pels carrers de la capital espanyola.

El gran favorit

A l’altre extrem de Lisboa, a prop de la famosa torre de Bélem, pernocta Primoz Roglic, el gran favorit i el millor corredor quan no estan Tadej Pogacar, que descansa després de guanyar el Giro i Tour; Jonas Vingegaard, que no ha volgut disputar la Vuelta perquè la seva dona surt de comptes al principi de setembre, i Remco Evenepoel, que ha preferit preparar el Mundial de Zúric (29 de setembre) sense la pressió afegida de la ronda espanyola, que ha deixat en bones mans, les del seu company Landa.

A Roglic se’l veu pedalant a ple sol sense que li importin els cotxes que passen al costat del riu Tajo, camí del seu hotel. Tres vegades ha guanyat la carrera, que va perdre el 2022 per una caiguda. L’any passat va quedar tercer perquè el Visma, que llavors es deia Jumbo, es va repartir les tres places del podi. A ell li va tocar la posició de bronze, així que es va buscar en el Red Bull Bora un nou destí per mirar de trobar el carinyo esquiu del Tour,una carrera que sempre se li creua per culpa d’una caiguda; aquest any, a tan sols dos dies de començar el Pirineu.

"Roglic és el favorit. Però aquí la carrera està molt més oberta que en el Tour, amb un grup de sis ciclistes que podem aspirar a tot. Aquí hi ha etapes que m’agraden. Espero fer una gran Vuelta", afirma Landa amb optimisme. Lidera el trio d’aspirants espanyols junt amb Enric Mas, que sempre es mou millor que en el Tour, un escenari maleït per a ell, i Carlos Rodríguez, el jove, el valor creixent de 23 anys, que s’ha apuntat a la carrera, que no tenia en el seu programa perquè no li va sortir la ronda francesa que volia i li va saber a poc la setena plaça que va obtenir a Niça.

Ventall d’estrelles

Després caldria afegir Richard Carapaz –guanyador d’un Giro, campió olímpic a qui l’Equador no li va deixar defensar el títol en els Jocs de París, i podi en el Tour i la Vuelta– i qualsevol dels integrants de l’UAE, com Adam Yates i Joao Almeida, pendents del que faci Del Toro –tot i que no corri Pogacar, tenen figures per ttot arreu–. I no s’ha d’oblidar Kuss, en un Visma en el qual sobresurt Van Aert, perquè, tot i que no guanyi la carrera, és capaç de posar salsa a la Vuelta en qualsevol etapa.

En tres setmanes hi haurà muntanyes a tot arreu. Al quart dia de competició arriba el cim de Villuercas, on l’immortal Joselito es va convertir en el pequeño ruiseñor; al sisè apareix la jornada trampa de Màlaga, on pot passar qualsevol cosa; a la vuitena etapa sorgiran les costes finals de Cazorla com a avantsala de les muntanyes de Granada, que després donaran pas a les cimeres del nord peninsular.

Notícies relacionades

Les dures rampes asturianes

Galícia es presenta amb carreteres ondulades i la pujada a Manzaneda; Lleó ensenyarà la paret dels Ancares i Astúries s’exhibirà amb el Cuitu Negru, un infern amb rampes que arriben al 24% abans del festival habitual amb la llegenda dels llacs de Covadonga. El Moncalvillo de la Rioja, temple dels boletus, i les serres càntabra i burgalesa, amb més de 4.000 metres de desnivell, tancaran la Vuelta abans de la crono final i l’arribada a la Gran Via previ pas per la Cibeles, on el vermell del jersei de líder deixarà en segon lloc l’habitual color blanc de la font madrilenya.