Mbappé debuta amb gol i títol

Tot estava concebut al voltant del nou Napoleó. El que ha de demostrar una ambició que porti els d’Ancelotti a guanyar-ho tot. Per a això, el seu equip continuarà necessitant futbol, una cosa que no es compra. Es treballa i es cuida. En aquesta direcció, la de l’última mitja hora, per la qual el Reial Madrid va sortir campió de la Supercopa, ha de circular el millor càsting de jugadors que hi pot haver.

Sense pretemporada eficaç, el Madrid va ser un galimaties indesxifrable des del primer minut. La base de la jugada va resultar un forat negre pel qual van passar pràcticament tots els futbolistes. Com un torn rotatori, per allà van circular Vinícius, Militao, Rüdiger Valverde i Tchouaméni. El francès, que hauria d’assumir la consciència del joc, va cometre errors de tots els colors. L’Atalanta va arribar a la Supercopa com un polvorí, però es va anar apaivagant al veure un contrincant estèril.

Van ser tants els desajustos tècnics que donarien per a una memòria científica del que no ha de fer el Reial Madrid aquesta temporada. Rodrygo es va trepitjar amb Vinícius en un intercanvi fallit de bandes, Bellingham va estar desaparegut fins que en la segona part va assumir galons per ser l’MVP.

Un dríbling i poca cosa més

¿I Mbappé? Aplaudit per un dríbling i poca cosa més. Perquè hi havia immenses ganes de veure en acció la nova estrella d’una constel·lació que va començar mancada de brillantor. Almenys ell té el lloc assegurat, a diferència d’un Rodrygo que, malgrat entatxonar un rebuig a prop del descans que va impactar al pal, estava perdent la primera de les revàlides per ser titular. El pal que va provocar angoixa va ser el que va sortir d’una mala volea executada per De Roon i va acabar en una desviació de Militao.

El segon acte va arrencar amb canvis tàctics. Mbappé es va posar a l’esquerra, Vinícius al centre i Rodrygo a la dreta. Ara bé, la revolució passava per la banqueta. Ancelotti va posar a escalfar fins a cinc jugadors mentre veia com Rüdiger pujava a l’àrea rival. Almenys hi havia una situació de normalitat: Courtois era el de sempre, com va demostrar en una mà miraculosa –menys per a ell– a Pasalic.

La millor jugada

Es veia clarament que, en qualsevol arrencada els jugadors del Reial Madrid arrossegaven mig Atalanta. Per físic no hi havia rival. Ho va evidenciar el gol de Valverde. El gol que va trencar el partit. Vinícius se’n va anar de la seva marca i va donar una passada inapel·lable per a Valverde, que només va haver d’acabar la jugada.

Ja només faltava l’acció que s’esperava. El gol de Mbappé va arribar en la millor jugada. Una seqüència de pressió eficient, amb Bellingham, fitxatge estrella del curs passat, ensenyant el camí al nou emperador. Final feliç amb un pròleg accidentat que va ensenyar les assignatures pendents d’un equip que guanya per assignació, però que necessita millorar.

REIAL MADRID (2): Courtois; Carvajal, Militao, Rüdiger, Mendy; Valverde, Tchouaméni; Rodrygo, Bellingham, Vinícius; Mbappé. Tècnic: Carlo Ancelotti. Canvis: Modric per Rodrygo (m. 76); Brahim per Mbappé (m. 83); Güler per Vinícius (m. 88); Ceballos per Bellingham (m. 88); Lucas per Carvajal (m. 88).

ATALANTA (0): Musso; Djimsiti, Hien, Kolasinac; Zappacosta, De Roon, Éderson, Ruggeri; Pasalic; De Ketelaere, Lookman. Tècnic: Gian Piero Gasperini. Canvis: Godfrey per Zappacosta (m. 62); Retegui per De Ketelaere (m. 62); Bakker per Kolasinac (m. 71); Palestra per Hien (m. 90); Manzoni per Pasalic (m. 90). GOLS: 1-0 (m. 59), Valverde. 2-0 (m. 68), Mbappé.

ÀRBITRE: Sandro Schärer (suís).

Notícies relacionades

Flick vol veure contra el Betis el Barça que va torturar el Madrid

Populisme del bo

TARGETES: Éderson, Bellingham, Vinícius, Djimsiti.

ESTADI: Nacional (Varsòvia).