Flick rehabilita Lewandowski

Hi ha dues maneres d’atendre els recursos de la Masia: perquè la coneixes i hi creus com a sant i senya, o perquè la fragilitat i la urgència empenyen a elaborar un equip barbamec, sense temps per temperar l’aterratge a la vida adulta.

En qualsevol cas, hauria de ser motiu d’orgull que, en un escenari amb dents de serra, compareguessin aal centre del camp dos nois que fa uns mesos es guanyaven el jornal al filial (Marc Bernal, de 17 anys, que es va comportar com un migcampista de categoria; i Marc Casadó, de 20, que es va atipar de tapar deficiències dels seus companys). O que Pau Cubarsí (17), acabat d’arribar dels Jocs, clavés la seva posició en l’eix defensiu. O que Lamine Yamal (17), malgrat l’apunyalament del seu pare, es veiés no només amb forces per ser titular, sinó per ser determinant en l’1-1 assistint Lewandowski. Dels deu futbolistes del camp que van formar l’onze, cinc s‘han criat al planter. Després de l’entreacte van sortir el lateral esquerre Gerard Martín (22), que va haver de suplir Balde perquè no es va recuperar d’un problema muscular, i Pau Víctor (22), la sensació ofensiva de la gira.

Flick, potser advertit per les queixes dels seus antecessors (Xavi Hernández i Ronald Koeman) davant aquestes esquerdes que el govern de Laporta no dissimula, s’ha proposat adaptar-se a tot. Fins i tot a aquesta economia de guerra que porta el club a exposar les seves greus limitacions sent incapaç d’inscriure encara el seu gran fitxatge estiuenc, Dani Olmo. L’últim capítol tampoc desmereix, amb la direcció esportiva pensant que no és mala idea desfer-se d’Ilkay Gündogan. No ha viatjat a València, oficialment, pel cop a la cella que va rebre al Gamper.

Amb tot, el grup de Hansi Flick, malgrat un discret primer temps, va millorar molt en el segon. El tècnic alemany va apostar per un 4-3-3 que Raphinha, interior dret, es va encarregar de corrompre. El brasiler és un jugador que, al desmarcatge i amb intervencions breus, pot servir. Ho va demostrar provocant un penal en el segon acte. Però mai com a peça capital en l’elaboració, en què les seves costures fan vergonya.

Arrencada perillosa

Notícies relacionades

Jenni Hermoso recorrerà la sentència que condemna Rubiales pel petó i l’absol per coaccions

Benfica-Barça, a vuitens de final i al costat amable del quadre; Madrid-Atlètic, derbi europeu

Així, el Barça va quedar exposat a la verticalitat i al talent individual en una arrencada massa perillosa. Cubarsí va estar a punt de marcar-se un gol en pròpia porteria dues vegades abans que, sota la mateixa línia de gol, arrabassés la possible diana a Hugo Duro. Tot i que el valencianista ja havia posat en avantatge l’equip de Baraja en una acció que va revelar un sainet. Koundé va defensar amb la mirada Diego López, que va centrar al seu aire. Iñigo Martínez va marcar el clatell d’Hugo Duro. Es va empassar la pilota, és clar. I Balde, a primera fila, no es va moure d’on era per incomodar en l’1-0.

Flick, desesperat, va trobar el consol després que Balde es va redimir amb un canvi d’orientació perquè Lamine Yamal servís l’empat a Lewandowski en el cinquè minut d’afegit del primer acte. El polonès, amb Flick a la banqueta, està més que mai per a això. I también per xutar els penals. No va anar amb embuts i va martellejar l’escaire després que Mosquera inaugurés el segon temps carregant-se Raphinha. Ferran Torres, en la seva curiosa línia de regularitat, va fallar un u contra u. Al seu lloc hi va entrar el recuperat Pedri. Tot i que per llavors el València ja ni respirava. Sí que ho feia Flick, que, envoltat de canalla, no va veure ningú més jove que Lewandowski. ¿No és amor, això.