Preocupació pel noi d’or

La presència, per exemple, d’Alejandro Echevarría, excunyadíssim del president Joan Laporta i el Señor Lobo que tot ho arregla, a l’hospital de Can Ruti, a Badalona, on Mounir Nasraoui, pare de Lamine Yamal, es va recuperar fins a rebre l’alta divendres d’un intent d’assassinat a ganivetades, no significa, ni de bon tros, que el Barça s’interessi per ell, ja que Echevarría no representa ningú. Almenys que se sàpiga.

Ningú del Barça, ni tan sols el nou entrenador, Hansi Flick, ha obert la boca fins ara sobre tan preocupant i inquietant succés, que, evidentment, per més que Yamal hagi rebut el suport dels seus companys en els entrenaments, afecta la vida i la carrera del flamant campió d’Europa. Repeteixo: no hi ha una sola prova que el Barça estigui inquiet per aquesta situació.

Inquietud extrema

Els que sí que estan inquiets, preocupats, però que ja no poden fer-hi res, són aquells que el van descobrir com a futbolista i que van fer possible el seu ingrés (protector) a La Masia, que van contribuir a la seva educació fins aconseguir que completés l’ESO durant els primers dies de l’Eurocopa 2024 i aquells que es mostren orgullosíssims d’haver aconseguit transformar un nen desorientat en un dels joves amb més futur del futbol mundial.

Tots ells, ara allunyats i/o acomiadats del FC Barcelona, són els que han mostrat a EL PERIÓDICO la seva inquietud i convenciment que si Laporta, la seva família, els seus amics, el seu excunyadíssim, Deco, Bojan i el despreocupat i interessat Jorge Mendes no intervenen en aquest assumpte, "existirà l’enorme i tristament irreparable possibilitat que Lamine Yamal es perdi, que deixi de ser la il·lusió que és ara i que es converteixi, d’aquí a no gaire temps, en un jove confús i confós".

Lamine Yamal és qui és gràcies a les bones arts d’Iván de la Peña, que va ser el seu primer representant i l’home que sempre va buscar el millor per al noi. Ara, en mans de Jorge Mendes, ningú sap quin futur li espera, al marge de guanyar molts diners.

Per poder comprendre la inquietud dels "pares futbolístics", dels tutors i educadors de Lamine Yamal, és necessari tenir en compte la manera, les condicions i les necessitats que van obligar el FC Barcelona a prendre una decisió (gairebé) única amb relació a les normes establertes quan es va crear La Masia, com va dir Sergi Roberto en el seu trist i desolador adeu, "el cor del Barça".

La Masia va ser creada, majoritàriament, per acollir nens, joves, de fora de Barcelona. El Barça només s’ha saltat aquesta norma (no escrita) en dues ocasions a l’acollir en el seu si dos nens de Barcelona, precisament per la por que els seus entorns familiars i estils de vida acabessin frustrant la seva carrera esportiva: Ilaix Moriba i Lamine Yamal. "El cas d’Ilaix va provocar encara més por a un desastre que el cas de Yamal, que ja era prou preocupant", assenyala un dels "pares" de La Masia consultats per aquest diari.

Semàfor vermell

"Abans d’acollir un nen a La Masia, s’estudia detalladament el seu entorn, especialment la seva família", informa una altra font. "I l’estudi més delicat és aquell que fa referència als seus pares, concretament als pares, ja que les mares solen ser encantadores. I, en aquest sentit, tenim establerts tres colors en el semàfor per a la qualificació final. Verd: pares disposats a col·laborar, ajudar, acompanyar i tutelar, en companyia dels educadors i tècnics de La Masia, la formació (no només esportiva) del nen. Taronja: pares que consulten, pregunten i interfereixen, gairebé sempre amb bona voluntat, però amb els quals hem d’estar atents. Finalment, vermell: por absoluta, entorn nociu per al nen, sobretot per excés de protagonisme".

Els responsables de La Masia van veure de seguida que Mounir Nasraoui, seguidor del Reial Madrid que, en un moment determinat, va disparar l’alerta entre els responsables del futbol formatiu culer perquè temien que acabés portant el nen al club blanc, no era la millor companyia per a Lamine Yamal i, després d’observar detalls poc agradables quant a la cura física del nen, van aconseguir convèncer els pares que Lamine Yamal havia de tenir una vida, formació i creixement molt més conforme al futur que li esperava.

Tant Mounir, nascut al Marroc, com la mare del noi, Sheila Ebana, de Guinea Equatorial, que fa temps que estan separats (van tenir Lamine quan ella tenia 16 anys i a ell, 21), van accedir a la petició, a la recomanació, i el nen va començar a formar part d’una de les quintes més esperançadores del planter blaugrana.

"Expliquem-ho tot", assenyala un altre dels membres de La Masia d’aquells anys. "L’home que va salvar Lamine Yamal, l’home que, amb la seva visió de futur i bones arts professionals, va auspiciar que el noi seria el futbolista amb més futur del panorama espanyol que és ara, va ser Iván de la Peña, el seu representant de llavors. Gràcies a Iván, aquest nen va créixer i es va convertir en el que és: un noi centrat a qui se li està començant a complicar la vida, i un enorme futbolista".

El Barça va decidir protegir el jove als 13 anys ficant-lo a La Masia, ja que temien que el seu pare, seguidor del Reial Madrid, acabés emportant-se el nen al club de Florentino Pérez

Totes les fonts consultades per EL PERIÓDICO en l’entorn de La Masia, entre els educadors i tècnics de Lamine Yamal, asseguren que no s’han sorprès del trist i lamentable intent d’assassinat que ha patit el pare del valuosíssim futbolista culer. La frase "es veia venir" està en boca de tothom. "Sempre va cridant l’atenció. S’ha fet notar tota la vida. El seu comportament en els partits del seu fill, al llarg de tota la vida, ha sigut lamentable. Nosaltres teníem autèntics problemes amb ell, i la resta dels pares patien moltíssim pel nen. Segur que a cap d’ells li ha sorprès l’incident".

"Jo, quan vaig veure el seu comportament fa poques setmanes en la celebració de l’Eurocopa, em vaig posar les mans al cap i vaig pensar: ‘No hem avançat gens, tot continua igual’. Semblava que havia sigut ell i no Lamine, qui havia guanyat el títol", comenta una altra font barcelonista.

"No podem parlar malament de Mounir Nasraoui", assegura una font de la Federació Espanyola de Futbol, membre de l’expedició de la Roja a Alemanya, "però és cert que va de protagonista sense ser-ho,va cridant l’atenció i, sens dubte, no li fa gaire bé al noi, la veritat".

"Quan has conviscut, per exemple, amb pares com el de Sergi Roberto, un model de nen i un model de pares, és fàcil que es disparin les alarmes quan observes el tarannà de Mounir", continua explicant una altra font. "Els pares de Sergi Roberto, com els de la majoria de nois de La Masia, acompanyen els educadors en el camí i, si tenen algun dubte o preocupació, consulten amb els professors i entrenadors dels seus fills, perquè si alguna cosa té La Masia són fórmules, camins, sistemes perquè l’educació i creixement dels nostres futbolistes es produeixi de manera conjunta, família i club".

"Si pares i educadors no parlen el mateix llenguatge, no comparteixen el mateix llibre d’estil, idèntiques exigències i normes d’educació, és impossible que la formació del noi, personalment i esportivament, vagi bé", insisteix la mateixa font.

Por del Madrid

Aquesta relació, aquesta complicitat, era materialment impossible d’aconseguir amb el pare de Lamine Yamal, que ha tingut la sort de compartir bons moments amb la seva àvia Fátima i la seva mare, Sheila, que li acaba de donar un germanet, el Keyne, nascut el 6 de setembre del 2022, fruit de la seva relació amb el seu nou company.

"Als 13 anys, quan vam decidir que ja era el moment de convèncer la família, amb l’ajuda inestimable d’Iván de la Peña, que Lamine havia d’entrar a La Masia", afegeix una altra font culer de l’època, "teníem por de perdre’l i que el seu pare se l’emportés cap al Reial Madrid. Recordo un dia en què li vaig dir a un company, amb poder de decisió: ‘Hem de pressionar, ¡i hem de fer-ho ja!, perquè se’ns escaparà’".

Leo Messi, la figura amb qui molts pretenen comparar Lamine Yamal, va tenir una vida, un creixement, un entorn i un comportament exemplars. Mai s’ha vist Messi celebrar el seu primer títol gran com Yamal ha celebrat l’Eurocopa a Marbella i a Eivissa.

Els responsables del futbol formatiu volien controlar, com van fer, el creixement, alimentació, salut, estudis, educació i creixement futbolístic de Lamine Yamal "perquè, si en alguna cosa coincidíem tots, és que estàvem davant un nou fenomen. En aquest sentit, és cert que, durant els últims tres o quatre anys, tots hem pensat i fet la comparació amb Leo Messi, que també va passar per les nostres mans i va recórrer el mateix procés exitós que Lamine Yamal".

Quan aquests responsables, insisteixo, tots ja fora del club, motiu de la seva profunda preocupació pel futur de Lamine Yamal, fan la comparació virtual entre Yamal i Messi, assenyalen, per exemple, que "malgrat ser també molt, molt, especial, igual que els seus germans, el pare de Messi mai va mostrar les maneres, el tarannà, de Mounir. De la mateixa manera que mai hem vist el Messi nen, joveníssim, protagonitzant escenes a Marbella o a Eivissa, nòvia inclosa, com les que ha protagonitzat recentment Lamine a Marbella i a Eivissa al convertir-se en el rookie de l’Eurocopa. Aquestes imatges també haurien d’inquietar el Barça".

"Els diners poden canviar la vida de les persones. I molts diners, encara més", comenta una altra font culer. "Tot el que ha passat en la vida de Lamine Yamal és molt difícil que ho pugui digerir una família modesta i, tot i que no sigui gens fàcil, algú hauria d’estar pendent d’aquestes coses. És el seu pare, ¡és clar que sí!, ¡faltaria més!, però el que ha passat, que es veia venir, ha de servir com a detonant per canviar el pla d’actuació i anar amb més compte amb tot el que envolta el noi, perquè, tot i que li facin gràcia certes coses d’aquesta vida, no és bona per a ell".

Totes les persones consultades, que només pensen en el bé del jove i, per descomptat, que el seu estimat Barça no perdi l’oportunitat d’aconseguir grans èxits de la mà de Yamal i de la generació anterior, afirmen, asseguren, i saben molt bé el que diuen, que "res de tot això hauria passat si el noi seguís representat, assessorat, tutelat, per Iván de la Peña".

El paper de Mendes

A Jorge Mendes, a qui el seu amic Joan Laporta va facilitar la contractació de Lamine Yamal, només li interessen els diners que li pugui proporcionar la nova estrella blaugrana, per això, una vegada aconseguida la seva contractació, s’ha tornat del tot invisible.

Notícies relacionades

Bautista i Alcaraz guanyen contra la República Txeca

Llegendes que no es cansen

"El club, i molt probablement Laporta, va contribuir que el seu amic Jorge Mendes fitxés Yamal", continua explicant una altra font. "Els diners van començar a ser prioritaris, i tots sabem per experiència, pel dia a dia, que a Mendes només li preocupen els diners, no el creixement, l’educació i la formació dels seus representats. Iván vivia el dia a dia de Yamal. Sempre estava pendent d’ell, de la seva família i de la seva relació amb el Barça. Mendes ha desaparegut de la vida del noi, probablement ha convertit el pare en ric i, si ha col·locat un dels seus molts empleats amb el noi, no serà, sens dubte, per guiar-lo en la bona direcció".

El temor, doncs, que Laporta i la seva directiva –integrada per familiars, amics i recomanats o el caos regnant actualment en el vestidor blaugrana, no només per la recent arribada de l’alemany Hansi Flick– siguin incapaços de considerar la delicada situació personal en la qual es troba el seu millor i més preuat valor, és el que fa témer als "pares futbolístics" de Lamine Yamal que el noi es pugui acabar perdent enmig d’un escenari com aquest, ja que molts d’ells sospiten que aquest desagradable succés encara no ha acabat.