Van Aert es vesteix de líder i honra la Vuelta a Portugal

A prop de la meta d’Ourém, un petit repetjó que li dona el liderat de la Vuelta a Wout van Aert, uns immensos aparcaments semblen sucumbir davant la presència dels cotxes, caravana i paciència per trobar un lloc com a visitant del monestir de Fàtima, per on passa el pilot, compacte i amb el retard més important que es recorda. Si a Lisboa no hi cabia ni una ànima amb tant turista, Fàtima tampoc es queda curta.

Per la mateixa carretera, una prova femenina portuguesa obre el terreny a la Vuelta, amb els pobles abocats amb els ciclistes i amb temps de veure’ls passar, perquè roden amb una tranquil·litat impròpia de corredors professionals que es van passar bona part de la segona etapa rodant a 32 per hora, un ritme que qualsevol cicloturista mínimament entrenat aguanta gairebé sense esbufegar.

No anem bé si el pilot professional es comença a contagiar d’un costum massa assossegat que es va estrenar al Tour, on els corredors es van fumar totes les etapes que apuntaven a l’esprint sense gairebé fugues, amb calma per contemplar fins i tot el vol de les mosques i només posant una mica d’emoció en els quilòmetres previs meta per preparar una arribada massiva, guanyada a Ourém per l’australià Kaden Groves per davant d’un Van Aert que va pensar més en el mallot vermell de líder que en el triomf d’etapa.

És imprescindible durant 21 dies de competició disposar d’etapes planes. Potser no són les més entretingudes per a l’espectador, però els ciclistes no poden estar durant tres setmanes sense cap treva, pujant muntanyes com bojos, perquè rebenten i si no ho fan seria com donar-los una invitació perversa als vicis del passat, que gairebé acaben amb la professionalitat del ciclisme.

Però una cosa és no pujar muntanyes, al marge d’un petit pendent batejat com l’Alto da Batalha, i l’altra és passar-se bona part de l’etapa de xerrada, amb rialles i fins i tot amb prou temps per orinar tranquil·lament a la cuneta sense que s’indigesti la bufeta per culpa d’una evacuació de líquids a ritme frenètic.

Una demora increïble

Els corredors van arribar a la meta amb un retard de 52 minuts sobre el temps previst. No té cap justificació. Les grans voltes estan fetes per batre rècords, però no el de la demora més gran de la història. Així no, per molt que demà s’organitzi un gran escàndol en l’ascensió al pic extremeny de Villuercas. Del Tour cal aprendre moltes coses, però no batre rècords que no beneficien el ciclisme.

Si un retard que no s’hauria de repetir va ser la nota negativa del dia, Van Aert va donar un toc de distinció i honra a la carrera al col·locar-se líder de la prova. Amb aquest afany va rodar tot el dia, amb una calor menys torturadora que la soferta en la contrarellotge de Lisboa, perquè fins ara mai havia disputat la Vuelta després d’haver sigut líder del Tour i portar el mallot groc durant la fantàstica primera setmana del 2022. Allà es va veure el millor Van Aert de la història, que atacava, que se n’anava en solitari amb tot el pilot intentant capturar el mallot groc sense aconseguir-ho, perquè el corredor flamenc es presentés en solitari a la meta de Calais.

Notícies relacionades

Bautista i Alcaraz guanyen contra la República Txeca

Llegendes que no es cansen

Calia aprofitar les circumstàncies, salvar les caigudes, com la que va condemnar el neerlandès Dylan Van Baarle, company de Van Aert al Visma, a l’abandonament. I si es rodava lent perquè calia estalviar forces per vestir-se de vermell, samarreta que estrenava un ciclista que s’exhibeix en qualsevol carrera del calendari, que guanya clàssiques, que es baralla per les victòries fins a l’indescriptible amb Mathieu van der Poel, que és un mite del ciclocròs i que fins i tot ha provat amb èxit de sumar triomfs en la nova moda del gravel.

La presència de Van Aert és un luxe per a la Vuelta, malgrat que se sàpiga que ell no lluita per les generals. I no perquè no pugui, sinó perquè el que el diverteix és anar per lliure per alimentar un palmarès increïble. Tan feliç era per córrer la Vuelta que fins i tot va arribar a Lisboa amb la seva dona i dos fills. "Aquest mallot vermell significa molt per a mi, perquè fa dos anys ja vaig ser líder del Tour. Per això, volia aconseguir-ho". Poc més a afegir abans de celebrar-se la tercera etapa d’una Vuelta que avui s’acomiada de Portugal per buscar demà la ruta d’Extremadura.