Frankenstein ens segueix

Els grans equips del futbol europeu tenen com a mercat d’origen per conformar les seves plantilles qualsevol lliga del món de qualsevol cultura del món, una macedònia sabuda i acceptada que no és ni bona, ni dolenta, però sí que pot ser, segur, perillosa.

Tan cert és que, en el nostre univers domèstic, avui és conegut el complicadíssim moment que travessa el nostre estimat Barça, com és reconegut com a monstre a batre l’opulent i poderós equip merengue. De la situació dels dos clubs, podríem tenir la temptació (de fet, la immensa majoria de mitjans la tenen) de pensar que els blaugrana ho passaran molt malament i els blancs es passejaran entre llorers, però compte, un servidor ja saben que sol tenir la temptació de diferir, i no poc, d’aquesta immensa majoria de mitjans.

Dilluns vam viure un tast inicial del que potser ens esperi: d’una banda, l’abatut club blaugrana va resoldre, amb una solvència que només la gosadia juvenil pot oferir, una de les visites més hostils de l’any a València, i gairebé alhora, el Madrid, cridat a comptar els seus compromisos per golejades, es va emportar una bufetada com una ensaïmada en un fòrum a priori menys exigent com Son Moix.

Allunyar-se de l’origen

Notícies relacionades

Haaland firma una inusual renovació amb el City fins al juny del 2034

La quarta victòria confirma la rehabilitació del Barça

¿Què ha passat? Superficialment ha passat que, en això del futbol, 2 i 2 sol sumar el que li dona la gana, i aprofundint una mica més, que quan un s’allunya del seu origen i essència, i ho fa exageradament, corre el perill de perdre’s, i si ho fa pot després tenir problemes per trobar el camí de tornada a casa. A Son Moix, el Reial va saltar al camp amb un sol espanyol, madrileny i madridista d’origen, Carvajal. Abans, a Mestalla, s’havia firmat una victòria en què van participar 8 jugadors catalans i culers de bressol, més 3 de la resta de l’Estat espanyol... ¿Em segueixen?

No em mamo el dit, el Madrid pot ser una bèstia insaciable, ho sé, però de moment veu de lluny el nostre cul català, i no oblidin tampoc com va acabar la creació del Dr. Frankenstein, embogit i desconnectat.