La Vuelta recupera la versió més completa de Van Aert

Tenia ganes perquè sempre semblava que hi havia algú millor que ell. ¿Millor que Van Aert? Quan no guanyes t’entren els dubtes. Wout va guanyar per fi ahir, tota la temporada esperant un moment així, una etapa a la seva col·lecció de triomfs, en un dels palmaresos més nombrosos, al calaix de trofeus d’una veritable estrella del pilot mundial.

Va guanyar Van Aert, encara més vermell que diumenge si és possible, més feliç, perquè per molt que es posés de líder en la segona etapa, ell és un guanyador nat i no li agrada perdre contra ningú, sigui Kaden Groves en la Vuelta... i, per descomptat, contra el seu gran enemic, Mathieu van der Poel, amb qui protagonitza duels eterns a qualsevol terreny, tret de l’alta muntanya –en el cas de Van Aert perquè no vol– des que eren unes criatures.

Van Aert és un luxe de corredor. És el millor velocista quan s’hi posa. És un contrarellotgista capaç de triomfar en el Tour i penjar-se la medalla de bronze en els Jocs de París. És el gregari que tot líder d’equip voldria tenir. Jonas Vingegaard li deu mig Tour del 2022, al qual sempre honrarà per com el va ajudar a desfer-se de Pogacar en l’etapa d’Hautacam de fa dos anys.

¿No puja Van Aert? Perquè no li dona la gana, perquè ja ha demostrat que, si volgués, podria ser el millor escalador. "Puc pujar un dia com el millor escalador, però en 10 etapes com hi haurà en la Vuelta, no", va dir després de la victòria. Se’l recorda passant primer pel Ventoux i se’l veu pujar pels ports del Tour, tot el pilot o els pocs supervivents que van quedant amb cara de patiment i amb alguna oració perquè aquest astre flamenc afluixi una mica el ritme.

Sis mesos portava sense guanyar. I això és una eternitat per a un talent com Van Aert. Es va donar una garrotada tremenda en la carrera denominada A través de Flandes, prova menor que serveix per preparar el Tour de Flandes, que es va quedar orfe sense la seva presència. Va ser obligat a passar pel quiròfan i va preparar després a l’estil espartà, al costat de Vingegaard, el Tour, massa de pressa i en poc temps. Es van tancar en un hotel de Tignes; Vingegaard es va entrenar amb discreció, però Van Aert, més extravertit, va anar penjant les rutes a la plataforma de Strava. I la veritat, espantaven les sessions que tots dos feien.

Notícies relacionades

Rafa Nadal: "He fet el que he pogut"

Nadal tanca una carrera de somni

Des del principi de temporada ja se sabia que Van Aert vindria a la Vuelta. Mai l’havia disputat. De fet, va començar a córrer a Espanya el gener del 2023 en el primer ciclocròs de Benidorm, segon després de Van der Poel. Va tornar aquest any i va guanyar per disputar després, ja el febrer, la Clásica Jaén. Sense oblidar que va estar el 2023 en els tres dies que el Tour va passar a Euskadi.

I avui arriba a territori espanyol, primera meta en alt, terres extremenyes, al pic de Villuercas. Hi pujarà vestit de vermell, però ja amb el cap posat a ajudar Sepp Kuss que vol tornar a guanyar la Vuelta. La Vuelta va arribar a Castelo Branco sota les flames de l’infern, amb 36 graus que semblaven les fogueres que a la nit s’encenen al santuari de Fàtima. Fins i tot els bombers portuguesos van haver de treure les mangueres per refrescar el pilot. Recta llarga, Van Aert va arrencar i va guanyar vestit de rosa, ¿qui el supera? "Aquesta victòria ha sigut especial perquè representa el final d’un llarg camí en un any molt difícil per a mi. M’he recordat quan vaig guanyar de groc en el Tour", va confessar amb la seva veuassa de gran corredor.