Una precocitat mai vista

Bernal va jugar a Mestalla a tan jove edat a València, i no va ser l’únic. Al seu costat tenia dos companys amb els mateixos 17 anys. Tot i que no ho semblés. Lamine Yamal va completar el seu primer curs com a professional, amb 16, després de debutar amb 15. Pau Cubarsí va aparèixer del no-res al gener. Va debutar amb Espanya al març i va guanyar l’or olímpic a l’agost. Tots tres es van emportar els tres punts de València en la primera jornada.

Tampoc va ser la primera vegada que hi havia tres menors a l’onze titular. Es va veure amb l’alineació que va redactar a Almeria Xavi Hernández, al maig. Abans de l’aparició del migcampista Bernal es va produir la d’Héctor Fort, un altre privilegiat per haver entrat tan aviat al món adult.

Els mites Alcántara i Messi

El llistat de debutants més joves del Barça s’ha alterat en els últims anys amb la irrupció d’alguns menors d’edat. Lamine Yamal el va fer miques quan Xavi el va introduir en el camp el 29 d’abril del 2023 ccontra el Betis. Amb prou feines tenia 15 anys i 290 dies. Una edat impròpia, i de la qual només hi havia el famós precedent de Paulino Alcántara, amb 15 anys, 4 mesos i 18 dies, quan va jugar contra el Català Sport Club en el Campionat de Catalunya el 25 de febrer de 1912.

El mite Alcántara mai caurà en l’oblit. Va deixar altres rècords. Va fer tres gols aquell dia (0-9) i durant dècades va ser el màxim golejador. Fins que el va batre Lionel Messi, un altre geni precoç, líder imbatible en el rànquing realitzador, però en descens en la classificació d’adolescents debutants.

El 2004 va deixar els seus 17 anys i 119 dies com a llistó. El va saltar Bojan Krkic el 2007 (17 anys i 19 dies), després Marc Muniesa el 2009 (17 anys i 57 dies) i la nova generació amb Ansu Fati (2019), Gavi (2021), Lamine Yamal (2023) i Cubarsí i Bernal (2024). Sis dels deu més joves han emergit en els últims cinc anys.

Certificada l’evidència que la precocitat que es veu al Barça no es repeteix en cap altre club de l’elit, caldria buscar les explicacions. Perquè no hi ha només una raó, aquesta que es manté en el temps: la qualitat del planter, on han de confluir el talent del futbolista i la mestria dels preparadors.

L’acceleració puntual del Barça respon a la confiança de l’entrenador del primer equip als productes que li ofereixen de Sant Joan Despí. Els tècnics que han promogut més debuts han sigut Pep Guardiola, Xavi Hernández, Johan Cruyff i Frank Rijkaard, la formació del qual a l’Ajax conté la predilecció per mirar cap als joves de la casa.

Carències i penalitats

Aquesta freqüència més elevada respon també a una circumstància: es fitxa pitjor i no hi ha diners per corregir errors. La junta de Joan Laporta va heretar un deute monstruós de Josep Maria Bartomeu, però en tres anys no ha remuntat la situació, fins al punt que inscriure els jugadors (Dani Olmo) requereix fer-ne fora d’altres (Ilkay Gündogan). La falta de diners no ha impedit que es tanquessin fitxatges cars (Ferran, Kounde, Raphinha, Lewandowksi, Olmo...), i a l’equip no li doni per competir a Europa, sí per ser campió de Lliga.

Notícies relacionades

L’"angoixant" lesió de Pol Valera

Butajevas, la via juvenil del bàsquet

Les carències futbolístiques i les penalitats econòmiques han obligat a mirar cap avall. A Xavi no li va tremolar la mà per empènyer al camp Lamine Yamal, que s’ha consolidat. Potser la qualitat del davanter va facilitar la decisió; i segurament exigia més valor donar corda a jugadors com Cubarsí, Fort, Bernal o Casadó, com va fer Flick dissabte.

La precocitat del Barça s’ha traslladat a la selecció espanyola. Set dels deu debutants més joves són blaugranes. Cubarsí es va colar entre Lamine Yamal i Gavi. Tots ells han superat entre el 2021 i el 2024 el rècord de precocitat vigent durant 85 anys (des de 1936) del basc Ángel Zubieta (17 anys, 9 mesos i 9 dies). Per darrere apareixen Ansu Fati, Bojan, Pedri i Samitier envoltant el també basc Pedro Regueiro.