‘Marujos’ i fills de l’alcalde

Ja sabem que la llei no és igual per a tothom. I la del dopatge sembla que menys. N’és un exemple el que passa amb els ciclistes i amb els tennistes.

‘Marujos’ i fills de l’alcalde
1
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

La meva besàvia es deia María i era d’un poble aragonès. Sempre explicava una història que s’havia produït durant la festa major de la seva localitat. Algú va deixar anar un coet i l’agutzil va preguntar qui havia sigut. "El Marujo", van dir. Al Marujo, en una època en què la gent es burlava i no respectava persones amb discapacitat, l’identificaven com al tonto del poble. "¡A la masmorra!", va xisclar l’agutzil. Instants després es va deixar anar un altre coet. "¿Qui l’ha tirat?", va preguntar l’agent de la llei. "El fill de l’alcalde", va respondre un veí. "Molt ben tirat", va suggerir l’autoritat. Era una època de cacics. Aquesta història, almenys en esport, sembla que no hagi caducat, fins al punt que als ciclistes se’ls pot considerar els Marujos i, en canvi, als tennistes els podríem denominar els fills de l’alcalde.

Perquè depèn de qui siguis potser et perdonen. Si, a més, ets el número u del tennis i justifiques –sent possible– que una pomada és la que ha provocat el dopatge, indultat siguis. Seguim per explicar una cosa que vaig viure a Andorra. Una farmàcia es va convertir en lloc de pelegrinatge per a ciclistes que venien del Tour amb les cames destrossades. La farmacèutica explicava que els corredors, molt cauts, li demanaven que mirés a l’ordinador les substàncies que contenien les pomades que ella els suggeria. Mentrestant, els ciclistes trucaven als metges dels equips, que saben el que es pot prendre. Al final, entre la farmacèutica i el metge es descartaven o s’aprovaven les pomades suggerides. Laura Barquero, patinadora olímpica, positiu a Pequín 2022, va patir un tall per una fulla del seu patí. Per tractar-lo se li va administrar una pomada que contenia clostebol, la mateixa substància descoberta a Jannik Sinner. A Barquero ningú la va creure quan va al·legar que era una crema per tractar un tall i no per millorar el rendiment. Continua sense poder competir. ¿Algú accepta els arguments d’un ciclista quan dona positiu i diu que ha sigut per accident? No. La llei antidopatge no és igual per a tothom.