La Vuelta viu un últim esprint sota la calor de Sevilla

Sevilla té una calor especial. Poc li importa al públic que es reuneix sota un sol de justícia davant la plaça de la Maestranza que el termòmetre marqui 36 graus. Els aficionats anaven ahir demanant ventalls de cartró a les noies i nois de la caravana publicitària de la prova. I ningú semblava queixar-se pel tercer dia d’esprint amb un altre retard. Ja comença a ser una moda que cal començar a tallar pel bé del ciclisme i l’espectacle. La gent mirava la pantalla gegant en què es reflectien les imatges de l’etapa. No hi havia emocions per exterioritzar perquè no passava res. Anaven tots junts i no gaire ràpid, quan el millor seria donar impuls a la bici, perquè potser s’aixecaria una mica de vent i el pedaleig cap a Sevilla seria més plàcid, almenys mitja hora menys de carrera.

A la recerca de terres fresques

Era l’últim esprint, almenys fins a Santander, en la tercera setmana de competició. Ara ja comença un terreny d’emboscades, com avui, entre Jerez i Yunquera, província de Màlaga, un marc d’escapades, possiblement a Còrdova, rampes de garatge a Cazorla, serra de Jaén, i després les muntanyes de Granada abans que la Vuelta emigri cap a Galícia a la caça i captura de terres més fresques. Tots miren de reüll on és Wout van Aert, que dimarts va entregar el jersei vermell de líder a les costes extremenyes. L’astre belga es reserva per a etapes com la sevillana, mentre Primoz Roglic, el líder, mira de suar com menys millor a roda dels seus companys d’equip, igual que la resta dels primers classificats; entre ells, Mikel Landa, que va punxar a tres quilòmetres de la meta, on en arribades planes els corredors estan protegits i no perden temps en cas d’accident o avaria.

Notícies relacionades

Bautista i Alcaraz guanyen contra la República Txeca

Llegendes que no es cansen

Pitjor sort va tenir Rui Costa, el ciclista portuguès que va robar la cartera a Purito Rodríguez i Alejandro Valverde, segon i tercer, en el Mundial de Florència disputat el 2013. Als 37 anys continua en actiu, però a una desena de quilòmetres de la meta va patir una forta caiguda. Es va aixecar, però va quedar atordit. Ja no va pujar a la bici i va abandonar la carrera en una de les ambulàncies.

Tots donen com a guanyador Van Aert, que busca la segona victòria en la Vuelta. Vesteix ja la casaca verda que identifica, igual que en el Tour, el corredor més regular i el que més punts aconsegueix per les seves posicions en la carrera. Van Aert ha sigut tercer, segon, primer i també segon, a Sevilla; quatre llocs d’honor en cinc etapes. Ahir, no obstant, un txec de 21 anys, del conjunt DSM, li va plantar cara: es diu Pavel Bittner i va aconseguir per ara la victòria més important de la seva curta carrera professional. Un triomf que val doble per batre el gran Van Aert a la mateixa línia de meta.