Nico Williams, l’extrem prohibit

Ho tenia (i té) tot per instal·lar-se a Barcelona. Però ha decidit quedar-se a casa seva i frustrar els plans del club blaugrana. Nico tenia (i té) una clàusula de rescissió accessible (58 milions d’euros, més o menys el mateix que s’ha pagat per Dani Olmo), afegit a una meravellosa connexió amb Lamine Yamal, com van demostrar tots dos guiant l’Espanya de Luis de la Fuente a la conquesta de l’Eurocopa, sense oblidar la seva joventut (22 anys) i l’imprescindible reclam de màrqueting per omplir Montjuïc.

El tiquet que no va ser

A més, la seva química, també personal, amb Lamine garantia una cohabitació excel·lent entre tots dos per convertir-se en els líders del nou projecte. Els rostres del canvi del Barça, el tiquet per combatre l’impacte desencadenat amb l’arribada de Mbappé al Madrid per reunir-se amb Vinícius i Bellingham. I amb l’oblidat Rodrygo. Però el club blaugrana no va aconseguir convèncer Nico Williams perquè s’esqueixés de l’Athletic de Bilbao i del seu germà Iñaki.

Era una decisió que anava molt més enllà de l’esportiu. Era humana i, alhora, social. Laporta va presumir que el Barça tenia els recursos econòmics i esportius per seduir Nico Williams. "És un jugador que m’agrada molt i es pot assumir un fitxatge així", va explicar el president el 8 de juliol passat destapant sense cap problema l’interès pel davanter.

El globus es va punxar

Passava a l’inici de mercat elevant així el globus de la seva arribada. Un globus a què li queden pocs dies de vida –tot just set– perquè si no arriba abans de la mitjanit del 30 d’agost, haurà sigut un capítol més. Un Bernardo Silva de la vida. Una altra frustració. Un altre jugador que persegueix el club blaugrana durant mesos i, al final, es queda on era. Ni es va moure el portuguès de Manchester. Ni per ara s’ha mogut el navarrès d’Euskadi, on s’han mogut tots els ressorts, tant en l’àmbit intern, el paper d’Iñaki, el seu germà, ha sigut clau, com a extern.

"Crec que hi ha una marea que sembla que quan et vol el Barça hi ha una lògica que diu que has d’anar-te’n al Barça i sembla que si no hi vas estàs cometent un error", va argumentar Óscar de Marcos, el capità de l’Athletic després de la sortida de Muniain, just en el moment de més pressió sobre eljoven extrem. No era, no obstant, una veu qualsevol.

Era la veu d’un jugador molt respectat al vestidor de l’Athletic que, a més, està molt molt vinculat a la família Williams. "Moltes vegades cal tenir en compte que no és or tot el que lluu i cal valorar on som", va arribar a dir el capità basc augurant al jove un paisatge gens idíl·lic a Barcelona.

El successor de Muniain

Notícies relacionades

Bautista i Alcaraz guanyen contra la República Txeca

Llegendes que no es cansen

Dies més tard, l’Athletic presumia de Nico, a qui s’esperava a Barcelona només acabar les seves vacances estiuenques. Però en canvi apareixia per Lezama com si res hagués passat després de besar l’Eurocopa a Alemanya. Després, el club bilbaí, i amb la complicitat del seu jugador, presumia de l’elecció del dorsal. El davanter escollia el ‘10’ que va pertànyer a Iker Muniaín. I al Barça, l’extrem que demanava Flick i necessitava, segons Deco, l’equip continua sense arribar. No era, curiosament, Nico Williams la primera opció de la direcció esportiva. Al cim de la llista d’objectius figurava el colombià Luis Díaz. Però el Liverpool es va negar a traspassar-lo i la delicada situació econòmica del club deixava, a més, sense marge de maniobra Deco.

Igual li va passar amb el davanter de l’Athletic, per molt que es reunís amb el seu agent a Saragossa per pactar l’estratègia del seu fitxatge. Res ha sortit com esperava el Barcelona, per molt que Laporta apressés el seu executiu perquè el reunís amb Lamine a Montjuïc, convençut que seria un excel·lent pòster. I no només esportiu sinó també comercial i d’imatge pensant en el retorn el nou Camp Nou fixat per al gener. L’extrem prohibit arriba demà a Montjuïc.