O’Connor agafa el timó amb l’error imperdonable dels rivals

Una vegada Ben O’Connor es va parar, suós i cansat, en una gasolinera de la parròquia andorrana de Canillo. Va entrar a la botiga a per un refresc i es va prendre uns minuts de descans mentre menjava una barreta energètica com si fos el millor dels entrepans de pernil ibèric. Preparava el Tour del 2021, com a tapat del llavors equip AG2R, avui Decathlon. Dies més tard va guanyar la gran etapa de Tignes, va quedar segon de la general per darrere de Tadej Pogacar i va arribar a París en la quarta plaça de la classificació.

Té més perill que un cotxe sense frens, perquè ahir a Yunquera, a la serra malaguenya, potser podria haver aconseguit alguna cosa més que el triomf en la sisena etapa de la Vuelta. Que els equips potents de la carrera li entreguessin 6.31 minuts va ser una falta total de responsabilitat quan la carrera està carregada d’exemples de fugues similars que no han fet més que arribar a Madrid amb el jersei de líder.

Més ciclistes que insectes

Un ciclista que s’exhibeix com ho va fer ell a Màlaga, que roda en solitari i no aixeca el peu, ni en els pocs quilòmetres en què va tirar el Movistar, és un candidat al triomf final. Un avís amb només sis dies de competició.

Tots sabien que l’etapa que arribava a l’Alto de Las Abejas, on hi havia més ciclistes que insectes, era la tapada d’aquesta edició i la que, segons com s’enfoqués, podia ser més decisiva que el Cuitu Negru o que els Lagos de Covadonga, per posar-ne dos exemples.

En el mateix número d’etapa de l’any passat, Sepp Kuss es va escapar, va vèncer i va començar a guanyar la Vuelta, si bé va comptar amb el suport inestimable de Jonas Vingegaard i de Primoz Roglic. I removent una mica els llibres d’història de la carrera trobem el cas de Marco Giovannetti, el 1990, que es va imposar en la carrera per sorpresa després d’una fuga, també a Andalusia, camí d’Ubrique.

Era un secret a crits que el Red Bull de Roglic volia entregar el jersei vermell. I fins i tot va semblar que es desentenia de controlar una fuga en la qual es va colar O’Connor, que, a part del seu quart lloc en el Tour de 2021, va quedar també quart aquest any en el Giro i vuitè en la Vuelta de 2022, amb triomfs d’etapes en les rondes francesa i italiana.

No era un ciclista anònim, sinó el cap de files d’un Decathlon que, amb la seva, ja acumula 30 victòries aquesta temporada. Treure-li els gairebé 5 minuts que porta d’avantatge costarà sang, suor i llàgrimes a tots els equips que es van adormir amb una tàctica imperdonable per part de tots els directors. Al Red Bull només el disculpa la possibilitat que Roglic no pedalés tan fi com s’esperava, si no, encara s’entén menys, sobretot quan Patxi Vila, el director, va admetre que no era el resultat que volien; entre altres coses, perquè al ciclista eslovè se li afegeix un problema greu, inesperat i que l’obligarà a un plus extra de força que s’hauria estalviat.

Els rivals tampoc se salven de les crítiques perquè, a part del temps entregat a O’Connor, van perdre l’oportunitat d’intentar tocar-li la cara a Roglic i treballar entre tots contra el ciclista australià (llegeixi’s Movistar –malgrat que va ser l’únic que el va provar–, Soudal, Ineos, Visma i, per descomptat, l’UAE, amb Joao Almeida en posició avantatjada en la general).

Avís d’escac i mat

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

O’Connor, de 28 anys, els va amenaçar a tots –i perquè és la sisena etapa, perquè podia haver sigut un escac i mat– amb una exhibició prodigiosa, eliminant els rivals de fuga i pujant l’Alto de Las Abejas com si fos Pogacar, a qui coneix bé perquè ell va ser l’únic que es va atrevir a seguir-lo després d’un demarratge en el Giro que, en el seu cas, va acabar com el rosari de l’aurora.

"És la millor oportunitat de la meva carrera. Potser em veig guanyant la Vuelta". Paraula del jersei vermell, el dia en què tots els directors es van guanyar un suspens.