A Van Aert, pletòric, no el frena ni la foguera de la Vuelta

Wout van Aert es destapa en la Vuelta de la suor i la calor, on una ombra o la manguera dels bombers val el seu pes en or. En aquesta Vuelta falten mans en tots els equips, que situen massatgistes, mecànics i qui faci falta en qualsevol zona de la carretera per repartir bidons. S’ha obert la veda, no hi ha restriccions en l’entrega d’aigua, rius de gel i el que faci falta per combatre la calor intensa de Còrdova.

Als bars pròxims a la meta tenen encesa la tele amb les imatges de la carrera. Els clients es refugien amb l’aire condicionat de l’interior per prendre la cerveseta, la tapa d’ensaladilla russa o el salmorejo mentre aprofiten el temps abans de dirigir-se a la paella de l’arribada, on el termòmetre més pròxim a la línia de meta marca 40 graus, tot i que segurament en fa algun menys, però això no és cap consol.

Per quedar-se a la cuneta i animar els corredors cal tenir una dosi doble de passió pel ciclisme i valentia per enfrontar-se al foc que sembla que cau del cel. "Amb aquesta calor els jutges permeten entregar bidons fins a la meta. No sé, amb el canvi climàtic, caldrà plantejar canvis", explica José Luis de Santos, un segovià que va ser gregari de Pedro Delgado i que avui és el president del sindicat dels ciclistes espanyols. Segueix la Vuelta per tractar qualsevol desavinença entre corredors i organitzadors que encara no s’ha produït.

Existeix un protocol de seguretat que vetlla per la salut dels corredors. S’activa quan fa molt fred o molta calor, tot i que sembla que només es posa en marxa quan el cel es tanca i amenaça neu a la Volta, a Catalunya i al març. Aquí, en la Vuelta, els ciclistes arriben a meta tan molls que semblen nedadors, entre la suor del cos, l’aigua que es tiren a sobre per refrescar-se i el gel que es va fonent a poc a poc de les bosses que es col·loquen a sota del clatell.

Quan Van Aert, guanyador a Còrdova, segona victòria en la Vuelta, es va abraçar amb el seu company Sepp Kuss, saltava aigua dels seus uniformes, en lloc d’espurnes, de tan xops com estaven. Perquè Kuss, guanyador el 2023, s’ha tret els anells de cap de files per recompensar l’astre flamenc amb un control extraordinari del pilot de només 33 corredors que es va jugar la victòria a Còrdova, amb una Vuelta trencada en mil trossos després d’afrontar l’ascens en un port anomenat El del 14%, perquè té una rampa amb aquest percentatge.

Caiguda de Groves

I és llavors, amb el crit d’uns aficionats a pell descoberta, quan Primoz Roglic inicia l’ofensiva contra Ben O’Connor, líder de la Vuelta i candidat a la victòria, després de l’exhibició de dijous. En el cim hi ha bonificació, 6 segons que volia amarrar l’eslovè per demostrar al corredor australià, que vesteix el jersei vermell, que per guanyar a Madrid haurà de suar fins i tot més que sota el flagell del sol andalús.

Notícies relacionades

Veure la Champions abans de néixer

Aterratge amarg a la Champions

Roglic va passar primer pel cim, O’Connor es va esforçar per tancar el buit i Marc Soler va buscar un atac impossible davant un Van Aert que es veia guanyador de l’etapa, perquè ell puja com qui més i perquè Kaden Groves, el velocista australià guanyador de la segona etapa, va caure just al creuar el cim a l’ensopegar amb la roda un rival, potser massa cansat per l’esforç.

El públic ja havia sortit dels bars. Estaven tots col·locats darrere de les tanques, gorra obligatòria, sense gens ni mica d’aire, els carrers cremant... I va arribar Van Aert com una bala humana que pedala sobre la bici; impossible guanyar-lo, ni tan sols per al català Pau Miquel, que va acabar tercer, per darrere del txec Mathias Vacek. Glòria als ciclistes que s’atreveixen a córrer en aquestes condicions, en la calor d’un pilot on s’oloren els uns als altres com un ramat suós, tot i que algun, com el guipuscoà Xabier Isasa, roda bona part de l’etapa en solitari, contra tots, fins a caure capturat.