Ni a Mestalla ni a Montjuïc
¿I Dani Olmo? A la grada
Nico Williams sí que va jugar amb l’Athletic i l’afició blaugrana el xiulava quan tocava la pilota
Flick volia comptar amb el fitxatge estrella de l’estiu. El va incloure en la convocatòria de 23 jugadors amb un asterisc. Es va entrenar amb l’equip, es va concentrar amb els companys, però de res li va valer perquè continua sense ser inscrit en la Lliga, retratant la provisionalitat de la gestió del club.
L’estiu, i amb Laporta en la presidència, almenys en la seva segona etapa, és un desfici per a qualsevol entrenador. És igual qui sigui. Sigui Xavi, angoixat al seu dia perquè no podien inscriure Kounde –es va necessitar un aval personal fins i tot del dirigent– o Iñaki Peña. I li ha passat també ara a Hansi Flick, que va camuflar el cas de Dani Olmo a Mestalla. Tot i que no va poder ocultar la desorganització d’un club que fa un fitxatge estrella –gairebé 60 milions d’euros– per després no poder utilitzar-lo. Ni a València. Ni tampoc a Montjuïc contra l’Athletic.
L’estiu laportià té aquestes coses. Va voler Nico Williams, abraçada còmplice i ambient de colla juvenil amb Lamine Yamal, Fermín, Gavi i Balde abans del partit, però el va haver de patir com a rival des de la llotja. Va acomiadar Gündogan de manera precipitada i confusa quan, en realitat, era tan senzill com que no el podia pagar. I Flick no pot utilitzar el jugador que, suposadament, havia empès l’alemany a refugiar-se amb Guardiola. "Sabíem que podia passar", es va limitar a dir el tècnic alemany abans del partit, recordant que "teníem un pla sense ell".
El pla caduca cada dia
Aquest és el problema del Barça, un club que viu al dia. Gairebé al segon. El pla d’ahir no serveix per avui. I menys per demà. És una entitat que no va trobar recursos econòmics –es va desprendre de Gündogan, ven Mika Faye, cedeix Lenglet a l’Atlètic– per poder inscriure Dani Olmo, que també oculta el seu enuig, acurat com és per evitar més embolic. Va venir per jugar i ja porta dos partits fora de l’equip.
Fins a l’últim sospir
El primer partit el va veure per televisió des de casa, disfrutant del triomf a Mestalla. Suposadament, va apuntar Flick, no estava en les condicions físiques adequades. L’única veritat és que no estava inscrit. En el segon, Olmo va conèixer abans la grada de Montjuïc que la gespa. I això que el seu entrenador va esgotar fins a l’últim sospir per tenir-lo.
Notícies relacionadesEl va incloure en la llista de 23 jugadors. Amb un asterisc, això sí, però Flick el va col·locar, convençut que el club faria la seva feina. No la va fer. I el futbolista, que havia sigut un més en la rutina de l’equip –entrenament a la ciutat esportiva, mini concentració en un hotel de Barcelona, viatge al bus a l’estadi–, s’ho va mirar tot des de fora. Abans d’iniciar-se l’assolellada tarda de la muntanya olímpica, fins i tot es va asseure a la banqueta. El més a prop que va ser del camp
Des d’allà va veure un altre gol, amb cop de fortuna inclòs, de Lamine Yamal per a l’1-0, mentre Olmo sentia com el públic que gairebé va omplir Montjuïc –hi havia 46.448 espectadors– no parava de xiular Nico Williams cada cop que tocava la pilota. El van voler durant tot l’estiu. Laporta, el primer, per patir-lo ahir.