La indústria de l’esport

Veure el futbol: car, barat...

Per més apassionats que siguem del nostre club, accedir a un estadi, poder veure tot el futbol des del sofà o portar cada any la nova samarreta no és un bé de primera necessitat.

Veure el futbol: car, barat...

Fernando Sánchez - Europa Press - Archivo

2
Es llegeix en minuts
Marc Menchén

Cada estiu es reobre el debat sobre el preu del futbol, i sempre en una mateixa direcció: consumir l’esport rei és cada vegada més car. És igual que parlem dels abonaments, entrades puntuals, subscripcions a continguts o el marxandatge. I és cert que en certa manera no hi ha debat possible: avui tot val més que ahir. On sí que podem contraposar arguments és en si és car, barat o és un preu que s’ajusta al mercat. I la frase que tots hauríem de desterrar és que el futbol per norma ha de ser accessible per a tothom, una lògica que no apliquem a qualsevol altra opció d’oci. Per més apassionats que siguem del nostre club, accedir a un estadi, poder veure tot el futbol des del sofà o portar cada any la nova samarreta no és un bé de primera necessitat.

El preu de les coses el marquen l’oferta i la demanda, i la veritat és que ningú ha perdut clients entorn de la pilota durant els últims anys malgrat l’escalada de preus. I aquí posem un asterisc enorme en el cas específic del FC Barcelona i l’impacte del seu trasllat a Montjuïc, que no va afectar perquè La Lliga EA Sports es consolidés entorn d’11 milions d’espectadors acumulats i es pugés l’ocupació mitjana, superant per primera vegada el 80% de l’aforament total. Aquest any, molts ja han anunciat rècord històric d’abonats.

I aquí un interrogant, o més aviat maldecap per a molts equips: ¿abaixar els preus incrementaria la ràtio i acostaria la competició al no hi ha entrades que sempre regna a la Premier i la Bundesliga? ¿O no hi ha més mercat realment i l’agulla amb prou feines es mouria? Segons dades d’Intelligence 2P, els clubs de LaLiga estan deixant de facturar entre un i cinc milions d’euros anuals pels seients buits. I allà hi ha el repte de la calculadora: ¿quant es podrien abaixar els preus perquè les altes addicionals compensin aquest descompte? La plataforma de dades de 2Playbook també revela que hi ha clubs la penetració dels quals a escala ciutat encara no arriba ni al 3%.

La televisió, meló a part

Notícies relacionades

El mateix passa amb les samarretes. Malgrat les crítiques, els ingressos per botigues no han deixat de créixer en els clubs, i el de la televisió és un altre meló a part. Dazn són 20 i 30 euros al mes pel 50% de La Lliga i tot el futbol internacional, mentre que Telefónica són 109 euros, inclosa la resta de l’oferta televisiva, l’accés a Internet i la telefonia.

¿Car? ¿Barat? Dependrà de les hores que ens passem consumint esport i de com cada un defineixi el seu pressupost d’oci. Pirateria sempre n’hi haurà, però aquí no serà un tema de preu, sinó de qui sempre ho voldrà tot gratis.