Enric Mas ataca sense premi a l’infern de la serra de Granada

A la pujada a Hazallanas, el més semblant a l’infern que hi ha d’haver a la terra, ningú protestava quan els aficionats els buidaven una ampolla sencera d’aigua sobre el cap. En d’altres ports i en circumstàncies semblants, els ciclistes no volen ser regats pels seguidors, prefereixen viure amb la seva pròpia suor i ser ells els que decideixin com i quan es volen hidratar.

Era igual qui rebés l’aigua, fossin Adam Yates o Richard Carapaz, primer i segon a l’etapa, reenganxats a la Vuelta; Enric Mas, un heroi sense premi; Primoz Roglic, el favorit irregular, o Ben O’Connor, el líder que amb prou feines va flaquejar després de l’alarma vermella de Cazorla. Amb rampes del 20% i el termòmetre fastiguejant el personal, l’important era poder sobreviure i pensar en les dades que havien consultat als telèfons mòbils abans de sortir: a Vigo, a Pontevedra, a tot Galícia, a partir de demà –avui hi ha descans rere un maratonià trasllat– les temperatures no sobrepassaran els dos dígits i fins i tot és possible que algú que vulgui passejar pels voltants de l’hotel, per baixar el sopar, hagi d’emportar-se una dessuadora de l’equip per no passar fred. El món al revés.

La consigna de resistir

Va ser una etapa terrorífica pels voltants de Sierra Nevada, amb la carretera tan seca com els paisatges que contemplaven mentre patien pujant. Eren ascensions que semblava que es feien com si els perseguís una estufa convertida en foguera; res amb què refrescar-se, excepte l’aigua misericordiosa que els llançaven des de la cuneta.

La consigna era resistir, tot i que a Yates li donés per escapar-se des de la sortida, per col·locar-se al top ten de la cursa i obsequiar-se amb una èpica victòria a Granada, on va arribar literalment mort, tot i que d’això es tractava després de donar-ho tot. Granada es convertia també en la ciutat dels somnis de Carapaz, el mateix ciclista que tornava a demostrar a l’inici de la Vuelta que els temps en què lluitava per la classificació general –cal recordar que ha guanyat un Giro i ha sigut podi en Tour i Vuelta– havien passat a millor vida.

Un atac inèdit

No obstant això, va fer saltar la banca, va desafiar la calor, va lluitar per guanyar l’etapa, però quan va veure que només podia ser segon es va conscienciar per ascendir a la tercera plaça de la general. Un altre més amb un passi per incorporar-se a la festa pel jersei vermell després que semblava que havia perdut la invitació.

Hazallanas va ser el lloc per presenciar una cosa que mai fins llavors s’havia vist. Quan faltaven sis quilòmetres per al cim, Mas es va adonar que per un dia Roglic no era tan ferotge com se’l pintava. Com aquell qui res, el ciclista mallorquí el va desafiar i per primera vegada va coronar un port traient-li un minut d’avantatge a l’estrella ciclista eslovena.

Es dirà que era una bogeria perquè un ciclista en solitari contra un grup en què a banda de Roglic hi eren també Mikel Landa i Carlos Rodríguez era presa fàcil, tal com va passar, captura senzilla i fins i tot un ensurt, salvat amb sort i habilitat, que en comptes de conduir-lo al jersei vermell, si hagués passat, l’hauria portat a l’hospital. "Va ser un atac més per l’espectacle que per la carrera, perquè no ha servit de res. Almenys, he salvat una caiguda que podia haver sigut greu", va confessar el líder del Movistar.

Però qui s’atreveix a censurar Mas quan fa anys que sent que mai ataca, que sempre va a roda, que li falta sang calenta, que sigui arrogant, carai, que posi la directa. Si hi havia alguna cosa que deslluïa l’etapa granadina, alguna cosa que li impedia convertir-se en la jornada reina de la Vuelta, era precisament que acabava en baixada, per molt que es recordés que al descens del 2007 Alejandro Valverde va perdre la cursa per la criaturada de voler col·locar-se un impermeable per protegir-se del vent i el fred d’aquell dia de setembre.

"Espero que si aconsegueixo una altra vegada un minut pujant serveixi d’alguna cosa als Lagos", va advertir Mas, ben sabedor que les metes d’Astúries sí que reuneixen els ingredients per poder convertir-se en les més determinants d’aquesta Vuelta.

Novena etapa

1. Adam Yates (UAE/GB)... 4.22.28 h

2. R. Carapaz (Ecu/EF).......... a 1.39 m

3. Ben O’Connor (Aus/Dec) a 3.45 m

4. Mikel Landa (Esp/Sou)............. m.t.

General

1. B. O’Connor (Aus/Dec) 36.09.36 h

2. Primoz Roglic (Esl/Red)... a 3.53 m

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

3. R. Carapaz (Ecu/EF)........ a 4.32 m

4. Enric Mas (Esp/Mov)........ a 4.35 m