Arrencada perfecta: 9 de 9

I Flick es va enfadar. Tenia raó a mostrar el seu enorme malestar, perquè el Barça va completar a Vallecas la seva pitjor primera part. Va reaccionar en el descans, va reordenar l’equip, apostant per extrems i descobrint que Olmo canvia la dimensió del joc col·lectiu. És líder en solitari.

A Hansi Flick no li agraden les rotacions. I massives, menys encara. Només cal veure les seves tres primeres alineacions com a entrenador del Barça.Va introduir un canvi a l’onze contra l’Athletic (Pedri per Marc Casadó) respecte al que va guanyar a Mestalla. Un sol canvi també va efectuar a Vallecas (Gerard Martín per Balde) en relació amb el que es va estrenar a Montjuïc. Ni rotacions va fer. Ni tampoc sol parlar en les pauses d’hidratació a la mitja hora de partit. Observa, analitza, escruta i dissecciona el que passa davant dels seus ulls i emet, en anglès, per descomptat, missatges curts. Així va passar a València. Mala primera part en el debut de Lliga resolta després. Així es va repetir, i pitjor fins i tot, contra el Rayo Vallecano completant els pitjors 45 minuts de l’era Flick. De la brevíssima era Flick. I l’alemany es va enfadar en el descans per despertar el seu endormiscat Barça.

OLMO HO MULTIPLICA TOT.

De vegades, el futbol és més senzill del que s’explica. O el que es veu. Un sol canvi (Dani Olmo per Ferran Torres en el descans) va exercir, en realitat, un efecte multiplicador transformant un equip trist i mandrós en un conjunt alegre, divertit i amb tanta presència ofensiva que el Rayo va aixecar la bandera blanca. Havia dominat en la primera meitat, però va claudicar en la segona coincidint amb l’aparició del fitxatge estrella de l’estiu blaugrana. A Olmo li havien tret dos partits (València i Athletic) empresonat en els problemes econòmics sent un espectador del joc del Barça. Va emergir a Vallecas amb una autoritat indiscutible, més enllà que va estavellar una pilota al travesser amb un imponent cop amb la dreta. No és el que va fer sinó el que va causar amb el seu delicat futbol, connectat a l’instant amb la dolçor de Lamine, unit a l’agressivitat ofensiva de Raphinha. Llavors, tot es va posar en ordre. Els extrems van eixamplar l’estret Vallecas i el Rayo va assistir al superb festival de Dani Olmo.

I VA JUGAR GERARD MARTÍN

No estava en els plans inicials del Barça. Però a Flick li agradava tant el que va veure en els primers entrenaments que es va emportar Gerard Martín a la pretemporada dels Estats Units. Allà l’exlateral esquerrà del Cornellà el va convèncer i el va fer debutar a Mestalla (26 minuts) i després a Montjuïc contra l’Athletic (un minut i ja en el temps afegit va jugar). D’aquí a la titularitat per a un defensa, de 22 anys, que ha arribat al primer equip sent titular a Vallecas sense haver passat per la cadena de producció de la Masia.

La temporada passada va jugar en el Barça Atlètic (41 partits de 42 i en els 41 va jugar els ¡90 minuts!), completant un Erasmus amb Rafa Márquez que li va obrir les portes de l’elit. Flick va voler donar descans a Balde i no li va tremolar el pols posant en un camp angost i complex com és Vallecas Gerard Martín, a qui va suplir en la segona part per donar una altra vegada vol a Balde.

Notícies relacionades

GOLS DE SEGONA LÍNIA

Després d’una lamentable primera meitat, Flick va jugar amb extrems per obrir el camí dels jugadors de la segona línia. Interiors que van arribar des de darrere per remuntar un partit que tenia perdut el Barça. Pedri va connectar amb Raphinha a la banda esquerra per segellar l’1-1 trepitjant l’àrea de manera furtiva sense que cap jugador del Rayo ho detectés. Una cosa així va passar en l’1-2, en el gol de Dani Olmo. La jugada va néixer de Balde transformat en un singular lateral dret, deixant la pilota perquè Lamine Yamal, l’extrem dret, descobrís Olmo. El valor dels extrems i els gols dels interiors.

Temes:

Montjuïc Raphinha Gerard

Inicia sessió 0 Comentaris

BCN espera un ple total en l’adeu de Belasteguín en les Master Finals

El rècord d’11 triples d’Obst destrossa el Barcelona