Olmo canvia el destí del Barça

La prova es va obtenir quan es va repetir el procediment en la segona meitat. Llavors el Barça va sortir a atropellar el Rayo, ferit en el marcador, ferit en l’orgull pel rival i ferit en l’amor propi pel que va haver de dir Flick al vestidor, i va equilibrar aviat el desavantatge, amb prou temps (i mèrits) per remuntar el resultat. Dani Olmo va canviar el destí del Barça amb una irrupció espectacular al camp, transformant una derrota indiscutible en una victòria brillant i assegurant en el liderat en solitari.

Intervenció del VAR

No s’explica de cap altra manera el canvi radical del Barça si no se sumen la peroració del tècnic, el relleu d’un futbolista desencertat, Ferran Torres, i l’entrada d’Olmo, per molta influència que exerceixi en l’equip. No pot tenir tanta ascendència, encara, perquè tots els altres reaccionin d’una manera tan substanciosa, tot i que l’esperat fitxatge va disparar al travesser als deu minuts de la represa i va marcar el gol decisiu. Tot just reprendre’s el joc, Lewandowski no havia encertat a porta buida a agafar un centre de Raphinha. Després sí que la va encertar el polonès, però el gol va ser anul·lat pel VAR.

Va dir Joaquín Caparrós quan entrenava el Llevant que visitar el Barça era com anar al dentista. Ho va dir després d’encaixar set gols al Camp Nou el 2013. Acudir a Vallecas ve a ser el mateix per a qualsevol equip exquisit, una negligència sempre. La mala estona està assegurada i les victòries costen, a més d’esforç, hematomes i esgarrapades, potser alguna dent partida si l’assumpte es crespa, cosa que no és habitual, a dir veritat. No és el Rayo un grup violent, ni de bon tros, però sí enganxós, intens i agressiu que castiga la fluixedat aliena.

La desatenció multilplica les dificultats si es paga amb un gol, aquest mal costum que ha adoptat el Barça. Remuntar el marcador obliga a un sobreesforç davant equips com el Rayo bressat i protegit per la seva parròquia. L’any passat es va salvar el quadre blaugrana per un autogol de Lejeune, després que Unai López disparés de lluny.

El gol d’Unai

Va ser l’únic gol de l’interior del Rayo en tota la temporada. Fins que es va retrobar amb el Barça i va recuperar l’hàbit de marcar amb una irrupció des de darrere, creada amb rapidesa per la banda dreta, i que Koundé, en l’altre costat, va fer vàlida al trencar la línia del fora de joc. Havia acudit Gerard Martín a una pressió avançada a la qual no va arribar i va deixar el buit pel qual es va colar De Frutos.

Gerard va ser l’únic canvi en l’alineació que va fer Flick. En porta un per alineació de mitjana. No creu arribat el moment de les rotacions malgrat que l’equip afronta tres partits en vuit dies. En el segon d’aquesta fase només va introduir el defensa català en lloc de Balde, i va mantenir Pedri malgrat que els antecedents del canari generen neguit.

Un atropellament

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

El Barça va reprendre de seguida el fil que havia de tenir agafat des del minut u, però sense el cert que sí que va exhibir en el segon temps. Va semblar una concessió del Rayo per assestar un segon cop. Després del descans va ser un atropellament en tota regla dels blaugrana, amb més fons físic.

Olmo va enrolar els seus companys en l’empresa de la remuntada a partir de la seva clarividència en el joc. Flick el va introduir com a mitjapunta al centre, on estava brillant Raphinha, el millor del primer temps. El brasiler no es va enfadar ni es va abandonar, renascut amb Flick. Com el Barça, que va tornar a guanyar a Vallecas.