Roglic, Mas i Landa castiguen O’Connor a Galícia

De Padrón va sortir i a Padrón va arribar una etapa semblant als pebrots de la localitat, famosos arreu del món. Quan et pensaves que no en sortia cap de picant, l’últim et deixa la boca com si tinguessis un incendi al voltant de la llengua. Quan feia l’efecte que el dia acabaria apuntant simplement el nom del vencedor com el primer de la classe en la fuga autoritzada, va sorgir Primoz Roglic, com el pebrot rebel, i va posar l’etapa tan tensa que Ben O’Connor, el líder, despenjat, es va acabar deixant 37 segons de renda.

Va ser un dia de circuit, en què només es recorda una recta com Déu mana en 166 quilòmetres. Podia ser l’etapa tonta, ciclistes que no lluiten per la general i que aprofiten els dies previs a una arribada en alt per escapar-se. Inici de bogeria, com la gent que es va acostar al Campus Tecnológico Cortizo, una empresa que va donar festa al personal perquè disfrutés de la Vuelta i amb tot Padrón abocat, amb els veïns al carrer per mirar la caravana de cotxes, cosa mai vista, com si s’haguessin inventat una platja al terme municipal.

Pensant en la muntanya

Va guanyar un irlandès anomenat Edward Dunbar, que no havia aconseguit mai una etapa d’una gran ronda. Fins aquí, tot perfecte perquè ningú es movia, perquè deixaven llarga vida a l’escapada i perquè tots semblaven que corrien pensant en les dues arribades en alt consecutives programades per a avui i demà, a l’estació de muntanya de Manzaneda i al port d’Ancares, ja a Lleó.

De sobte, com si s’obrís una capsa de sorpreses, el Red Bull de Roglic va posar un ritme endimoniat en un port que es diu Cruxeiras, catalogat de tercera categoria, però amb més males puces que el pebrot picant. Tot se’n va anar en orris. Roglic es va quedar al capdavant vigilat sempre per un Enric Mas que sembla un altre. Tots dos anaven a relleus i per darrere es formava un viacrucis, sempre amb O’Connor als llocs endarrerits. Se’l veia pedalant amb ben poca consistència, mentre Landa s’unia a la festa de Roglic i Mas, alhora que arrossegava altres convidats com Carlos Rodríguez.

Notícies relacionades

La companyia catalana Parlem va presentar al Barça un projecte gairebé idèntic al del moldau Birladeanu una setmana abans de registrar-se New Era a Espanya

Lamine Yamal, el «superheroi» d’Espanya, s’emancipa

En una etapa que potser era la menys complicada de tota la setmana, el dia que Wout van Aert va decidir agafar-se unes vacances, amb la fuga decidida, fins a 39 ciclistes s’havien escapat, O’Connor va veure les tenebres. Es va quedar tot sol, sense la calor humana d’un equip que l’havia protegit a la perfecció en l’escala de la Vuelta per Galícia, amb un temps agradable i fins i tot amb els núvols amagant el sol de justícia que va caure al passar per Andalusia. "No ha passat res greu", va mirar de justificar el líder australià de la Vuelta, però va tornar a evidenciar que és un ciclista irregular.

Roglic sembla que desaparegui en algunes etapes, però està sempre corrent amb els ulls oberts i amb l’evidència que quan demarra només Mas pot seguir-lo, tot i que poc després, gairebé per art de màgia, apareix sempre Landa perquè entre els tres deixin clar que són els més forts de la cursa. Richard Carapaz també va fallar, poc, i va perdre 14 segons.