Una victòria pírrica

Notícies relacionades

Piastri firma una actuació de cine i amenaça Verstappen

Comença el judici al City per les possibles irregularitats financeres

A inicis de la temporada passada ja vam viure el mateix drama amb Gavi, un altre futbolista que no s’arronsa mai, però en el cas de Bernal s’afegeix que molts l’acabàvem de descobrir. Perquè la realitat és que, abans de la pretemporada, exceptuant els assidus als partits del Johan Cruyff, hi havia pocs culers que sabessin qui era aquest migcentre de 17 anys. Ens hem passat les últimes setmanes especulant amb nous fitxatges, noms impossibles esbombats per una directiva que vol vendre un fum optimista i per uns mitjans sensacionalistes que enyoren els dies en què canviaven cromos al pati de l’escola. Però resulta que la sensació d’aquest inici de temporada la teníem a casa.

Ara sorgiran veus que voldran fitxar a la desesperada ofertes i rebaixes abans que caduquin el divendres a mitjanit. Contra aquesta addicció al mercat i contra la sensació desoladora de no poder disfrutar de Marc Bernal, l’antídot ha de ser Hans Flick. En pocs partits ens ha demostrat que per ell els jugadors van per davant de les idees i que sap arriscar-se amb el talent dels joves. Aquest Barça és un equip en construcció, i a les promeses de Pau Víctor, Casadó, Fermín i Pablo Torre, de mica en mica s’afegiran noms que eren importants: Gavi, De Jong, Christensen, Araujo. A més, en la nit de la victòria pírrica, Dani Olmo es va postular com un jugador distintiu, el plus que necessita la plantilla: per fi els milions invertits amb criteri, sense capritxos, aventures o servituds als agents.