El Madrid torna a punxar i està ja a quatre punts del Barça

Aquesta temporada el Reial Madrid ha ajuntat els millors alumnes del campus futbolístic. Currículums sense comparació. Amb un professor com Ancelotti al capdavant del grup pensa que és suficient per arrasar. Però en els treballs en grup es necessiten perfils de tota mena. No n’hi ha prou amb posar Vinícius i Mbappé en un espai reduït perquè generin una simbiosi. No fa efecte tenir els jugadors més ràpids si només corren cap endavant. Vinícius va marcar de penal, per igualar el gol de Moleiro, però Mbappé ho va intentar molt més sense èxit. No són gaires pel que queda, però són quatre de distància amb el Barça, lider impol·lut de LaLiga.

Les primeres parts han sigut un quadre simptomàtic del que li passarà a aquest club si deixa de pensar en global. Atacs esguerrats, defenses descoordinades i una sensació de fragilitat impròpia d’un equip que ho vol guanyar tot. Cada alineació del Reial Madrid és motiu de comentari. Els que fa Rodrygo, suplent en detriment de Brahim, després del missatge compartit en el seu grup de difusió de WhatsApp per reclamar protagonisme. En temps d’indecisió es recorre a la certesa que aporta Modric. De ment segur que en dona; de cos ja no és el que era en un equip que necessita la solidaritat del passat. Va de punxada en punxada.

Misèries blanques

La virtut de l’equip que va guanyar la 15a Champions era remar en una mateixa direcció. El Reial Madrid és ara un encreuament de camins, com es va veure a la primera part. L’explosivitat de Vinícius no conduïa a cap lloc, mentre que el Las Palmas superava la línia de pressió amb massa facilitat. Els locals no van necessitar un ensurt, van sembrar el pànic en cinc minuts amb una ruptura de línies en la qual Tchouaméni va amagar la cama i Militao va deixar una bretxa.

Moleiro va explotar les fissures després d’una arribada perfecta de McBurnie. Xut amb l’esquerra al pal llarg per fer emprenyar Ancelotti. La zona tècnica sol ser suficient per a l’italià, però a Gran Canària no entenia res. Per acabar-ho d’adobar, un exblaugrana com Cillessen va activar el mode superstar a la primera part per treure’s de sobre una fuetada de Valverde i una altra de Rüdiger. Tant mèrit portaven els de Carrión com apatia els de Carletto. En un inici de temporada còmode, els blancs han patit en cada partit.

Sense esforç defensiu

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Hi ha dos equips. Mentre que en el primer hi militen onze jugadors, en el segon, la meitat. Els replegaments no són al full de serveis de Vinícius o Mbappé i s’hi afegeix que Tchouaméni no és Kroos. Ni tan sols és el mateix per qui va pagar al Mònaco 80 milions. L’únic sempre a l’altura del repte dels set títols que té al davant el Reial Madrid és Valverde. Amb Vinícius i Mbappé empantanegats, Ancelotti va fer entrar Rodrygo i Fran García en lloc de Brahim i Mendy. Perquè, com ha advertit l’italià, es necessita "responsabilitat" per afrontar aquesta temporada.

De Kirian a Kylian. El capità local filtrava passades a Sandro mentre el francès conduïa tots els atacs. La història és la de sempre. El cèrcol va tenir èxit amb el penal d’Álex Suárez, per mà, que va transformar Vinícius, però la minicrisi blanca ja està oberta.