El nen que va meravellar Berga amb les botes trencades

Tot va passar el febrer del 2017, és a dir, fa escassament set anys. Marc Bernal era benjamí de segon any al FC Barcelona i, als 9 anys, ¡ja feia pinta de fenomen! ¡Més que un projecte! Ho dic molt seriosament, m’han de creure. De la mateixa manera que Gerard Fragoso, amb un any menys, també destacava en el benjamí del Barça. Un tenia una pinta brutal a l’estil Busquets; l’altre segueix sent un dels millors projectes de centrals tècnic, exquisit, del futbol espanyol. Marc, per desgràcia, s’acaba de lesionar (es va trencar dimarts passat a Vallecas contra el Rayo) quan estava complint el somni que ha perseguit tota la seva vida. El Gerard acaba d’estrenar-se en un dels juvenils de l’Atlètic de Madrid.

Han passat, en efecte, set anys, Bernal s’ha trencat, i molt, per tots costats, lligaments creuat i menisc de la cama esquerra, mentre que el Gerard viu, apassionat, il·lusionat, gairebé espantat, el seu primer mes a la residència, planter, escola i col·legi de l’Atlètic. Bernal tornarà, segur, i el Gerard, com explica el seu tutor Aureli Altimira, l’amic i company de Jordi Roura, descobridors de la generació d’Ansu Fati i Lamine Yamal, ha anat a parar "a la millor escola de centrals del món, la del Cholo Simeone".

Injecció de moral i caràcter

Aquell any, el benjamí B del Barça, dirigit per Alexis Pintó, un dels millors i més joves tècnics de la Masia de llavors, jugava un torneig a Berga, però tenia diverses baixes per motius que no venen al cas. El cert és que, abans de sortir cap a Berga, algú li va plantejar a Marc Bernal, que és de Berga, si li venia de gust reforçar el benjamí menor en aquest torneig. "La veritat és que tot va ser molt improvisat, però al Marc, com sempre, li venia de gust ajudar", explica Pintó, ara instal·lat a Lleida.

L’arribada a l’equip blaugrana d’un benjamí de primer any va revolucionar l’actitud i el joc del conjunt de Pintó. "La presència del Marc va ser una injecció de moral, de caràcter, de categoria, ja que tots els xavals se sentien millors al compartir equip amb Bernal", continua dient Pintó.

Això sí, alguns tècnics i pares de jugadors d’altres equips van protestar amb la boca petita, ja que tots ells sabien que la incorporació de Bernal era perfectament legal: era benjamí com els altres nanos, però de segon any que, en efecte, a aquesta edat, es nota. Però el que més es va notar en aquest torneig va ser la tremenda personalitat, ja amb 9 anys, de Bernal. Ho va fer tot bé. Va marcar un munt de gols (dos dels quals en la final, contra el Manresa, 4-0) i la seva aportació en les altres victòries (4-0 contra el Berga A, 5-0 al Navas, 4-1 contra el Vilaseca i 5-3, a semifinals, contra el Berga A) va ser més que decisiva, i es va convertir, és clar, en l’estrella del torneig.

"El Marc és un guanyador. El Marc ja tenia llavors una forta personalitat, tremenda presència, pel seu físic i actitud, sobre la gespa. Ho feia todo bé, interpretava com ningú el joc, ajudava, assistia, golejava, tenia una gran arribada, escombrava tot el que podia i més i, sobretot, mentalment era fortíssim", explica Pintó. "Ja llavors no sentia cap pressió; és més, les finals, els partits compromesos, seriosos, eren el seu escenari favorit. En conducció, a l’hora de superar les línies del rival, era únic".

"És molt cruel"

Bernal, que gairebé va haver de demanar perdó per haver tingut un protagonisme que ell mai va buscar, insisteixo, només va voler ajudar els més petits per completar l’expedició blaugrana, va arribar a jugar la final, en la qual va marcar dos gols, amb les botes trencades. El Gerard va trucar ahir al Sergi, el seu pare, per demanar-li que li expliqués com es trobava el Marc. Fragoso encara recorda, sí, aquell torneig i de quina manera els va impactar la presència i el futbol de Bernal.

Era futbol 7 i, per tant, la presència d’un futbolista de l’estil Sergio Busquets tenia, sens cap dubte, una influència enorme en el joc. "Jo estic absolutament convençut que el Marc sortirà endavant", continua explicant Pintó. "La cirurgia i, molt especialment, els processos de recuperació, entrenament i rehabilitació han millorat moltíssim en els últims anys. I, a més, el Barça té ara un grup d’especialistes i fisios que són dels millors. Conec el Marc, recordo el Marc, el seu caràcter i, insisteixo, la seva perseverança, el seu sacrifici i la seva resistència. Aquesta lesió, per greu que sigui, pot ser que sigui un fre al seu somni, però no acabarà amb ell, tornarem a disfrutar del seu futbol i desplegament, ja ho veuran".

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Papa Fragoso, que no és un boig del futbol tot i que li encanta i, sobretot, se sent molt orgullós que el seu fill, que treu unes notes boníssimes en els estudis, recorda perfectament aquells partits de Berga. "No els recordo només perquè els vam guanyar tots còmodament, bé, crec que vam empatar a zero amb l’Hospitalet, sinó perquè, en efecte, com explica Pintó, la incorporació de Bernal va ser una injecció d’il·lusió per al Gerard i els seus companys".

No cal dir que els Fragoso, com tots els culers, tenen el cor encongit a l’haver-se confirmat les greus lesions que pateix el Marc, que va dir adeu a la temporada just quan començava a brillar amb Hansi Flick. "És molt cruel, molt", explica Sergi Fragoso, "que un nen, un jove, que fa anys que treballa per poder fer el salt somiat al primer equip, ho faci, triomfi o, com a mínim, destaqui amb la qualitat i presència que ho ha fet el Marc i, de sobte, pateixi una lesió tan greu com aquesta. És injust, molt injust".