Alcaraz viu un malson en el seu prematur adeu i Badosa resisteix

Quan Botic van de Zandschulp sortia pel passadís de l’Arthur Ashe per disputar sota els focus en la nit el seu partit de segona ronda de l’Open dels Estats Units contra Carlos Alcaraz, el primer que el neerlandès jugava en els seus 28 anys de vida a la pista central de Flushing Meadows, deia que li feien falta dues coses per guanyar: ell havia de jugar al 100% i el campió espanyol havia d’estar "una mica off", desconnectat. Dit i fet, i d’una manera brutal.

En una de les sorpreses monumentals d’aquest Open, Van de Zandschulp va fer fora Alcaraz del torneig novaiorquès. Ho va fer en el partit de la seva vida, dues hores i 19 minuts en què va dominar a l’astre d’El Palmar, no una mica desconnectat, sinó totalment irreconeixible, tant de cap com de joc. I el 6-1, 7-5 i 6-4 del sorprenent marcador ho diu tot. O gairebé.

El final d’una ratxa

El 74 del món va poder amb extrema facilitat amb l’actual 3 en el rànquing de l’ATP. Un jugador que només una vegada havia assolit uns quarts de final en un gran (precisament a Nova York el 2021) tombava l’amo de dos títols novaiorquesos, un Roland Garros i un Wimbledon, a més de medalla de plata en els últims Jocs Olímpics de París. S’acaba finalment en 15 la ratxa dels partits consecutius guanyats en grans pel murcià, que no patia una derrota tan prematura en un Grand Slam des de Wimbledon 2021, quan també va caure en segona ronda.

En el resultat, no obstant,hi va jugar tant la determinació i la brillantor de Van de Zandschulp com la desaparició d’Alcaraz, perdut en múltiples batalles, segons explicava després ell mateix en la roda de premsa. "Jugava contra el meu oponent i contra mi mateix, amb moltes emocions que no podia controlar", assenyalava, parlant gràficament d’"una muntanya russa" al seu cap.

El malson va començar en el primer set, quan va deixar que el marcador se li posés difícil amb un 0-3 i en només 30 minuts va veure escapar-se la màniga, en la que no va fer ni un sol cop guanyador. El punt dolç on sol sentir la pilota s’havia evaporat, una sensació per a Alcaraz "bastant rara".

La segona màniga no va començar gaire millor, amb una altra pèrdua del seu servei en el tercer joc, i tot i que va aconseguir reequilibrar en el següent servei del seu rival i es va embolicar en els missatges cridant-lo a mantenir-se "calmat i positiu" que li llançava Juan Carlos Ferrero, la remuntada no va arribar. De fet, el seu últim servei en aquest segon set el va entregar al rival amb una doble falta, avantsala per al 7-5. També en el que seria l’últim set, Alcaraz va tenir moments que van crear el miratge d’un retorn. "¡T’has de convèncer!", "¡Fes un esforç molt gran!", "¡Cal creure-hi!", li cridava Ferrero. Però el clamor queia en sac foradat. I l’últim joc del partit representa a la perfecció el caos que va viure Alcaraz: el va perdre en blanc amb el seu servei.

"Passos cap enrere"

"No va cometre errors que pensava que cometria. No he sabut com manejar-ho, com lidiar amb això. No he pogut apujar el meu nivell i quan vaig voler tornar era massa tard", deia després del partit el d’El Palmar a tall de resum. La derrota era amarga i dolorosa per a Alcaraz, que amb la ferida encara massa oberta assegurava davant la premsa que és massa aviat per treure lliçons. "El que sento ara mateix és que en comptes de fer passos cap endavant he fet passos cap enrere, en el tema de cap, i no entenc per què", deia.

"Venia d’un estiu espectacular, de Roland Garros, de Wimbledon, sortint d’allà dient-me que mentalment havia fet un pas cap endavant. Me n’havia adonat que per guanyar grans coses cal ser dur de cap. Vinc a aquesta gira i he fet passos cap enrere", insistia el jove tennista. "Mentalment no estic bé, no estic fort, davant els problemes no em sé controlar, no sé com gestionar-ho. No puc ser així si vull pensar en coses grans, ho he de millorar, he d’aprendre de tot això", reflexionava també.

Excel·lent remuntada

Notícies relacionades

La festa dels esports urbans

Alonso va enviar missatges a Newey perquè anés a Aston Martin

Alcaraz parlava també de l’estiu exigent, del calendari atapeït, d’una pausa després de París "possiblement no suficient", i d’haver arribat a Nova York amb menys energia de la que creia que portava. I es negava a posar-ho com a excusa, però també opinava que és una cosa que haurà d’explorar. "M’estic coneixent encara i potser jo com a persona necessito més temps, al final m’he d’anar coneixent a mi mateix".

Més sort va tenir Paula Badosa, que va certificar el seu pas als vuitens de final amb un sofert triomf davant Grabiela Ruse. La romanesa es va emportar el primer set, però la catalana no va perdre la fe i va acabar aconseguint el seu objectiu (4-6, 6-1, 7-6). Badosa va salvar una pilota de partit amb 5-4 en contra a la tercera màniga abans de corroborar el triomf en el super tie-break (10-8). "Ha sigut un partit molt dur, però he sabut lluitar i ser agressiva", va assegurar.