Un gol de Véliz en l’últim sospir catapulta l’Espanyol

La meravellosa carrera de Manolo González per la banda quedarà ja com una de les imatges del campionat. El tècnic de l’Espanyol, sempre tan formidable i expressiu, va celebrar l’apoteòsica victòria com Déu mana. Amb ràbia i entusiasme. Si en l’anterior duel a casa contra la Real un gol de Kubo va acabar amb les il·lusions dels blanc-i-blaus, ahir sí que hi va haver un final feliç. El Rayo va colpejar primer, però aquest Espanyol mai perd la fe (2-1). Carlos Romero i Alejo Véliz, dos fitxatges de Fran Garagarza, van firmar la remuntadona local.

Va ser la primera victòria de Manolo González en Primera Divisió i el primer triomf periquito en la seva tornada a l’elit. Els dos primers gols de l’Espanyol a la Lliga no van poder tenir millor premi. Aquest etern contraatac del minut 96 va portar l’èxtasi als més de 22.000 periquitos que van acudir a l’estadi.

Irvin Cardona va topar amb el porter Cárdenas, el rebuig va acabar a les botes de Cheddira i el marroquí va cedir a Véliz, que es va girar de meravella a l’àrea i va clavar un golàs amb alguna cosa de fortuna, ja que el punta argentí va rematar caient.

Va ser una tarda de glòria per a un Espanyol que va tornar a disfrutar com en el seu anterior triomf a Cornellà, quan va tombar l’Oviedo i va segellar l’ascens. L’equip va tancar una setmana estel·lar. Dijous va sumar el seu primer punt al Metropolitano davant l’Atlètic i ahir va complir els dos reptes pendents: marcar i guanyar. Amb 4 punts de 12 de possibles l’Espanyol encara la primera aturada amb bones sensaciones, conscient que pot competir perfectament a Primera. És cert que el Rayo va poder emportar-se el partit, però la constància dels periquitos va acabar tenint recompensa.

Manolo va optar per un parell de retocs en el seu onze: Brian Oliván y Jofre van ser titulars en lloc de Tejero i Aguado. Davant esperava un Rayo de més a menys després de la seva victòria en l’estrena a Sant Sebastià, les seves taules a Getafe i la caiguda contra el Barça a casa. No s’havien complert ni quatre minuts i Álvaro ja havia avançat el Rayo després d’uan precisa passada d’Embarba. L’andalús es va colar sense remei entre Calero i Omar abans de batre Joan García, el porter que seguiria un any més a l’Espanyol després del seu flirteig amb l’Arsenal.

El primer, de Romero

Notícies relacionades

Haaland firma una inusual renovació amb el City fins al juny del 2034

La quarta victòria confirma la rehabilitació del Barça

Lluny d’ensorrar-se, l’equip local va tornar a exhibir una magnífica actitud i no va trigar a equilibrar el duel. Jofre va emergir per la dreta per assistir a Romero, que va definir amb la seva esquerra. En un xoc vertiginós durant el primer temps, van ser els periquitos els que van tenir més a prop el segon, però el cop de cap de Véliz va marxar alt.

Amb taules es va arribar al descans i Manolo va moure després l’arbre amb l’entrada de Cardona i Aguado. Romero va salvar miraculosament el gol de Camello i Lejeune va disparar al travesser en un tremend míssil que va deixar tremolant la portería. L’Espanyol també va tenir les seves amb un parell d’arribades de Cardona i Král que ningú va aconseguir rematar. Ja en el temps afegit, la sort sí que va somriure als periquitos amb l’apoteòsic gol de Véliz.