Márquez torna a acostar-se al cel 1.042 dies després

"La cursa bona és la de demà, d’acord, però sentir-se a dalt de tot del podi després de tants, tants, dies, és meravellós, sobretot per l’equip, per la meva recuperació, per tornar-me a sentir guanyador i davant aquest meravellós públic, que s’ho mereix tot". Marc Márquez Alentà, de 31 anys, vuit vegades campió del món, va superar, en només 11 voltes, per tres segons, el segon classficat, el subcampió Jorge Martín (Ducati), que va recuperar el lideratge del Mundial de MotoGP per gairebé sis a Pedro Acosta (GasGas), que va aconseguir un preciós i valuosíssim podi i, ¡alerta!, per més de 20 segons al campió Pecco Bagnaia (Ducati, 9è), que va perdre gairebé dos segons per volta contra el millor Márquez dels últims quatre anys. Bagnaia, al seu torn, va culpar el seu pneumàtic posterior d’aquest mal resultat.

Va acabar el primer als dos entrenaments de divendres. Va acabar primer als dos assajos d’ahir, dissabte, va aconseguir el seu 94 pole position i en cursa va arrencar primer, va arribar primer, va creuar la meta primer les 11 voltes, va rodar sempre, sempre, gairebé mig segon més ràpid que els seus perseguidors i va acabar culminant la seva obra del cap de setmana a l’Aragó amb la seva primera victòria (a mitges) des d’octubre del 2021.

Márquez va estar intractable. Aquella cursa de l’Emília-Romanya, l’octubre del 2021, en què Fabio Quartararo (Yamaha), va acabar guanyant el Mundial després de la caiguda de Bagnaia (Ducati), que estava dominant el GP sota la pressió de MM93, Márquez va estar sempre en segona posició i va aprofitar la badada de l’italià per guanyar la que era la seva tercera victòria de la temporada després de Sachsenring i Austin (EUA). Aquesta vegada, no hi va haver baralla, no va perseguir ningú i, per descomptat, no va haver d’esperar la badada, l’error, la caiguda del líder. Ell va ser el líder des que es va apagar el semàfor fins que li van mostrar la bandera de quadres.

Ja a la primera volta, Márquez li va treure 0.241 segons a Martinator i, a partir d’allà, anaven caient les dècimes de segon sense remei: 0.675 a la segona volta, 0.918 a la tercera, 1.085 a la quarta, 2.031 a meitat de carrera, 3.740 quan faltaven tres voltes i, a partir d’allà, serenitat, seguretat i mantenir la calma. Cursa tancada i triomf absolut, en gran, a l’estil Márquez 2019.

Calma i sense presses

"Soc perfectament conscient que es tracta de mig gran premi, d’una cursa a l’esprint, d’11 voltes, l’important és demà, però ja hem aconseguit una cosa que, fins ara, no havíem aconseguit: travessar la meta en primer lloc. I això em fa molt feliç, per mi, pels meus i per l’afició", va comentar Márquez, que va elogiar la resistència de Martín, "ja que va ser l’únic que va aguantar el meu ritme quan vaig tirar fort a l’inici i, per descomptat, al costat de Bagnaia, que sempre millora de dissabte a diumenge, serà el rival a la baralla per guanyar, demà, el gran premi".

Márquez va demanar calma, malgrat la seva enorme felicitat. "El souflé encara és al forn i, a la cuina, les presses són molt males companyes, així que anem tranquils a la carrera de demà i esperem que tot funcioni com avui, tot i que aquesta serà una altra història". MM93 va reconèixer que, a la graella, estava una mica tens, "però quan s’ha apagat el semàfor i he vist que he sortit bé, se me n’han anat els nervis i he decidit obrir forat a les primeres voltes".

Notícies relacionades

La festa dels esports urbans

Alonso va enviar missatges a Newey perquè anés a Aston Martin

Jorge Lorenzo, comentarista de Dazn, va voler saber per què Márquez se sent tan bé en traçats i situacions que són odioses per als altres: pista dubtosa, una mica humida, inestable....i ell va com un tret. "Crec que és una barreja de tot. Talent, d’acord, sí, molt entrenament, gens de por i, per descomptat, un traçat d’esquerres i sentir-me còmode, controlant, bé, al teu ritme. Avui, una altra vegada, ha sigut d’aquells dies en què et surten els temps sense forçar".

És només mitja victòria, però sorgeix 1.042 dies després de l’última. I no només això, no, apareix més de mil dies després de caigudes, operacions, recuperacions, dies, mesos, d’hospitals, gimnasos i turments diversos. I creure, creure molt, no llançar mai la tovallola. Aquest Marc s’assembla cada vegada més al Márquez apoteòsic del 2019 i això sí que és un triomf portentós: tornar, insistir, sacrificar-te, no cedir i ser tan competitiu com per tornar a guanyar, d’acord, sí, a l’esprint, però victòria.