El mercat era a La Masia

Lluny queden els temps d’opulència del Barça, reduït ara a un simple actor secundari al mercat. El club va intentar moltes operacions, però només en va poder concretar dues (Dani Olmo i Pau Víctor), i ha tancat el mercat de fitxatges amb menys incorporacions de la segona etapa de Joan Laporta com a president. La palanca és ara La Masia, convertida, una vegada més, en la solució, tant per necessitat (no hi havia diners) com per convicció (Flick creu en els joves).

Ha sigut, a l’espera de les explicacions que doni avui el president, una finestra estiuenca plena de desitjos frustrats. Nico Williams es va quedar a Bilbao, no hi va haver opció real ni fair play suficient per portar Luis Díaz –el davanter colombià del Liverpool era el gran objectiu de Deco, el director de futbol– ni recursos per portar un migcampista o un lateral dret.

Sense queixes de Flick

Hansi Flick, informat d’aquestes operacions que mai es van realitzar, ha ocultat la seva frustració. Ni una queixa en públic ha emès, apanyant-se amb el que li ha quedat. Sense palanca que l’impulsés, el Barça només ha pogut invertir en Dani Olmo (55 milions) i Pau Víctor (2,5) i ha acollit tres cedits: Ansu Fati, que ha tornat del Brighton, i Eric Garcia i Pablo Torre, del Girona.

Un mercat d’enormes expectatives a l’inici quan Laporta va assegurar que el club arribaria a l’1/1 en el fair play (invertir segons allò ingressat en la mateixa proporció), i que tindria recursos per assumir operacions com les de Nico Williams. Un mercat que conclou amb un comunicat oficial negant que Deco estigui meditant el seu futur, tenint en compte l’escassa capacitat que ha tingut per actuar, segons va revelar el diari Sport.

L’executiu estava lligat de mans per les condicions econòmiques. Tant ho estava que ha hagut d’alliberar els jugadors amb el salari més alt (Ilkay Gündogan al City; Clément Lenglet, a l’Atlètic) per ajustar una plantilla que s’ha quedat amb 22 fitxes del primer equip, sense arribar als objectius marcats en la planificació esportiva. No ha vingut l’extrem esquerrà que deia Laporta per equilibrar l’atac i crear un altre focus de perill juntament amb Lamine Yamal. Ni tampoc el migcampista. Ni tan sols el lateral dret que proporcioni descans a Jules Kounde, un central reconvertit.

Ha arribat, això sí, Dani Olmo (més barat que Nico Williams), l’encaix del qual al Barça ha sigut espectacular perquè ha multiplicat amb la seva presència el talent dels seus companys. Va molt més enllà dels seus gols (en suma dos) o de l’amenaça ofensiva que genera (tres pilotes a la fusta) perquè el joc, al seu voltant, flueix d’una altra manera. Amb Olmo al seu costat, Pedri és molt més a prop de ser el Pedri que va ser, mentre la pilota arriba en millors condicions al trio de dalt: Lamine Yamal-Lewandowski-Raphinha.

És, per tant, el fitxatge estructural. És el que canvia paisatges de partits i té impactes decisius, mentre que el de Pau Víctor, el golejador del filial (20 gols en 39 partits), serveix per completar la plantilla mentre assumeix l’immens salt de categoria que ha viscut: de Primera RFEF a Primera.

Buits completats

Deco, en el seu primer gran mercat com a màxim responsable esportiu, no ha pogut portar el que volia. Mateu Alemany i Jordi Cruyff sí que van tenir els diners i van poder oferir a Xavi fins a vuit fitxatges (22-23) i sis (23-24) pels dos que ha rebut Flick, que per necessitat i convicció es refugia en el planter davant els enormes problemes econòmics.

Notícies relacionades

L’NBA del pare, el fill i Jordi Fernández

El Barça perd Laprovittola per a tota la temporada

Tots els buits de la incompleta planificació s’han cobert per joves talents de La Masia. Els laterals suplents (Héctor Fort a la dreta; Gerard Martín, a l’esquerra) procedeixen de baix. I en el mig camp, posició estratègia a la qual no es va trobar relleu a Busquets malgrat que se sabia de la seva marxa des de fa anys, igual: el lesionat Marc Bernal deixa lloc a Marc Casadó.

Si els centrals (Araujo i Christensen) estan lesionats, la porta s’obre immediatament per a Sergi Domínguez (19 anys), mentre espera torn Andrés Cuenca (17). No és casual que Flick, tècnic pragmàtic, que fuig de les excuses, hagi fet debutar quatre nens de La Masia en quatre jornades. Quatre partits que han donat tranquil·litat a Laporta.