La gran mentida de Laporta

Ja ho dèiem: res de nou. Tot sota control. Tot arreglat. Hi haurà beneficis. No, no, no, perdó, "resultats ordinaris positius", que jo, no sé si vostè també, no tinc ni idea del que és però, sens dubte, no sona a beneficis.

Ja ho dèiem: quin gran error estratègic per part del FC Barcelona tenir ocult durant tant mesos Joan Laporta.

Ja ho dèiem: res de nou en la conferència de premsa del president, ja que el Barça actual és més a prop de Disneyland París que de la realitat que ofereix la vida (i els números), perquè el club continua sense tenir fair play i encara no ha presentat els comptes ni l’auditoria.

Ja ho dèiem: no ha resolt ni un sol dels temes que segueixen enlaire, ni tan sols quan tornarà l’equip i l’afició al camp, com són els números (cada vegada canvien més) que ha aportat Aramak i per què no s’ha firmat amb Nike, però que, ara, ni ho necessitaven. Vaja.

Ja ho dèiem: ara resulta que quan Laporta va dir que el club podia afrontar grans fitxatges no es referia, clarament, a Nico Williams, sinó a Dani Olmo. La seva frase, pronunciada amb certa altivesa, feia referència clarament a Nico Williams; és més, la pregunta es va produir parlant, dissertant, sobre el jugador de l’Athletic.

Ja ho dèiem: gens de transparència amb l’escàndol de Vitor Roque, una arribada més política i econòmica, per dir-ne d’alguna manera, que esportiva. Era clar que no projectaria llum sobre aquesta qüestió. Un altre tema de Deco, el gran triomfador en l’aparició del president.

Ja ho dèiem: l’únic problema que té el Barça en aquests moments, l’únic, són els atacs que rep de fora ("ara que anem bé, ha tornat a sorgir el cas Negreira: no és estrany, no") i les mentides que tothom llança sobre l’entitat i la gestió.

Ja ho dèiem: Laporta, sempre popular, sempre populaire, sempre culer i sempre elogiant la figura del soci, ha tornat a construir la seva exposició i la defensa de la seva tasca en el convenciment que la massa social està molt a favor del seu estil de governança.

Ja ho dèiem: el president ha reiterat que bona part de la seva feina és fer front als múltiples atacs que arriben de tots costats, "perquè el Barça no aixequi el cap". "I ho hem aconseguit en moltíssim menys temps del que creien molts, que auguraven que això no milloraria en 10 anys, i ja estem a punt d’aconseguir-ho".

Ja ho dèiem: haurien d’haver tret Laporta abans, molt abans, i, potser, s’haurien estalviat un munt d’enrabiades, que, per descomptat, no afecten el president ni canvien les seves idees. Laporta capgira allò que promet i no compleix. La seva aposta era, ho negui o no, Nico Williams. Ara triomfa Olmo, formidable, però aquella frase a Catalunya Ràdio feia referència a la possibilitat de fitxar Williams.

Notícies relacionades

Parker condueix el Barça a la final de la Lliga Catalana

Un èpic Bautista i un gran Alcaraz classifiquen Espanya

Ja ho dèiem: Laporta, com ja li passava a Xavi Hernández –i ja saben com va acabar el tècnic de Terrassa–, es passa el dia trobant-se culers, socis i aficionats que li donen les gràcies i l’animen a seguir. "Avui mateix, quan venia caminant cap aquí, m’he trobat un pare i un fill que m’han felicitat i que m’han dit que estan molt il·lusionats amb aquest equip".

Ja ho dèiem: haurien d’haver d’ensenyat Laporta abans, molt abans.