El Kern Pharma no s’arronsa en la Vuelta ni en les arribades a l’esprint

Que plogui a Cantàbria no hauria de ser notícia, com tampoc que guanyi l’esprint Kaden Groves amb Wout van Aert fora de combat. Però que el temps torni boig el pilot de la Vuelta i que converteixi l’etapa en un autèntic viacrucis no és el que prefereix ni el corredor ni l’espectador valent que feia dies que esperava l’arribada a Santander i que es posa com si s’hagués llançat a la piscina esperant els ciclistes a prop del famós Sardinero.

Amb prou feines hi havia dubtes que no hi hauria novetats en la general i que Ben O’Connor conservaria la mínima diferència de 5 segons que acumula sobre Primoz Roglic, que també hauria de mantenir aquest dijous per terres alabeses. Divendres, a La Rioja, i amb la costeruda pujada final a Moncalvillo, la lectura de la classificació serà diferent i possiblement el final del regnat del corredor australià al capdavant de la Vuelta.

Que plogui en la tercera setmana quan els músculs dels ciclistes ja estan al límit és una tremenda injustícia per al pilot i no permet recuperacions miraculoses en dies sense excessiva dificultat després de l’esforç tremend en l’ascens dels Llacs... i en la baixada buscant els autocars per desplaçar-se gairebé tots a Santander, després de creuar la línia de meta i haver de descendir amb la pluja colpejant la cara. Són circumstàncies que no es veuen per televisió però que marquen el corredor, com quan fa uns anys Chris Froome se’n va anar al terra en una baixada del Tour després de la pallissa de l’etapa.

La pallissa la porten tots, però hi ha un equip que sobresurt i es diu Kern Pharma. És el que no s’arronsa davant les dificultats, que ja ha guanyat dues etapes amb Pablo Castrillo, el nou heroi del ciclisme espanyol, i que s’atreveixen com si fossin el mateix Saeco de l’època de Mario Cipollini a agafar les regnes del pilot a la caça de l’escapada, perquè creuen i confien en el seu velocista català, Pau Miquel, perquè pedalen amb la fe i amb la fortalesa de sentir-se un bloc compacte i estimat en aquesta Vuelta.

Miquel no guanya i només aconsegueix ser quart, però tampoc s’espanta al competir entre esprínters estrangers com Groves (tres triomfs d’etapa), Pavel Bittner i Vito Braet que el precedeixen en la classificació de l’etapa.

Al capdavant del pilot

El Kern Pharma fa els relleus amb els ciclistes de l’Alpecin o el DSM i treballen com si fossin els patrons d’una Vuelta que els va convidar a córrer aquest any juntament amb l’Euskaltel. Quatre equips continentals, és a dir, de la segona divisió ciclista, corren a Espanya. Els altres dos són el Burgos i el Caja Rural, que van disputar la prova l’any passat. Així passa aquestes últimes temporades. S’alternen perquè l’organització no disposa de prou places perquè tots quatre puguin participar.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

El Kern Pharma, inicialment, hauria d’esperar fins al 2026 per tornar a córrer la Vuelta. EL PERIÓDICO està en condicions d’assegurar que aquest equip d’ànima navarresa i patrocini català no té en aquests moments tancada la porta de la carrera per a la temporada vinent, tot i que perdin el seu millor corredor, Castrillo, que aquest dimecres va exercir com un veritable gregari, sense que li pugés al cap l’èxit de les victòries. Va treballar en favor del seu company Pau Miquel a la caça d’una fuga que es va resistir i que formaven els corredors Jonas Gregaard, Xabier Isasa, Thibault Guernalec i Thomas Champion.

L’últim revolt de Santander es va convertir en un parany per al català. Ja és important que als 24 anys acabats de complir el corredor de Sant Quirze del Vallès mostri la seva valentia i velocitat en arribades massives. Ja ho va fer amb Van Aert en acció. El ciclista belga no té fractures, però sí un profund tall de tres centímetres al genoll dret que posa seriosos dubtes que pugui participar en el campionat del món que se celebra el 29 de setembre a Zúric.