Sara Monforte: "T’has d’envoltar de gent millor que tu, si no ho fas ets idiota"

Ha tornat 10 anys després a la que va ser casa seva. ¿Ha canviat molt en aquest temps?

Ho estic vivint amb molta il·lusió i molt tranquil·la. M’han acollit molt bé, sobretot els companys, i no era fàcil, perquè ells van ser els que van pujar l’equip a Primera i no és fàcil. Jo també he fet per integrar-me i posar-los les coses senzilles. Soc una persona que intento ser molt humil i senzilla i intento acoblar-me ràpid.

Va tenir clar acceptar el repte.

El que tenia clar era que volia aportar la meva experiència de tres anys a la Lliga F. Crec que és l’únic que potser podia faltar. El fet de conèixer més les jugadores, el tipus de rivals que ens trobarem, què ens buscaran a nivell més tàctic. Una mica la realitat que ens trobarem a la Lliga F.

¿Es fa difícil deixar de pensar com a futbolista per convertir-se en entrenadora?

Per a mi no ha sigut complicada l’adaptació, el més difícil ha sigut acceptar que no tinc tanta incidència en el joc. És el que més em va costar de la transició. Vaig haver de canviar de xip molt ràpid i ho vaig haver de treballar amb els psicòlegs esportius al Vila-real. Jo volia tenir un palanca de control per dirigir, ho veia des de dins. Penjo les botes al juny i al juliol ja estava entrenant, i no he tingut temps per a aquesta transició. Ara intento no incidir tant des del camp a dir coses durant els partits, sinó fer-ho en el dia a dia.

¿Ho disfruta?

M’agrada més ser entrenadora que jugadora. I mira que m’encantava ser jugadora, de veritat, però m’agrada moltíssim com es veu el futbol sent entrenadora. És una posició molt complicada. Són moltes jugadores, moltes coses, però soc feliç entrenant.

Ara que han passat ja uns anys, ¿la fa feliç?

Se m’ha fet difícil. Tothom tenia expectatives que jo fos una bona entrenadora. Com a jugadora ja era líder, era d’ordenar i ajudar les meves companyes a millorar, però això no volia dir que jo fos una bona entrenadora. De fet, no sé si ho soc, perquè... ¿què és ser una bona entrenadora?

¿Té alguna resposta?

Pot ser que tenir èxit sigui entrenar a Lliga F. I bé, això ha sigut una mica de sort també. No tenia per què arribar fins aquí. Tot això em pressionava molt. "Tothom espera molt de mi", els deia a la meva gent pròxima. Ara m’he relaxat una mica i no estic pensant tant en el i si. Aquesta és una gran motxilla i ara intento disfrutar una mica més del dia a dia, dels partits, que és el que més em costava. Em pressionava molt amb els resultats o amb el que podia passar.

¿El principal problema eren les expectatives?

Si, tant les de l’entorn com les d’un mateix. Jo sempre em vull dedicar a això, i per poder fer-ho, això va lligat a resultats. Pensava: "no puc perdre perquè si no em renovaran, no em voldrà ningú i no podré ser entrenadora". Unes pel·lícules que et poses al cap... I tot és més senzill que això. Fixa’t, vinc de resultats negatius amb el Vila-real i he tingut oportunitats. Al final, el que cal fer és treballar molt cada dia, ser constant, i això es veu reflectit. L’important és ser feliç dia a dia, si no, ¿de què serveixen les altres coses?

És complicat poder trobar aquest equilibri.

Moltíssim. El que costa més de ser entrenadora. Cal pensar només en el que depèn de tu. De vegades posem el focus en coses que no depenen de nosaltres i allà perdem energia i no pots fer res. Quan una cosa no depèn de tu, també has d’acceptar-ho, però si no s’ha de donar el 200%. El que fa que les coses no surtin bé moltes vegades no és una cosa tàctica ni condicional. És més de gestió de grup i aquestes coses.

¿A què vol jugar l’Espanyol de Sara Monforte?

A ser competitives. És una cosa que he après molt aquí des que he arribat. Aquesta pretemporada hem sigut un equip molt fort. Vull que els rivals es queixin de la nostra contundència. I amb pilota, tenir una mica de sentit comú. Que quan l’equip rival estigui tancat en bloc que nosaltres siguem ordenades.

Des de dins, ¿es viu com que hi ha dues lligues en una? ¿La del Barça i la de la resta?

Sí, òbviament, el Barça és l’equip que està per sobre. Aquest any el Reial Madrid i l’Atlètic estaran una mica més a prop perquè han fitxat molt bé. La resta estarem més igualats, cada vegada més. Al Vila-real, fa dues temporades, ens vam salvar amb 23 punts. L’anterior, amb 25, vam baixar. La lliga és més exigent. Pot ser que per a les jugadores del Barça no sigui competitiva i per això moltes se’n van. Però a poc a poc ens hi anirem acostant, ja que tot s’està professionalitzant.

I no només les futbolistes, sinó les estructures que les envolten, com el cos tècnic.

Exacte, és dirigir-ho tot, però veient la totalitat. Has d’envoltar-te de gent millor que tu en el que fas. Si no, ets idiota. Jo vull els millors al meu costat. No vinc aquí a estar per sobre de ningú, aquí som tots. Jo vull treure’ls cert pes de sobre, que tot recaigui en mi, que és la meva funció. Treure’ls la pressió. Si hi ha mals resultats, culpa meva. Si són bons, és treball de tots.

Notícies relacionades

Veure la Champions abans de néixer

Aterratge amarg a la Champions

I s’estrenen contra el Reial Madrid a casa. ¿Volien tenir aquest inici?

¡Si! Tant de bo ens hagués tocat el Barça, és l’inici que volíem. Volem treure’ns-els de sobre abans. Són partits complicats en els quals agafes ritme competitiu i a més, són superequips contra els quals tots ens haurem d’enfrontar. Nosaltres contra el Reial Madrid hi podem competir. És més, tots els equips poden tenir un mal dia i nosaltres hem d’estar preparades. I amb el Madrid hi ha una rivalitat que ens ha de donar forces.