Estrena cruel de l’Espanyol contra el Reial Madrid (0-5)

L’Espanyol es plantava davant la seva gent amb un somriure absolutament sincer. Torna a Primera després de tres anys en la categoria de plata i la il·lusió i el compromís regnen en la plantilla blanc-i-blava. L’afició es va congregar a la CE Dani Jarque, tots vestits amb l’escut al pit. Per ara, poques samarretes estampades amb els noms de les jugadores, i pocs buits lliures a la grada per al debut.

Era una estrena bonica. Un rival d’entitat com el Reial Madrid (0-5) encara atorgava més presència al partit, al qual el conjunt de Sara Monforte va comparèixer nerviós des de la sortida del túnel dels vestidors. La impaciència del moment, el nerviosisme de veure el logo de la Lliga F per primera vegada al seu estadi. L’última vegada que van disputar un partit a Primera va ser en la versió anterior, la Lliga Iberdrola, i en el camp annex de la Ciutat Esportiva, just al costat del que ahir van omplir en la seva tornada.

La col·legiada va donar inici a la temporada del futbol femení espanyol i el partit inaugural no va tenir gaire misteri. Un Reial Madrid molt superior, amb molt més ofici i futbol, es va imposar sense pietat contra un Espanyol acabat de pujar. L’Espanyol no es va trobar.

Ni amb l’ensurt inicial amb la internada d’Arola al Madrid li van tremolar les cames. El conjunt de Toril va atorgar uns minuts de tempteig, però no va necessitar gaire estona per desfer les il·lusions de les catalanes. María Méndez va aprofitar un rebuig desastrós de la portera Salvador en una falta lateral per fer pujar el primer gol blanc. Oberta la llauna, Weir es va convertir en botxí. Va anotar el segon i el tercer, a la segona part, quan l’Espanyol encara es va desdibuixar més.

El quart el va fer Athenea del Castillo contra un Espanyol desdibuixat. La diferència va ser abismal i cruel. L’equip de Toril, amb una golejada brillant al marcador, va abaixar una marxa i ni així les periquites van aconseguir competir.

Va ser massa cruel per a l’afició, que arribava il·lusionada al camp abans del duel. Tot i això, Maite Oroz va marcar el cinquè en un descoratjador gol que castiga cruelment un equip que ho va intentar fins que la col·legiada va xiular el final.

Malgrat que cada punt serà clau per a un Espanyol que resa amb la salvació, en les primeres jornades aquest no és l’objectiu. L’equip de Sara Monforte ha d’aprendre, madurar, en la categoria més exigent, i ha de començar a trobar solucions futbolístiques davant els problemes recurrents de l’equip: una defensa feble i la necessitat de tornar-se molt més incòmode contra els rivals. L’Espanyol encaixa una dolorosa golejada que ha de servir com a punt de partida.

RCD ESPANYOL: Salvador; Caracas, Ballesté (Amaia, m. 65), Guerra, Perea (Estrella, m. 79); Mbadi (Iara, m. 65), Campo, Aparicio ( Vallejo, m. 79), Torrás (Pablos, m. 79), Marín; Chamorro.

Notícies relacionades

Un gol de Puado i un altre miracle de Joan Garcia consoliden l’Espanyol

Salvar el soldat Fati

REAL MADRID: Misa; Carmona, Méndez, Lakrar, Ohiane; Leupolz, Angeldahl (Abelleira, m. 54), Navarro (Sheila, m. 54), Weir (Oeoz, m. 62), Athenea (Moller, m. 62); Redondo (Toletti, m. 70).

GOLS: 0-1, m. 13: Méndez. 0-2, m. 24: Weir. 0-3, m. 56: Weir. 0-4, m. 58: Athenea. 0-5, m. 84: Maite Oroz.