Roglic dona un cop de campió

Moncalvillo és el paradís dels bolets, els ceps creixen al bosc com els segons que atresora Primoz Roglic al seu cistell de la Vuelta. N’hi ha tants, però amb tanta gent que els busca, fins i tot més que la que es va reunir ahir per aplaudir els corredors en l’ascens, que la tardor passada van haver de posar un peatge com el que ja ha imposat el ciclista eslovè a tots els rivals per donar un toc de campió amb aire de ser definitiu a una ronda espanyola que vol guanyar per quarta vegada.

Va ser un triomf esportiu i psicològic, perquè Roglic va deixar a La Rioja tots els rivals tocats i gairebé enfonsats malgrat els dos dies que queden, que no són ni de bon tros de passeig (avui, 4.730 metres de desnivell positiu, i diumenge una contrarellotge a Madrid de 24,6 quilòmetres). Tan afectats van quedar els rivals del corredor eslovè que ja van afrontar la recta final de Moncalvillo sabent que només els quedava l’honra de lluitar per la segona plaça de la Vuelta.

Enric Mas pot acabar segon a Madrid, per què no, però la glòria en les curses de tres setmanes se l’emporten ciclistes com Roglic, capaç de deixar fora de combat tots els contrincants a falta de sis quilòmetres per al cim de Moncalvillo, molt abans que apareguessin les rampes singulars, les que marquen una ascensió assenyalada pels bolets al bosc i que contempla en la base les interminables vinyes que ja esperen amb ànsia l’arribada de la verema.

El suport de Daniel Martínez

Roglic va posar la directa gràcies a un ciclista colombià anomenat Daniel Martínez, que sense ser una gran figura, va acabar el Giro, a la primavera, per darrere d’un altre eslovè molt millor que el nou líder de la Vuelta. Tadej Pogacar va guanyar la ronda italiana amb tal poder que gairebé resultava innecessari parlar del segon, com passarà a la Vuelta tret que avui camí del Picón Blanco es produeixin unes trobades en la tercera fase dignes de Steven Spielberg.

Quedaven sis quilòmetres per coronar Moncalvillo, les cunetes plenes de riojans i alabesos que havien pujat en bici, perquè estava prohibit fer-ho amb cotxe, de valents que ho havien fet a peu amb la càrrega de la nevera portàtil, i els que eren en aquest lloc van contemplar el mateix que els ciclistes que ascendien a roda dels corredors del Red Bull. Pim pam i Roglic que se’n va a roda de Daniel Martínez i Aleksandr Vlasov, el ciclista rus que es va cruspir Pablo Castrillo al Cuitu Negru.

Per darrere, es van mirar, ningú s’hi va atrevir, ningú volia morir en l’intent. Tots es van quedar quiets sabent que, en aquest punt quilomètric, a sis de la meta, estaven perdent la Vuelta. Ho va provar Richard Carapaz. Va llançar un coet que va sortir defectuós. Després va saltar massa tard Enric Mas per intentar una captura impossible, tot i que realment el que feia era distanciar Ben O’Connor per intentar arribar a la segona plaça de la general, de la qual ara està a 26 segons de diferència. "Només puc donar l’enhorabona a Roglic. Ara toca restar temps a O’Connor", va defensar Mas al cim de Moncalvillo.

El dia del malefici

L’australià pujava sabent que el 13è dia amb el mallot vermell seria el del malefici, perquè entregaria la peça a Roglic, i que no es produiria a Moncalvillo ni el miracle per portar el dorsal 51 amb què Eddy Merckx va guanyar el seu primer Tour. O’Connor ja ha fet molt animant una cursa que en l’arrencada de Lisboa no l’havia escollit com un dels protagonistes.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Roglic, en canvi, només va confirmar a Moncalvillo el que sempre va semblar clar, que feia dies que deixava madurar el líder, que tenia marcada en vermell aquesta etapa i que als llacs va preferir adoptar un perfil baix a l’ascendir a roda de Mas, que, sense voler-ho ni pretendre-ho, es convertia en el seu millor gregari.

Els sis quilòmetres finals de Roglic van ser una lliçó de ciclisme, el corredor que ascendeix regulant, tot i que donant sempre un punt més per situar-se al capdavant de la general amb uns fantàstics 1.54 minuts d’avantatge. "Espero mantenir aquest mallot, fa tres setmanes que lluito per això. M’agradaria que el liderat ja sigui definitiu". Paraula d’un líder sòlid i tan saludable com ho són els ceps de Moncalvillo.