EL GRAN PREMI DE SAN MARINO DE MOTOGP

Martín s’exhibeix a Misano davant Bagnaia i els alumnes de Rossi

‘Martinator’ va superar el bicampió, que va fer la ‘pole’ abans de la prova a l’esprint. Márquez va remuntar fins al cinquè lloc després d’una caiguda que l’obliga a sortir avui des de la tercera fila.

Martín s’exhibeix a Misano davant Bagnaia i els alumnes de Rossi
3
Es llegeix en minuts
Emilio Pérez de Rozas
Emilio Pérez de Rozas

Periodista

ver +

"L’any passat vaig guanyar aquí i va ser com donar un cop de puny sobre la taula, però l’any passat va ser l’any passat, veurem què passa aquest any", va comentar el madrileny Jorge Martín (Ducati) tot just trepitjar terreny enemic a l’arribar a Misano, el jardí de tota l’acadèmia de Valentino Rossi, que, curiosament o no tan curiosament, ja que es passen el dia entrenant-se en aquest circuit, va aconseguir copar ahir la primera línia de sortida de la graella de la mà d’un velocíssim Pecco Bagnaia, Franco Morbidelli i Marco Bezzecchi.

Martinator, que ahir va fer 13 voltes prodigioses en la cursa a l’esprint del GP de San Marino, va guanyar de manera incontestable i, passi el que passi avui, en la cursa de veritat, sortirà com a líder del Mundial de MotoGP per davant del bicampió italià, que lidera l’escuderia Ducati, dominadora, ahir, un cop més, del podi amb Martín, Bagnaia i Morbi. I, no només això, les cinc primeres motos van ser cinc Desmosedici.

Una gran sortida

"La veritat és que no m’imaginava una cursa així", va confessar Martín abans de rebre la medalla del dia. "Creia que Pecco m’ho posaria més complicat, però jo he sortit molt bé i em temo que ell no tant. Arribar primer al primer revolt, sortint des de la segona fila [quart], m’ha animat moltíssim. A partir d’allà, he pensat ‘Jorge, has de fer 13 voltes de quali, és a dir, a sac’ i així és com he pogut aconseguir un petit, però suficient, avantatge com per poder administrar-lo en les tres últimes voltes, que era el que em feia més respecte, barallar-se per la victòria, a casa de Pecco".

L’exhibició, doncs, de Martín en un circuit on la flotilla de VR46 domina l’escenari va ser magistral i, sens dubte, malgrat que queda encara tota la gira asiàtica i molt més, reflecteix que, de nou, el pilot madrileny torna a ser un ferm candidat al títol dels reis.

Bagnaia, per la seva banda, que tot just travessar la meta es va ressentir de l’esquena i es va posar gel dins de la granota, va reconèixer que estava "molt decebut" per la seva sortida i en la qual, segons la seva opinió, va perdre "bona part" de les seves possibilitats en la cursa. Tant és així, que Bagnaia va reconèixer estar content amb la segona plaça, "després del que va passar a Aragó i, hi insisteixo, després d’aquest desastre de carrera. La veritat és que avui el Jorge frenava molt, molt, fort i de seguida me n’he adonat que per poder guanyar-lo havia d’arriscar massa i, després del zero d’Aragó, no m’hi he atrevit".

De nou, com passa gairebé sempre, Marc Márquez, que després d’estavellar-se en els últims quatre minuts de la quali i per tant, perdre l’oportunitat de sortir a primera o segona fila de la graella (va acabar partint des de l’últim lloc de la tercera fila, novè), va ser el gran protagonista televisiu, ja que va acabar cinquè després de superar Bezzecchi, Jack Miller, Brad Binder i en l’última volta el jove Pedro Acosta.

L’error del de Cervera

"Teníem ritme, tenim ritme, per lluitar pel podi, sí, però aquesta caiguda en la sessió de la quali, que ens hauria pogut col·locar en segona fila, que és molt diferent a sortir novè, ens ha impedit i, em temo, que ens impedirà demà lluitar pel calaix", va comentar Márquez, molt desolat per haver comès un error quan estava buscant (i aconseguint) una tornada ràpida a la quali, que li hagués permès, en cursa, ahir i avui, lluitar pel podi.

Notícies relacionades

"Malgrat tot, soc feliç perquè hem mantingut la tendència d’Aragó, és a dir, estem a prop, molt a prop d’ells, i la remuntada demostra que continuo amb moltes ganes que em surtin bé les coses, però... no podem sortir des de la tercera fila. I, molt menys, en aquest circuit, on és gairebé impossible avançar".

Malgrat tot, sí, l’avançament final, en l’última volta, a un pilot tan dur i agressiu com Pedro Acosta (GasGas) demostra, en efecte, que MM93 ha tornat. "Doncs sí, he vist que l’avançament ha sigut a 257 quilòmetres per hora, tremend, però és que ell s’ha obert i m’ha facilitat la maniobra", va reconèixer.

Temes:

Jorge Martín