Ona Batlle: "Tenim la mentalitat de guanyar-ho tot sempre.No sento la pressió"

La temporada va ser molt llarga, amb uns Jocs Olímpics com a guinda. ¿Li assenta bé tornar?

Doncs molt bé, la veritat. Estic molt contenta de poder ser a casa, d’entrenar amb l’equip i d’estar competint amb els millors rivals. M’agrada impulsar-me a créixer dia a dia. Òbviament, la temporada passada ho vam fer molt bé. Ho vam guanyar tot, que és molt difícil d’aconseguir. Però aquest any l’ambició no és, ni de lluny, més baixa, perquè volem continuar anant a totes. Sabem que és difícil, com cada any, però és el llistó que vam deixar l’any passat.

¿Sent que ara només tenen títols a perdre? ¿Què el mínim que s’espera de vostès és que ho acabin guanyant tot?

No, la veritat. Tenim la mentalitat de guanyar-ho tot sempre. No sento aquesta pressió. Nosaltres pensem en el dia a dia, en el partit a partit. És una temporada molt llarga i ara toca pensar en el principi. Si mires més enllà, pots deixar-te coses pel camí.

De l’eufòria d’una temporada històrica amb el Barça a uns Jocs Olímpics on Espanya no va jugar un bon paper. ¿Com ho va viure?

Va ser dur, molt intens. I tota una experiència. Tant a nivell físic com mental. Com si t’espremessin. Molt curt, però súper intens.

Des de fora es va veure un equip frustrat i molt cansat. ¿Va ser això el que va passar?

Bé, sí. Podria dir que sí. Hi havia moments en què intentàvem donar el màxim, però les cames no responien. Tu penses a fer un esprint, però a les cames els costa. El final dels Jocs ens va costar molt a nivell físic, però també a nivell mental.

La crítica va ser dura. ¿Li va semblar injusta?

Bé... Quan estàs a dalt, tothom espera que continuïs donant el cent per cent i que les coses surtin bé. I que siguis imbatible. I és cert que això és el que nosaltres volem i busquem. Volem continuar amb el nostre llegat, continuar guanyant i fent història. La gent esperava això de nosaltres, però en els Jocs no ho vam aconseguir per certes circumstàncies. Jo passo molt de les crítiques, sincerament. M’he adonat, estant en l’elit, en el Barça, que un dia estàs a dalt i l’endemà, a baix. I el teu dia a dia i el teu estat d’ànim no poden dependre de les crítiques. Són de gent que no està a dins.

Des de l’Eurocopa de l’estiu del 2022 no ha tingut més de dues setmanes de vacances.

No em noto cansada, però perquè entrem en la rutina i la dinàmica de només tenir 10 dies. En certa manera t’hi acostumes, però cal saber-ho gestionar. No és fàcil. Cal gestionar-se a una mateixa per arribar al límit, però no pots passar-te. Cal tenir en compte com estàs físicament per saber fins on pots arribar sense lesionar-te.

¿Hi ha buits durant l’any en què pot tenir el seu espai?

Per exemple, quan estava a Manchester em costava molt més deixar de pensar en el futbol. Prendre’m un descans. A Barcelona estic més a prop de la família, tinc més temps lliure per estar amb els amics, ara tinc un gos... Això ajuda a tenir els teus més a prop. Ells et faciliten pensar en altres coses, no només en futbol. Tenir-los a prop em fa estar més estable emocionalment. I això també ajuda molt a estar bé dins del camp.

La base de l’equip és la mateixa, però amb nou entrenador. ¿Què ha canviat en el Barça de Pere Romeu?

Estic bé, ja totalment integrada en les dinàmiques d’equip. És més o menys el mateix que l’any passat. Sabem el que és el Barça, a què vol jugar. Les jugadores sabem el que és l’estil Barça. Jo m’adaptaré tant a la banda dreta com a l’esquerra. Al que em demani el míster.

És vostè la millor lateral del món actualment. ¿Li va sorprendre no veure el seu nom a la llista de la Pilota d’Or?

No. No penso gaire en això. No m’importa, no tinc expectatives que hagi de ser allà o no. Si algun dia hi figuro, ho agrairé, però no m’afecta. Són opinions, crítiques i coses externes. És una cosa com qualsevol altra, però no m’afecta.

Sempre parlem dels objectius d’equip, però, a nivell individual, ¿què és el que vol aconseguir aquest any?

La titularitat, òbviament. Sobretot en els partits importants. M’agradaria quedar-me al lateral dret, o a l’esquerre, si és que fa falta. M’agradaria que se m’identifiqués l’ADN del Barça. poder aportar defensivament, però sobretot a nivell ofensiu per la dreta. I amb contundència en defensa. Com a equip necessitem jugar bé per crear moltes ocasions, però tampoc hem d’encaixar gols i hem de ser contundents en defensa.

Va tornar fa un any d’Anglaterra, però ara el viatge de la majoria de futbolistes espanyoles està sent a la inversa.

Jo me’n vaig anar a Anglaterra quan encara no era el que és ara. Hi ha molta diferència pel que fa a infraestructura i altres coses. Cada jugadora té les seves prioritats, la seva manera de veure el que vol del futbol. Cal acceptar-ho i la lliga és el que et crida l’atenció. Tant allà com per venir a Espanya i competir contra els millors equips, i amb les màximes facilitats que puguis tenir.

La Lliga F ha perdut molt talent en aquest mercat de fitxatges, com per exemple Mariona Caldentey i Lucy Bronze.

Estem en un moment en què les jugadores espanyoles estan valorant l’opció de marxar a altres lligues. Les futbolistes espanyoles mai havien pensat, o mai havien vist tan fàcil, poder viatjar, poder estar en altres països, i crec que la gent està sent més curiosa. Al final és una pena, perquè el futbol femení espanyol és un dels millors del món, i realment podríem tenir una de les millors lligues.

Notícies relacionades

Nike, milions ¿impossibles?

Roja Directa pagarà 31,6 milions a Mediapro per piratejar partits

¿Què falla?

Ens està faltant capacitat de generar curiositat perquè les estrangeres vinguin aquí. El Barça és un exemple de com fer-ho. Amb la barreja que tenim del talent estranger i la qualitat que hi ha aquí, del futbol femení espanyol, ens tornem invencibles.