Roglic remata la Vuelta davant Mas

Enric Mas pujava l’últim cim de la Vuelta, el Picón Blanco, a la província de Burgos, molt a prop del límit amb Cantàbria, sabent que lluitava contra un impossible. Ascendia amb la consciència tranquil·la, perquè, quan no es pot, quan ataques, quan no et conformes amb anar a roda, almenys pedales convençut que has fet tot el possible i que fins i tot el Quixot queia del corser quan lluitava contra els molins.

Aquest diumenge, a Madrid, l’eslovè Primoz Roglic guanyarà una quarta Volta i el ciclista mallorquí, si tot li surt rodó per una vegada i fa les contrarellotges que feia abans de fitxar pel Movistar, podrà acabar la prova en segona posició per quarta ocasió en la seva carrera esportiva. Contra els genis no es pot lluitar. Poulidor no va poder contra Anquetil i Merckx. Tampoc Mas contra Roglic. Quan tens un equip que no exhibeix la fortalesa del passat i que, a més, pateix moltes caigudes, només pots conformar-te amb un podi que difícilment se li escaparà al corredor mallorquí, perquè és molt difícil que Richard Carapaz li contraresti els 49 segons d’avantatge que li treu en la taula.

Va guanyar l’irlandès Edward Dunbar (Jayco), sumant així el seu segon triomf en aquesta edició de la Vuelta després del que va aconseguir a Padrón. Va aprofitar que ningú el vigilava i va deixar Mas sense el premi d’aconseguir una etapa en la prova espanyola. Només en va guanyar una el 2018. Llavors va néixer una estrella que ha viscut d’alts i baixos com a cap del Movistar, que ha xocat sempre contra el mur del Tour, però que en la Vuelta, com el Cid que lluitava a prop de les terres burgaleses del Picón Blanco, reviu per firmar els seus dies més grans de glòria ciclista.

L’esforç de Landa

El líder Roglic va salvar un dia molt complicat per al seu equip. Alguna cosa devien haver menjat els corredors del Red Bull que els va tallar les ales, abandonaments i ciclistes endarrerits, totes les alarmes sonaven, però ningú el va provar des de lluny excepte Mikel Landa, que pedalava en una altra batalla després de la crisi de dijous a la seva Àlaba estimada, intentant fer l’impossible, esgotat per l’esforç d’enllaçar Tour i Vuelta.

I fins i tot així Roglic va quedar en tercera posició al Picón Blanco i es va sentir ferm, convençut i content en la seva proposta per guanyar la Vuelta. "Els meus companys no se sentien bé. Alguna cosa devien menjar que els va assentar malament. Per sort, a mi no m’ha afectat", va respondre el corredor eslovè a l’atendre la premsa amb una mascareta posada, per por, com tots els ciclistes, que el malestar dels seus companys fos per la covid, en l’únic esport que continua castigant els seus practicants.

Mas passava a l’acció a 2,6 quilòmetres de la cimera en una zona de rampes asfixiants, i Carapaz, que volia baixar Ben O’Connor del podi de Madrid, el seguia. Però tampoc era el dia màgic de l’equatorià, malgrat comptar amb el suport de la seva dona i dos fills, que es protegien a la sala de premsa de la Vuelta del fred de l’exterior, perquè al nord de Burgos l’estiu ja ha passat a millor vida.

Episodis estranys

L’etapa es va resumir en el que s’intuïa després de la seva exhibició al cim de Moncalvillo, de la Rioja. A menys que la panxa li jugués una mala passada, Roglic circularia en carrossa, s’aprofitaria de la feina d’altres equips i confiaria a tenir al seu costat el ciclista del Red Bull que semblava més en forma, el català Roger Adrià, després del KO tècnic del colombià Daniel Martínez i del rus Aleksandr Vlàssov. Que d’altres l’ataquessin si podien. I ningú va poder realment, cosa que no va ser cap sorpresa.

Es van veure, això sí, episodis estranys, com la decisió de l’UAE d’impedir a Marc Soler guanyar la classificació final de la muntanya en favor del seu company australià Jay Vine, quan el corredor català ha estat escapat gairebé tots els dies, va guanyar als llacs de Covadonga i, mediàticament, sent la Vuelta, l’equip obtenia més rendiment. Ja s’ho faran. A Soler el van fer treballar per a Vine als ports precedents a l’arribada al Picón Blanco.

I tot va dependre de l’últim pendent, dels moviments de Mas per deixar fora de combat O’Connor en la baralla pels dos llocs baixos del podi. Es va quedar a 9 segons de pujar a la segona plaça, però, davant un corredor australià igual d’irregular que ell en les contrarellotges, el té al seu abast si la sort li somriu a Madrid.

Etapa 20

1. Edward Dunbar (Irl/Jay). 4.38.37 h.

2. Enric Mas (Esp/Mov)............... a 7 s.

3. Primoz Roglic (Esl/Red)........ a 10 s.

4. Richard Carapaz (Equ/Edu). a 12 s.

5. Urko Berrade (Esp/Ker)........ a 14 s.

General

1. Primoz Roglic (Esl/Red). 81.22.19 h.

2. Ben O’Connor (Àus/Dec) a 2.02 m.

3. Enric Mas (Esp/Mov)........ a 2.11 m.

Notícies relacionades

Rafa Nadal: "He fet el que he pogut"

Nadal tanca una carrera de somni

4. R. Carapaz (Equ/Edu)..... a 3.00 m.

5. David Gaudu (Fra/Gro)... a 4.48 m.