Juanjo Oroz: "El nostre gran èxit en la Vuelta és haver connectat amb la gent"

¿Aquesta Vuelta és un somni que s’ha fet realitat?

Amb totes les lletres. Des dels 9 anys que munto en bici i sempre havia somiat amb alguna cosa així. Jo volia aportar el màxim als ciclistes que passaven per l’equip i, amb ells, arribar el més lluny possible. Les coses sortien. Primer en la categoria sub 23 fins que va venir, més que un patrocinador, un company de viatge, com és Kern Pharma. Ara, de sobte, ens ha arribat tot en aquesta Vuelta, i això ens desconcerta, però ens fa molt feliços i ens consolida en les nostres creences i valors del ciclisme.

A diferència dels equips grans, els que formen part del World Tour, que preparen el Giro, el Tour i la Vuelta, vostès s’han centrat només en aquesta carrera. ¿Ha sigut un avantatge?

No ho sé, però sí que la vam preparar durant tot l’any centrant-nos en petits objectius, però sempre pendents de la Vuelta, que ens donava un plus a tots. Vam convocar una trobada amb 11 corredors a Sierra Nevada i al final tot ha desembocat en aquesta magnífica dinàmica que hem viscut en la Vuelta, que ens ha recordat quina és la nostra millor versió i ens ha fet trencar els límits del ciclisme modern, perquè veníem de la categoria sub 23. I aquest era el nostre problema. Molta gent ens deia que aquí no podríem triomfar, que senzillament no es podia, que això era diferent. Però les coses arriben quan realment creus en el que fas.

Vostès són navarresos i els més vells deuen recordar la gesta del Reynolds, el 1983, quan es van presentar al Tour de la mà de José Miguel Echávarri i gairebé el guanyen. ¿Hi pot haver alguna similitud amb aquest històric equip?

De similitud no ho sé, perquè aquell equip, un dels millors de la història, mereix molt respecte. Però sí que he de reconèixer que la primera vegada que ens vam reunir amb Kern Pharma va sortir el nom del Reynolds i ens hi vam inspirar. I he tingut la sort conèixer Echávarri, de parlar amb ell molts dies. La primera vegada que vaig anar a veure una carrera professional va ser a Luz Ardiden el 1990, quan va guanyar Miguel Induráin. Simplement nosaltres volem aprendre de la història del Reynolds.

Han sigut tres triomfs d’etapa, dos de Pablo Castrillo i un d’Urko Berrade. Un bon balanç.

Doncs crec que la nostra victòria més important en aquesta edició de la Vuelta és haver sabut connectar amb el públic, per la il·lusió que hem despertat. Hem corregut creient que els equips funcionen amb confiança i demostrant que es pot guanyar.

En l’equip tenen una preparadora física, Iosune Murillo. ¿Quin paper ha jugat ella en aquest èxit?

La meva dona forma part de l’àrea de rendiment de l’equip, que ha anat evolucionant a mesura que anàvem creixent. Ja en la categoria d’aficionats, amb els nois, érem pioners en aquesta matèria. Posàvem l’ànima en el que fèiem i en els professionals, i ens hi hem adaptat. Hi ha la Iosune, que fa un treball excepcional, però també tenim Carlos Jiménez, que adapta totes les dades dels corredors i les aprofitem per millorar en els entrenaments. I tampoc vull oblidar-me de Guillem Vizcaíno, que és el nostre nutricionista. Entre tots hem pogut preparar molt bé aquesta Vuelta i el treball ha donat fruit.

Pablo Castrillo, gràcies a les seves dues victòries d’etapa, s’ha convertit en el referent del seu equip. ¿Podran conservar-lo la temporada vinent?

El referent, més que Castrillo, és Kern Pharma en si, perquè Castrillo, com tants altres corredors, com va passar amb Richard Carapaz, són producte del nostre planter, formats en el Lizarte, ara anomenat Finisher, el nostre equip filial. En el cas de Castrillo està clar que és un corredor top mundial, i penso que, per a ell, la millor opció és continuar amb nosaltres, perquè al final està en un equip que acaba d’explosionar. Ara és normal que tothom vulgui fitxar-lo. Nosaltres intentarem que continuï creixent amb el nostre equip.

L’any que ve no tenen assegurada, malgrat les seves tres victòries d’etapa, la plaça en la Vuelta i, en teoria, no la correran.

Bé, la teoria en aquesta Vuelta deia que ja havíem agafat tres escapades en la primera setmana, però després va arribar el que tots sabem. Jo crec en el meu equip i en la vida. El 2025 intentarem que no canviï la cultura de Kern Pharma, perquè ara tots ens veiem capaços d’aconseguir coses importants, i això és fruit del treball de molts anys. Continuem cuidant els joves del Finisher perquè tenen il·lusió, talent i ganes de créixer, i així continuarem fins on arribem. És la nostra filosofia de treball.

Les victòries que han aconseguit també poden generar enveja.

Hi ha gent que té molts diners i no obté resultats, i després diuen: ‘Mira, aquests ho aconsegueixen amb un pressupost mínim’. A mi l’únic que m’agradaria és no tenir enveja, perquè al final faig el que considero correcte, encara que hàgim aconseguit un resultat boníssim en aquesta Vuelta.

En un futur no gaire llunyà, ¿es veuen en el Tour?

L’únic que puc dir és que esperem que aquest futur no sigui tan llunyà. Tinc 44 anys i molta energia. Així que ara mateix estem on estem, somiant amb tornar a la Vuelta i també córrer un dia el Tour.

Notícies relacionades

L’"angoixant" lesió de Pol Valera

Butajevas, la via juvenil del bàsquet

Manolo Azcona va ser el creador d’aquest projecte amb la seva aposta pel treball del planter. Va morir hores abans de la primera victòria de Castrillo a l’estació de Manzaneda.

Estic segur que es deu estar prenent unes cerveses allà on sigui, perquè ell és partícip d’aquest èxit en la Vuelta. Ens ha anat empenyent cada dia. Per mi ha sigut com un pare.