Roglic, el ciclista tranquil, rubrica la seva quarta victòria en la Vuelta

Feia dies que avisava Javier Guillén, director de la Vuelta, a tots els que parlaven amb ell. "Compte amb la sisena etapa", la que portava de Jerez a Yunquera, un petit poble de la muntanya de Ronda. Ho sabien tots. Cap equip, al marge del seu poder, pot dir que va arribar a aquell dia, el 22 d’agost, sense saber que hi havia un escenari perillós com la pólvora. I va ser allà on va poder canviar la Vuelta, amb un Ben O’Connor que va manllevar les cames de Tadej Pogacar per donar un ensurt a tots, inclòs Primoz Roglic, i acabar ahir la Vuelta en segona posició, sense ser a la casella de cap travessa per ocupar aquest lloc d’honor.

Estaven reunits a principis d’agost els tècnics del Red Bull. No les tenien totes amb Roglic. Amb una vèrtebra fracturada, tot i que fos petita, era un risc córrer la Vuelta. S’havia accelerat la recuperació des que va caure en la 12a etapa del Tour, una més en el seu historial de desgràcies a la ronda francesa.

Ell volia córrer a Espanya, perquè la Vuelta és la seva carrera, perquè creia en una quarta victòria i perquè ha disputat la prova amb la mateixa tranquil·litat amb què va afrontar l’any passat el Giro, que també va guanyar. No s’havien de fer exhibicions perquè la carrera es guanya a Madrid i no a les muntanyes d’Andalusia, als cims de Galícia o als Lagos, per molt que aficionats i cronistes volguessin posar llenya al foc.

Una bogeria de demarratge

Roglic va deixar sempre que Enric Mas l’ataqués, fins i tot que marxés per davant com va passar a la serralada granadina, una bogeria de demarratge perquè el descens cap a la capital era tan llarg que qualsevol que l’afrontés en solitari seria capturat com un pres perseguit per tota la policia. I als Lagos, fins i tot va deixar que el mallorquí es convertís en el seu millor gregari. Va guanyar una quarta Volta, potser amb l’evidència que no era el gran Roglic de les altres tres victòries, però quan les cames potser no avancen com es voldria hi ha el cap per remeiar-ho. Així i tot, el corredor eslovè va guanyar tres etapes i va sentenciar la carrera en la penúltima jornada de muntanya, a Moncalvillo, sobre les vinyes de La Rioja.

Va córrer, a més, amb el convenciment, amb la intel·ligència que atresora, que la Vuelta i el Giro, potser l’any que ve, han de ser els seus objectius perquè amb el seu paisà Pogacar en acció i Jonas Vingegaard a l’aguait, sap que mai podrà triomfar al Tour.

O’Connor, la gran sorpresa

Si Roglic va complir l’objectiu, si O’Connor va ser la gran sorpresa a la Vuelta a l’acabar segon, Mas va tornar a deixar la sensació que vol i no pot amb una general de tres setmanes. A la contrarellotge inicial de Lisboa, va ser 13 segons millor que O’Connor. Va partir, per tant, amb la convicció que la segona plaça de la general podria estar ahir al seu abast, vist que Roglic pedalava en una altra lliga. I va tornar a ensopegar amb una especialitat que qualsevol aspirant a una gran ronda ha de dominar. No es pot permetre acabar en la posició 23 del dia en una etapa guanyada per l’especialista suís, un dels grans contrarellotgistes del pilot, Stefan Küng. Així que va acabar en tercer lloc. Serveixi com a exemple el paper jugat per O’Connor per defensar la segona posició. Va acabar l’11è del dia sense donar cap opció a Mas per arrabassar-li el segon lloc del podi.

L’última etapa, que per una vegada no era un passeig de fotos brindant amb cava, podia haver sigut decisiva de no aclarir-se la carrera a Molcalvillo, divendres passat. Roglic, sense arriscar, va acabar en segona posició i va tornar a ser el millor entre els destacats de la carrera. Va ser un dia per disfrutar i aparèixer feliç i somrient per la gesta d’un quart triomf. "Només vull disfrutar del moment perquè per guanyar una carrera com la Vuelta has de fer molts sacrificis. I no només jo, també la família. Però és fantàstic que les tres grans voltes les hàgim guanyat dos corredors del mateix país". Eslovènia és terra gran quan es parla de ciclisme gràcies a Pogacar, vencedor del Tour i del Giro, i a Roglic en la ronda espanyola.

L’últim dia només va servir perquè Madrid visqués una festa ciclista, amb els carrers atapeïts, un diumenge en què s’acomiadaven tres corredors de la denominada classe mitjana del ciclisme; un neerlandès, Robert Gesink; un belga, Thomas de Gendt, i un andalús, Luis Ángel Maté.

Va servir també per veure les últimes pedalades dels que no van aconseguir complir els objectius. Carlos Rodríguez es va apuntar a la Vuelta per mirar de corregir el rumb d’un Tour on no va aconseguir estar a prop de Pogacar i Vingegaard, com va fer l’any passat. No se li va veure ni un sol atac i al final va perdre el jersei blanc de millor jove de la prova en favor d’un corredor danès que apunta alt, Mattias Skjelmose.

Mikel Landa va posar el coratge que sempre li demana l’afició, ja que continua sent el més carismàtic del pilot espanyol. Per a ell va ser terrible acomiadar-se de la batalla pel podi al despenjar-se al port d’Herrera, a la seva pàtria alabesa, al lloc on entrena i en una etapa de caos total al seu equip.

Així va acabar la temporada de carreres de tres setmanes amb una Vuelta animada, bonica, disputada i només enterbolida per l’accident de Wout van Aert, l’heroi caigut en el combat de la carrera.

Etapa 21

1. Stegan Küng (Sui/Gro)..... 26.28 m.

2. Primoz Roglic (Esl/Red).........a 31 s.

3. Mattia Cattaneo (Ità/TRex)......a 42

4. Filippo Baroncini (Ità/UAE)....... a 43

5. Mauro Schmid (Suï/Jay)..........a 46

General

1. Primoz Roglic (Esl/Red)... 81.49.18 h.

2. Ben O’Connor (Aus/Dec)... a 2.36 m.

3. Enric Mas (Esp/Mov)............. a 3.13

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

4. Richard Carapaz (Ecu/Edu).. a 4.02

5. Mattias Skjelmose (Din/Lid).. a 5.49