Sinner imposa la llei del número 1 i es corona a Nova York

Taylor Fritz havia dit abans de jugar la final del Obert dels Estats Units, la primera lluita del californià per un gran, que tenia la sensació que "anava a sortir a la pista Arthur Ashe, jugar realment bé i guanyar". Era una declaració voluntariosa. Era la il·lusió a què s’agafava no només el número 12 del món, sinó tots els fans locals i el país, ansiós de tornar a una cimera que el tennis nord-americà va conquerir per última vegada el 2003, de la mà d’Andy Roddick (i a costa de Juan Carlos Ferrero).

La declaració de Fritz era també una gosadia. Perquè davant ell, en aquesta final, estava Jannik Sinner. I l’italià, número u del món, no va deixar ni la més mínima opció al nord-americà. En dues hores i 15 minuts va posar la directa al 6-3, 6-4 i 7-5 que li donava el títol. Amb ell sumava el seu segon Grand Slam a un palmarès en els grans que va inaugurar el gener passat a Austràlia. I als seus 23 anys, és el tennista més jove en la història en aconseguir aquest doblet.

Mentre els somnis del tennis masculí nord-americà s’estavellaven i se suma un altre any als 21 de sequera, el de San Candido, la localitat de la regió del Trentino-Alto Adigio, feia història per al seu país. Cap home italià havia triomfat a Flushing Meadows fins aquest diumenge.

L’aclaparador domini de Sinner va restar emoció al partit. Se sentia esporàdicament un cant de "¡USA, USA!", però a estones alguns espectadors semblaven més centrats a buscar la llotja on hi havia Taylor Swift amb el seu nòvio, Travis Kelce, estrella dels Kansas City Chiefs de la NFL, que en el que passava a la pista. El públic de l’Arthur Ashe va reconnectar, això sí, amb la seva reputació de sorollós i elèctric quan Fritz aconseguia trencar el servei de Sinner en el setè joc del tercer set.

El to una mica apagat a la central de Flushing Meadows era el fermall potser apropiat per a un torneig que, en el quadre masculí, no ha brillat gaire i va perdre massa aviat dos dels seus imants principals: Carlos Alcaraz, que es va acomiadar en segona ronda, i Novak Djokovic, que va dir adeu al torneig en la següent. I l’emoció ha sigut més gran en el quadre femení, en què dissabte es va coronar Aryna Sabalenka.

Consistència i intensitat

Això no treu mèrit a l’èxit de Sinner, que continua demostrant que és molt bo, una muntanya de consistència, intensitat i velocitat que pocs han trobat com poden superar, especialment en pistes dures. En aquesta superfície ha sumat 34 victòries i només dues derrotes aquest any, i ha conquerit Austràlia i els seus altres quatre títols de la temporada. El campió dels altres dos grans, Roland Garros i Wimbledon, ha sigut el jove murcià Carlos Alcaraz.

Sinner, a més, ha aconseguit aïllar-se i tornar mat la intensa ombra que s’ha instal·lat al seu voltant. Uns dies abans d’arribar a Nova York es va saber que al març, a Indian Wells, va donar positiu en dues proves separades per vuit dies per clostebol, un esteroide anabolitzant prohibit. Va ser exonerat, al considerar-se provat que es va tractar d’una contaminació involuntària en un massatge, però que els positius se sabessin mesos després i que se li permetés continuar jugant (quatre dels seus títols els va guanyar després) ha estès la idea que ha rebut un tracte de favor.

"No he fet res malament, sempre he respectat les nomes antidopatge", assegurava Sinner a l’iniciar-se al torneig a Flushing Meadows. Després va explicar que anava "dia a dia, sense gaires expectatives", mirant de trobar el joc i el ritme. Aliè a tempestes externes, ho ha aconseguit en aquestes dues setmanes. Fins a tornar a guanyar i imposar, de nou, la llei del número 1.

Triomf de Sabalenka

Notícies relacionades

Veure la Champions abans de néixer

Aterratge amarg a la Champions

Un any després de col·lapsar mentalment a la final contra Coco Gauff, la tennista bielorussa Aryna Sabalenka es va treure l’espina d’aquest capítol i d’altres derrotes doloroses en aquestes mateixes pistes. En 1 hora i 53 minuts va guanyar la local Jessica Pegula amb un doble 7-5. I així la de Minsk, número 2 del món, va conquerir el seu primer Open novaiorquès, el seu tercer gran després dels aconseguits els dos últims anys a Austràlia.

«En els moments durs del partit he intentat mantenir-me forta, recordar-me a mi mateixa que m’han passat moltes coses i que soc prou forta per aguantar aquesta pressió», va explicar un cop acabada la final.