Carme Coma: "He sentit por, vergonya i fàstic durant aquests cinc anys"

Carme Coma és periquita des del bressol. A la seva família, l’Espanyol és una tradició que passa de generació en generació. Havia complert un somni: estar sobre la gespa del seu estadi cada dues setmanes, amb els jugadors del seu equip vestint el mateix equipament. L’única diferència és que ella portava un cap de periquita, ja que feia una dècada que era la mascota del club. Fins que fa cinc anys el seu somni es va convertir en malson.

El 24 d’abril del 2019, Hugo Mallo, llavors capità del Celta, va aprofitar el moment del protocol·lari passamà amb els jugadors de l’Espanyol i les dues mascotes del club català per posar les mans per sota de la disfressa de la Carme i tocar-li els pits. Més d’un lustre després, el futbolista va ser condemnat ahir per abús sexual per tocar-la amb "intenció de satisfer el seu ànim libidinós i de menyscabar la indemnitat sexual d’ella". Mallo, que continua sense disculpar-se, haurà de pagar una multa de 6.000 euros pels tocaments i 1.000 més, més interessos, pel dany moral.

Fins ara no ha volgut parlar. ¿Com està després de la sentència?

Molt satisfeta, tranquil·la i segura. Fins ara no he volgut parlar per respecte a la meva intimitat i a la justícia. No tinc por perquè al final la justícia ha donat veracitat a la meva veritat.

¿Què li sembla la sentència?

No volia cap compensació econòmica, sinó que es fes justícia. Tinc la meva feina, em guanyo la meva vida honestament i no volia diners sinó justícia. Les dones víctimes d’abusos sempre hem de renunciar a compensacions econòmiques perquè se’ns posa l’etiqueta d’oportunistes. I en el meu cas, amb càmeres davant i davant de 25.000 persones, aquesta persona va cometre un delicte que, fins que no ha sortit el veredicte, encara hi havia gent que dubtava. Això passa en altres àmbits i en molts llocs. Li podria haver passat a la veïna o veí de davant, podria haver sigut qualsevol.

¿Com recorda l’incident?

Molt xocant, em vaig quedar en xoc. En els cinc anys que vaig fer de periquita a Cornellà (fins a la pandèmia i cinc abans a Montjuïc) mai vaig pensar que això em podia passar. En cap moment em vaig poder imaginar que aquesta persona em faria aquest tocament: la periquita porta una barbeta que arriba fins al pit, que és com una gasa, i ell va ficar la mà per sota i em va tocar. L’únic que vaig poder fer va ser intentar donar-li un cop de colze, cridar "cabró" i tirar-me cap enrere.

¿Qui va ser la primera persona a qui l’hi va explicar?

Tot va ser molt ràpid perquè estava treballant i hi havia un partit de futbol. Al vestidor l’hi vaig explicar al meu company, el que feia de l’altra mascota. Després vaig tenir tanta vergonya, por i estava tan descol·locada que no vaig saber com reaccionar. Però tornant a casa amb cotxe amb la meva germana, em va envair la ràbia. Em vaig posar a plorar i l’hi vaig explicar. I em va dir que l’hi havia d’explicar al club. Aquella nit vaig escriure una carta al Celta i a l’Espanyol. I l’endemà vaig quedar amb el Roger Guasch i l’Alberto Ariza, a qui els estic eternament agraïda. Em van donar suport moral i jurídic. I després de parlar amb l’Espanyol i saber qui era aquest jugador, que fins aleshores no coneixia de res, vaig posar la denúncia als Mossos.

Denúncia que va ser desestimada per un jutjat de Cornellà.

Vaig decidir recórrer i el vaig portar a l’Audiència de Barcelona, on es va fer el judici al juliol.

¿Com ha viscut aquest procés de cinc anys?

He sentit vergonya, por, fàstic. Persones que volien el millor per a mi em deien que potser era millor no denunciar per protegir-me. I també he hagut de sentir gent no pròxima dir "això no és res", "total, pel que ha fet"...

El problema és que durant molt temps conductes així s’han vist com a normals.

Aquestes conductes són delicte sigui on sigui, s’han d’eradicar. Ja no val fer bromes de pati d’escola. Ja no val. Aquests actes que creiem que no tenen conseqüències les tenen. Si serveix perquè algú s’ho pensi dues vegades ja m’està bé. El que abans es veia com una bretolada ara és un delicte. Igual que ens van fer posar el cinturó al cotxe, aquest canvi de xip l’hem de fer.

Notícies relacionades

La vida en quatre segons

¿Qui és més fort, Ducati o Márquez?

Hi ha hagut diversos casos d’abusos sexuals recentment amb futbolistes implicats. ¿A què creu que és degut?

Quan vaig denunciar em vaig adonar que cada dues setmanes hi havia una notícia similar vinculada al futbol, que és un món eminentment masculí, i potser caldria revisar els codis de conducta en el futbol.