Abel Ruiz: "Em considero un davanter molt complet, no tot és marcar gols"

Va ser arribar i moldre: es va incorporar un dilluns i dimecres ja debutava sent titular al camp del Betis.

Mai és fàcil canviar de club, però només arribar al Girona ja vaig veure la família que hi ha. A més que ja ho podia intuir pels missatges que rebia de Quique i Míchel... La temporada passada l’equip va fer una temporada històrica, es van veure moltes coses positives, i sabia que era el lloc ideal on anar.

Míchel va explicar que parlaven per telèfon i que sabia a la perfecció què volia de vostè. ¿Des de quan estaven en contacte?

Des de l’any passat. Ja hi havia interès per part del club i vam contactar-nos, però no es va poder fer tot i que ho vam intentar. Míchel em va convèncer perquè vingués. Que l’entrenador et digui que seràs important a l’equip, ho és tot.

¿Com veia el Girona?

Com un equip increïble, sobretot a nivell de joc. Va ser un equip que jugava molt bé a futbol, tant a nivell ofensiu com defensiu. No és casualitat, doncs, que es classifiqués per a la Champions.

Llavors, ¿seguia l’equip?

Sí, òbviament. Per això, ja coneixia l’estil i el que volia Míchel. Després de tot el que he parlat amb ell, sabia què vol que aporti a l’equip.

¿S’ha arribat a sentir subestimat? Vostè també creu que, com va dir Míchel, "la gent no valora com de bon jugador és"?

A un davanter se li demanen gols i quan no marques... En les dues primeres jornades vaig tenir ocasions d’estrenar-me com a golejador i no ho vaig aconseguir, però crec que en tot moment vaig donar el màxim de mi i vaig treballar per a l’equip. Estic content que ara m’arribin els gols, tot i que em considero un davanter molt complet que intenta ajudar l’equip amb tot el que pot. Amb els meus moviments i amb moltes més coses que els gols.

¿Li dona seguretat tenir aquest suport per part del tècnic?

Sí, és clar. Pel que havia parlat amb ell, ja sabia que és una gran persona. Ara que el tinc més a prop, veig que Míchel és un grandíssim entrenador. No és casualitat l’èxit que ha tingut aquí.

Aquest estiu ha tancat un cercle aconseguint l’or als Jocs de París, i ho ha fet portant el braçal de capità.

Va ser increïble, un somni. Estic molt orgullós de tot el que hem aconseguit aquests anys amb la selecció. He tingut la sort de viure coses molt boniques amb Espanya.

El debut a la Champions serà al Parc dels Prínceps de París, un estadi que vostè i Miguel coneixen bé...

És molt bonic poder començar la Champions a un estadi on el Miguel i jo vam tenir una experiència molt especial als Jocs. Imagino que trobarem l’ambient en contra, però tant de bo puguem tornar a guanyar.

¿Què li sembla el grup?

És difícil, com tots. Hi ha grandíssims equips. Qualsevol partit serà difícil, sigui a casa o a fora. Però és un any històric per al Girona i hem de disfrutar d’aquesta competició. Jo ja he tingut la sort de viure-la i estic segur que els resultats arribaran disfrutant-la.

Abans, aquest diumenge, acudirà el Barça a Montilivi. ¿Quins records té de la seva etapa a La Masia?

Van ser nou anys molt bonics. No va ser fàcil sortir de casa, de València, amb 12 anys i anar-me’n sol. Però vaig créixer i vaig aprendre un munt. Vaig ser feliç al Barça i estic molt agraït per tot el que vaig viure. Em va costar sortir.

¿Què va ser el que li va decidir a fitxar pel Braga?

Estava en un moment entre el primer equip i el filial del Barça i no tenia gaires oportunitats. Volia jugar a Primera. El Braga va venir a oferir-me un bon projecte a l’elit i vaig entendre que havia de fer el pas de sortir per créixer.

Notícies relacionades

Un Alcaraz pletòric guanya Fritz i aconsegueix per a Europa la Copa Laver

Norris arrasa a Marina Bay, però en treu poc rèdit contra Verstappen

¿Ha pensat alguna vegada què hauria passat si s’hagués quedat? Ara, per exemple, els joves tenen molt protagonisme.

Mai se sap. El que sé és que he sigut molt feliç al Braga els més de quatre anys que he hi estat. He crescut moltíssim, he aconseguit títols i he sigut a Europa.