Berni Álvarez: "Cal receptaresport abans queun ibuprofèn"

Tinc la gran sort i la responsabilitat de ser el primer conseller de la història de l’esport català. Sí que em sembla una declaració d’intencions molt forta d’aquest Govern presidit per Salvador Illa de la importància que ha de tenir l’esport. I ja no és només de cara a aquesta legislatura, sinó de cara al futur.

¿Aquest pas permetrà disposar de més pressupost per invertir en l’esport?

Entenc que sí. Ara estem en una situació en la qual a partir de l’any que ve esperem tenir pressupostos. Cal fer una aposta clara perquè aquest salt de secretaria general a conselleria es noti. La voluntat és aquesta. Serà una aposta decidida i forta.

¿Com va ser la trucada del president Illa per oferir-li el càrrec?

No m’ho esperava. Fa poc que estic en política. Feia un any que estava centrat en el meu treball municipal a Tarragona i va ser una gran sorpresa. Eren les 8.30 del matí i no coneixia qui m’estava trucant. No el vaig agafar perquè era un número desconegut. Pensava que era una broma, però després el president em va enviar un missatge i em va dir: ‘Soc Salvador Illa i vull parlar amb tu’. Estava nerviós i vaig quedar impactat pensant com havia pensat en mi pel poc temps que fa que estic en política. Primer vaig pensar que em feia molta il·lusió i que alhora era una gran responsabilitat i li vaig respondre que sí sense pensar-ho massa.

¿L’experiència a Tarragona com a regidor l’ajuda?

Sí. Em serveix aquesta experiència i el que he viscut. Tota la meva vida he estat vinculat al món de l’esport. És una experiència que em serveix perquè conec bé l’esport d’elit a l’haver sigut jugador de bàsquet i entrenador. El fet d’haver sigut gestor també em serveix per conèixer com funcionen les coses administrativament. Tinc moltes idees i conec el recorregut que es necessita per portar-les a la pràctica. I de vegades no és fàcil quan cal posar en marxa la maquinària administrativa.

¿Com es pot simplificar la vida als esportistes i clubs en la seva relació amb l’Administració?

Un dels grans problemes és la complexitat de l’àmbit administratiu. Tot es dilata molt, sobretot en les subvencions i en el tema de registre d’identitats. Això provoca que s’entri en una roda en la qual el funcionament diari dels clubs és difícil. El fet de simplificar les coses en l’aspecte administratiu, sent sempre garantistes, s’ha de notar al més aviat possible. Estem començant a buscar les fórmules perquè això sigui una realitat com més aviat millor.

Un altre dels eixos que s’han marcat és la iniciativa Esport 360. ¿En què consisteix aquesta idea?

Després de la pandèmia crec que la gent s’ha adonat que l’esport és una cosa transversal. Qualsevol àmbit que toquis pot estar vinculat a l’esport. Educació, salut, feminisme... Tot entra en l’esport. El concepte Esport 360 es basa en el fet que tot pot vincular-se a l’esport. L’activitat física, l’esport federat i l’esport escolar tenen vincles amb la salut i això fa que tot estigui relacionat i que sigui un dels eixos d’aquesta nova conselleria.

¿L’esport és sinònim de salut? ¿Vostè ha afirmat que és millor receptar salut que ibuprofèn?

Sí. És cert. De fet, aquest concepte no és nou i ja s’estava treballant anteriorment de la mà dels ajuntaments i consells escolars i altres entitats. Molts col·legis professionals de metges ja estaven treballant en el fet que tu puguis receptar esport en comptes d’un medicament. S’ha de fer a través d’una prescripció esportiva amb gent especialitzada. Crec que és possible perquè en diàleg amb la Conselleria de Salut és una cosa que ens interessa explicar. El fet que la gent no abusi de segons quins medicaments que serien innecessaris amb alguna activitat esportiva seria molt positiu per a la societat.

¿En quin sentit podem vincular esport i turisme?

Aquí, en àmbit local, quan estava a la regidoria de Tarragona separàvem turisme esportiu del Patronat Municipal de Turisme i del d’Esports. ¿Per què? Hi ha molt turisme ja vinculat a les activitats esportives. La gent que acompanya, els restaurants, visites turístiques... Que això es tracta d’una manera diferent a la gent que es desplaça a un lloc a practicar l’esport en una competició o un torneig. He parlat d’aquest tema amb el conseller d’Empresa, Miquel Sàmper, i està alineat. Ho veiem clar: vincular l’esport amb l’Agència Catalana de Turisme i que això reverteixi en l’esport, perquè estem convençuts que gran part del que es cobra de taxes turístiques ve del món de l’esport.

¿Quin és el potencial esportiu de Catalunya?

Notícies relacionades

La vida en quatre segons

¿Qui és més fort, Ducati o Márquez?

És enorme. N’estic convençut. El tema climatològic hi és. A molts països no es poden entrenar en segons quines èpoques. Som referents des de l’època dels Jocs de Barcelona. Catalunya sempre ha sigut una referència pel que fa a llicències; en l’àmbit espanyol, sempre hem sigut líders; competitivament, sempre hem sigut dels millors. Ara el que cal treballar és per disposar de les infraestructures adequades per acollir de manera sostenible qualsevol que vulgui venir a practicar esport al nostre territori.

Si parlem d’esport d’elit a Catalunya cal fer-ho del Barça. ¿És compatible que continuï sent el gran ambaixador de l’esport català amb el fet de potenciar la resta d’entitats esportives catalanes?

És clar que el Barça és el club més important de l’esport de Catalunya. I si va bé, molta gent està contenta. Tinc una cosa clara. Fomentar l’esport base és primordial per un tema social. Que l’esport sigui un nexe social és important, que incideixi en la salut i l’educació és fonamental per als que comencen a practicar esport. I també es necessiten grans referents esportius, i els referents els trobem als equips d’elit. Tothom vol jugar al Barça, l’Espanyol o la Penya i que ells siguin transmissors per a tots els altres. És important que ho transmetin a la base i qualsevol pugui fixar-se en aquests valors.