La nova dimensió del Girona

La nova dimensió és haver generat un negoci de 107 milions amb la venda de sis jugadors, tot i que no tots els diners s’han quedat a la caixa de Montilivi perquè dos d’ells -Savinho, 21 milions ha pagat el City al Troyes, i Yan Couto, 30 n’ha abonat el Dortmund al City- no eren seus, però la seva dimensió com a estrelles la van adquirir en la sorprenent temporada passada que va firmar el Girona.

L’‘iman Míchel’

"Som un club venedor", va admetre Quique Cárcel, el director esportiu del club, autor d’una prodigiosa transformació a la plantilla, que s’ha refundat gairebé al cent per cent amb l’arribada de fins a 11 fitxatges: set en propietat (Asprilla, Abel Ruiz, Krejci, Miovski, Alejandro Francés, Van de Beek i Misehouy) i quatre de cedits (Bryan Gil, Danjuma, Pau López i Oriol Romeu). El Girona ha comprat un onze totalment nou invertint 43,5 milions i posant el focus en jugadors de perfil purament ofensiu. Només n’hi ha quatre per a la rereguarda.

Tots han vingut atrets per Míchel, aquest entrenador de Vallecas que ha demostrat millorar cada una de les peces que li entrega Quique Cárcel. "La clau és que ell continuï", va explicar el director esportiu, recordant el que va fer el tècnic amb Savinho (anònim al Troyes, titular a Montilivi, titular al City, nominat al trofeu Kopa com a millor jove del món) o amb Dovbyk, aquest desconegut nou ucraïnès que va guanyar el Pitxitxi de la Lliga i que figura en la llista dels 30 millors jugadors aspirants a la Pilota d’Or.

Míchel millora tot el que arriba a les seves mans. I el Girona no para de créixer en el seu estiu més esbojarrat. L’equip està a punt de debutar a la Champions i hi ha obres a Montilivi, reduint el seu aforament dels 14.275 als 9.721 espectadors per acollir-se a la normativa de la UEFA, que impedeix l’ús de les grades supletòries, i, a més, deixant diners a la caixa.

El City ara només en té el 30%

Se’n van anar Dovbyk (30,5 milions va deixar perquè el club només tenia el 70% dels seus drets), Aleix García (18), Iker Almena (5) i Pau Víctor (2,5), i es van recaptar 56 milions d’euros, xifra mai vista. Els comptes són clars. El Girona s’ha reconstruït en poc més de dos mesos. Des d’aquell 7-0 al Granada a Montilivi, amb aquell triplet de Dovbyk que li va fer prendre el Pitxitxi a Sorloth, amb 24 gols, fins al passat 31 d’agost, data límit del mercat, coincidint amb la cessió de Danjuma, procedent del Vila-real, el club ha completat una reestructuració brutal amb números positius.

Entre el que es va vendre (56) i el que es va comprar (43,5) hi ha un marge positiu de 12,5 milions. En aquesta "nova dimensió", anunciada per Míchel fa nou mesos, el club s’ha hagut de deslligar de la vinculació majoritària amb el City Football Group, tal com li exigia la UEFA. De moment, l’entitat anglesa ha renunciat al 17% de les accions del Girona per no entrar en conflicte i permetre-li estar a la Champions. Abans d’aquesta explosió de l’equip de Míchel en posseïa un 47%, i ara s’ha quedat amb el màxim permès per l’organisme europeu: un 30%. Això ha provocat canvis en el consell d’administració del club català perquè tres dels seus vocals (John MacBeath, Simon Cliff i Ingo Bank), pertanyents al City, l’han hagut d’abandonar. Han entrat al seu lloc Matthew Shayle, Edward Hall i Paul Hunston.

La via legal escollida, segons va explicar la mateixa UEFA, va ser "a través d’una estructura de fideïcomís cec", pel qual el club anglès ja no només no està representat en el consell d’administració del Girona, sinó que no té capacitat per nomenar ningú perquè "els inversors no tenen capacitat per influir en les decisions", així que "a partir de l’1 de juliol del 2025" les accions del Girona FC tornaran a ser transferides als seus inversors.

O sigui, el City cedeix –no ven– aquesta part de les seves accions a una altra persona natural amb l’encàrrec de conservar-les i transmetre-les a un tercer, que sí que podria ser una entitat empresarial. En una situació idèntica, però a l’Europa League, es troben el Manchester United i el Niça. A més, queda bloquejada qualsevol relació entre el Girona i el City.

Entrades esgotades

A nivell econòmic, el salt va de la mà del brutal ascens esportiu. "Hem doblat pràcticament el pressupost", va explicar Quique Cárcel, el director esportiu, quan passava balanç d’un estiu tan agitat. A l’espera de les xifres oficials, el Girona estaria per sobre dels 100 milions d’euros. En la temporada passada, el seu pressupost va quedar fixat en 62 milions, ascendint a l’aristocràcia del futbol espanyol. Va acabar tercer, només superat pel Madrid i el Barça, per davant de l’Atlètic. I entrant per la porta gran a la Champions, que li ofereix uns ingressos mínims de gairebé 30 milions aquesta temporada.

Notícies relacionades

La vida en quatre segons

¿Qui és més fort, Ducati o Márquez?

En l’aristocràcia espanyola i en l’europea, com queda constatat amb la seva nominació com un dels cinc millors clubs del continent, segons la revista francesa France Football. El Girona competeix per aquesta Pilota d’Or de clubs amb el Madrid (campió de la Lliga i la Champions), el City (amo de la Premier), el Leverkusen (que va destronar el Bayern de Múnic i es va emportar la Bundesliga) i el Borussia Dortmund (subcampió d’Europa). A Montilivi, cada partit té les grades plenes. De les quatre primeres jornades de la Lliga, l’equip de Míchel només n’ha disputat un a casa seva. Va ser contra l’Osasuna (4-0) i l’estadi es va omplir amb 13.275 espectadors. Amb el Barça, demà també s’ha penjat el cartell de "no hi ha entrades".

La nova dimensió també queda reflectida en els més de 1.000 aficionats que viatjaran dimecres a París per viure al Parc dels Prínceps un partit que mai havien somiat. Serà el debut a la Champions. Però la nova dimensió passa abans per intentar frenar el Barça de Flick.