Puado lidera l’Espanyol amb un ‘hat-trick’ letal

Els periquitos van sortir del túnel dels vestidors amb el domini de la pilota a les botes. Es van encarregar de marcar el tempo, d’atacar al seu ritme la porteria d’Antonio Sivera. El conjunt local ho va intentar un parell de vegades des de lluny, però no va acabar de treure suc a les seves aproximacions.

Fins que Javi Puado va recollir la pilota al segon pal. A l’Espanyol li va costar tres intents en la mateixa acció per colar el cuir dins de la porteria de Sivera. Tejero va recollir el rebuig i va posar un gran centre. Puado només va haver d’empènyer-la a plaer per segellar la superioritat blanc-i-blava també al marcador. Gol de tenacitat, d’insistència. Ho havia intentat en anteriors ocasions, però no havia aconseguit sortir-se amb la seva fins que Puado hi va posar remei.

Capità i referència

L’equip de Manolo González estava aconseguint assentar-se al terreny de joc. Cada minut sotmetia una mica més l’Alabès que, mancat de recursos, s’anava empetitint en la seva pròpia àrea. Semblava totalment desarmat quan es va regirar. Tomás Conechny va aparèixer per aprofitar-se d’una defensa excessivament tova dels locals. Sobre la línia de gol va cabotejar la pilota i la va empènyer més enllà de la calç. Es paguen cars els errors com aquests: una defensa massa contemplativa, sorprenentment tranquil·la davant l’atac de l’equip vitorià. Quan estava més reduït, l’Alabès va resetejar l’enfrontament.

No només va dominar el final del primer temps, sinó que en la represa no va acceptar el paper d’actor secundari. Es va llançar cap endavant per trencar la igualtat que havia tornat al marcador. Però la gosadia va condemnar els vitorians. El capità periquito va tornar aparèixer . Puado va pentinar un centre regular d’Álvaro Tejero. Amb delicadesa va alentir la pilota i la va enviar al segon pal, totalment inabastable per a Sivera.

Puado és l’home que porta l’Espanyol al següent nivell. Protagonista d’un equip que vol sumar de poc en poc per mantenir-se a Primera. No només és indiscutible el seu lideratge pel braçalet que porta al braç, sinó per la seva responsabilitat en l’equip. I va tornar a ser ell qui va donar aire a l’Espanyol des dels onze metres. Va transformar la pena màxima per segellar el seu hat-trick i el 3-1 que, a priori, havia de donar tranquil·litat al conjunt blanc-i-blau.

Però l’Espanyol no ho tindrà fàcil aquest any. Serà cara la permanència i, per aconseguir-la, ha d’aprendre a tancar partits. No assumir riscos innecessaris i saber recórrer al caràcter per no acovardir-se davant les envestides revolucionàries dels rivals.

Patiment

L’Alabès ho va intentar i per poc va desarmar l’equip català. Amb res creava perill. S’acostava amb molt poc a la porteria de Joan García. I Nahuel Tenaglia va rematar un córner amb desvergonyiment que va retallar distàncies i va agreujar l’ensurt per als periquitos.

Notícies relacionades

La vida en quatre segons

¿Qui és més fort, Ducati o Márquez?

L’Espanyol va patir molt. L’RCDE Stadium va començar a impacientar-se. Demanava als seus jugadors que mantinguessin el tipus, que no es confiessin ni abaixessin la guàrdia després del tercer gol que els donava cert marge. L’oxigen al marcador va paralitzar un Espanyol que ho tenia tot de cara per acabar el partit amb calma. Però no va ser de cap manera així. Els minuts finals van ser agònics per al conjunt blanc-i-blau, però va acabar certificant un triomf que li dona galons, tranquil·litat i arguments.

El conjunt de González pot respirar. No només pel marge de punts que li dona la victòria, sinó per haver aconseguit resistir un Alabès tossut i asfixiant. Experiència i aprenentatges que l’acosta al seu objectiu.