Arrenca la ‘Superchampions’

La UEFA ha dissenyat una Superchampions mai vista. S’inicia aquesta setmana i ho fa ocupant tres dies (dimarts, dimecres i dijous) en una Lliga de 36 equips en què no hi haurà partits d’anada i tornada sinó duels directes on, al final, tot es pot decidir pels gols marcats. Res queda d’aquella idea, també revolucionària en la seva època (va néixer la vella Copa d’Europa el 1955 ideada per Gabriel Hanot, periodista francès i director del diari L’Equipe) ni tampoc de la remodelació de 1991 sota l’epígraf de la Lliga de Campions, que va suposar una profunda transformació ja que no només competien els campions de cada país.

Calendari singular

Tot és nou. Des del format fins al repartiment dels diners. Des del calendari singular, que abandona la tradicional fórmula dels grups i d’enfrontar-se a casa i fora amb el mateix rival. Comença aquesta setmana i acabarà el dimecres 29 de gener amb una espectacular vuitena i última jornada en què es viuran els 16 partits a la mateixa hora, les 21.00. Una nit de bogeria en què tot estarà en joc per definir els 24 equips que lluitaran pels vuitens de final. Els 12 últims de la Lliga quedaran directament eliminats de qualsevol competició continental.

De sis a vuit partits

La UEFA, davant la seriosa amenaça del Madrid, el Barça i la Juve d’impulsar la Superlliga, ha tret la pols de les seves estructures per dissenyar una nova (i molt més rica) competició. Tot resulta tan nou que els clubs trepitgen un escenari radicalment diferent, assumint que han de jugar dos partits més (es passa dels sis de l’antiga fase de grups als vuit de la lligueta) a canvi que els diners que entrin a les seves caixes siguin també molt més grans. És tot tan nou que fins i tot els mateixos equips estan calibrant la quantitat de punts (s’estimen en almenys 16 dels 24 en joc) que es necessitarien per arribar directament a vuitens ocupant els vuit primers llocs de la Lliga.

Per al play-off intermedi –una altra idea nova de la UEFA– es necessitarien, segons algunes simulacions ja efectuades, nou punts per colar-se entre el lloc 9 i 24, que han de dirimir aquesta eliminatòria prèvia el pas als 16 millors equips del continent. A partir d’allà ja estan tolerats duels entre clubs del mateix país. El camí cap a Múnic –l’Allianz acollirà el 31 de maig del 2025 la final– arrenca avui coincidint amb el debut del campió en el seu mal insonoritzat estadi.

El Madrid rep l’Stuttgart amb el peu canviat a la Lliga –no esperava aquesta brutal arrencada del Barça de Flick– obligat a trobar encaix ràpid entre Mbappé, Vinicius i l’incòmode Rodrygo, que se sent l’últim de la fila. No es veu valorat el brasiler ni el fan aparèixer a les fotos de la poderosa indústria mediàtica del madridista on ara Vinicius ha de compartir o cedir el primer pla a l’estrella francesa que va portar Florentino del París SG. El club blanc, que va estar en la idea fundacional de 1955, perquè Bernabéu va recolzar l’atrevit projecte de Gabriel Hanot, es troba ara, no obstant, en un lloc on no és ben vist.

El Barça, lluny de l’elit

És l’amo de la Champions (en suma 15), però la UEFA el contempla com el que és: un enemic. Un enemic perquè Florentino, com si fos Bernabéu, vol liderar la Superlliga i no la nova Champions. La nova no és aquesta sinó que seria la Superlliga on el control dels clubs sobre la competició, diners, patrocinis i totes les altres coses resultaria absolut.

El Barça, que no va estar el 1955, no volia cometre idèntic error al segle XXI. Estava, i encara està amb Florentino, però, a canvi, Laporta segueix bastint ponts de diàleg amb la UEFA. ¿I l’equip? Fa gairebé una dècada que ha desaparegut de l’elit europea. Berlín-2015, el cim del Barça del triplet (Champions, Lliga i Copa del Rei) i el trident (Messi-Neymar-Suárez), queda cada vegada més lluny. A Montilivi, i just després de golejar el Girona (1-4), Ter Stegen entregava una samarreta commemorativa a Lewandowski pels seus 100 partits amb el Barça. "Molts partits com aquest de la Lliga, però a la Champions", va proclamar el polonès després que el club hagi viscut dos anys en la segona divisió del continent purgant a l’Europa League.

El Girona s’estrena

Notícies relacionades

Veure la Champions abans de néixer

Aterratge amarg a la Champions

El Madrid va de favorit. És la seva competició, tot i que Florentino no la sent seva sinó com una mala còpia (tot i que no ho digui) de la seva idea per canviar el futbol per sempre. El Barça va, en canvi, amb tacte, obligat a dir, després d’anys de misèria i pobresa, que amb Lamine Yamal al comandament se sent capaç de trobar la ruta dels èxits. I apareix en aquesta nova Champions un actor inesperat. Un petit club de Catalunya transformat en la gran sorpresa del futbol europeu, capaç com és d’entrar a l’aristocràcia per debutar demà al Parc dels Prínceps davant el París SG de Luis Enrique. És el Girona de Míchel, un convidat sorpresa en aquesta festa mai vista abans de la competició.

Tot està preparat perquè s’obri el teló d’una nova competició que fins i tot ha retocat el seu himne i abarateix fins i tot els preus de les entrades per als aficionats que segueixen els seus clubs fora dels seus estadis. Hi ha una tarifa plana –60 euros– perquè els equips tinguin suport lluny de casa seva, mentre que la UEFA llança un altre missatge: el futbol popular davant l’elitisme i l’exclusivitat que irradiava la Superlliga.