El ‘Flickpressing’ llança el Barça

"La pressió després de pèrdua és el millor mitjapunta del planeta". Jürgen Klopp és el pare de l’ocurrent frase l’esperit de la qual segurament subscriu Hansi Flick. Klopp va popularitzar el futbol heavy metal –així s’anomenava a Anglaterra el joc del Liverpool–, o el que seria el mateix, el gegenpressing model basat en la pressió que va posar en pràctica en els seus temps a Alemanya, al Dortmund en concret. Flick va estudiar en el mateix sistema educatiu. Diuen els arqueòlegs que el va inventar Ralf Rangnick, extècnic del Manchester United i de la selecció austríaca, entre d’altres. I se’n beneficia el Barça actual. Vola a velocitat de creuer en l’inici de Lliga i la raó més evident cal trobar-la en la capacitat de recuperació en camp contrari. D’ella és filla el primer gol a Girona, de Lamine Yamal, que va arrabassar la pilota a un despistat David López.

Gegenpressing, heavy metal o simplement primera pressió, el que és indiscutible és que Flick ha sabut afinar en poc temps una faceta del joc que tots els entrenadors de nivell miren d’aplicar. El mèrit és fer-ho funcionar bé i de forma sostinguda durant un partit. Calen moviments coordinats, una sincronització col·lectiva eficient, i que els jugadors tinguin interioritzat com posicionar-se i com atacar. "Hem millorat molt en la pressió, ara tenim molt clar el que vol el míster", va dir després del partit Pedri, a qui se li intueixen missatges a Xavi cada vegada que parla. Ahir fins i tot es va abraçar a Flick després de marcar el seu gol.

De fora cap endins

El Barça suma 30 recuperacions altes, l’equip més eficaç en aquest apartat de la Lliga. Ha trobat un ordre i també frescor a les cames. Sense el component físic, els millors propòsits cauen al pou. I l’ordre només s’obté amb un treball precís al camp d’entrenament. Davant el Girona es va veure com Raphinha i Lamine Yamal inicien l’esforç de recuperació, amb moviments de fora cap endins. Lewandowski es limita a acompanyar sense perdre la ubicació. Dani Olmo i Pedri secunden de prop l’assetjament. I el quartet defensiu, més Casadó, empeny situant-se en la línia del mig del camp, reduint els espais. Iñigo Martínez, per exemple, va recuperar un parell de pilotes a la semicircumferència del mig del camp del conjunt gironí.

Al Girona li va costar molt maniobrar per trobar una sortida. Va viure una tortura. "No hem estat còmodes amb la seva primera pressió", va admetre Míchel. El primer xut del conjunt blanc-i-vermell no va arribar fins al minut 17, un xut de Miguel Gutiérrez. Gairebé tota la primera part es va jugar en camp del quadre local. Aquesta brillant coordinació dels jugadors barcelonistes va donar el rèdit del primer gol de Lamine Yamal. "Pressiona molt bé. Tots ho fan. I aquesta combinació de pressió i talent és fonamental per a nosaltres", va afirmar Flick.

Notícies relacionades

Un Alcaraz pletòric guanya Fritz i aconsegueix per a Europa la Copa Laver

Norris arrasa a Marina Bay, però en treu poc rèdit contra Verstappen

És un Barça que genera situacions de perill tant per la pressió com pel joc de construcció, i com diu el tècnic alemany, el talent dels Lamine Yamal, Raphinha, Olmo o Pedri hi fa la resta. I hi ha un mèrit afegit a l’obra de Flick. Amb un equip en la part final davant el Girona atapeït de futbolistes que podrien militar encara al Barça Atlètic (Pau Víctor, Héctor Fort, Marc Casadó, Gerard Martín...), la pressió es va mantenir viva malgrat la comoditat del marcador.

Des de la llotja va veure l’exhibició un Joan Laporta somrient. La seva última visita a Montilivi va acabar amb un 4-2 que li va produir un acalorament considerable. Es va reunir amb els seus en una zona de l’estadi i se’l va sentir llançar crits d’indignació: "Això no pot ser". Diumenge s’abraçava a Flick i qualsevol component de l’expedició que es trobava al pàrquing de Montilivi, al costat de l’autobús de l’equip. El Flickpressing al terreny de joc funciona i dona felicitat a Barcelona.